La cosa ve de segles...
"En 1625
hacia el canónigo Pedro Fernandez de Navarrete en su Conservacion de
Monarquías , quien dice: Debe estimarse la ociosidad como causa
principal de la despoblacion de España (...) Despuéblase asimismo
Castilla por el poco cuidado y vigilancia que se tiene en castigar
vagabundos y holgazanes, de que es infinito el número en estos reynos,
siendo estala causa de haber tantos
pobres (...) los extrangeros que vienen á España pueden decir, de
nosotros , que pasan por los campos fértiles , y los ven cubiertos de
ortigas y espinas por no haber quien los cultive , habiéndose los mas de
los españoles reducido á holgazanes , unos á título de nobles , otros
con capa de mendigos.
„Es asimismo ocasion de que en Castilla
haya muchos holgazanes , y aun muchos facinerosos, la licencia abierta ,
y el abuso que hay de que cada qual se llame Don , pues apenas se halla
hijo de oficial mecánico , que por este tan poco sustancial medio no
aspire á usurpar la estimacion debida á la verdadera nobleza: de que
resulta, que, impelidos y obligados con las falsas apariencias de
caballería, quedan sin aptitud para acomodarse á oficios, y á
ocupaciones incompatibles con la vana autoridad de un Don."
QÜESTIONES CRITICAS SOBRE VARIOS PUNTOS DE HISTORIA ECONÓMICA, POLÍTICA,
Y MILITAR. SU AUTOR D ANTONIO DE CAPMANY Y DE MONTPALAÜ,
▼
diumenge, 21 de juliol del 2013
dilluns, 13 de maig del 2013
On van néixer, morir, casar i ser enterrats els sobirans catalano-aragonesos ?
Dels 62 naixements, noces, defuncions i enterraments dels sobirans de la Corona Catalano-aragonesa, 42 van ser a Catalunya, 6 a València, 4 a Castella, 4 a Aragó, 2 a Nàpols, 2 a Montpeller, 1 al Comtat de Tolosa, 1 al Piamont i 1 a Navarra.
-El rey [de Aragón] muestra regocijo porque entra en Cataluña; y la causa.
"Partió el rey (Pere III el Cerimoniós) otro día de Pina y fuese a dormir a Candasnos y el
siguiente a Fraga. Y cuando fue a vista de aquella villa, diciéndole don
Bernaldo de Cabrera, porque se alegrase, que era de Cataluña, comenzó a bendecirla y decir grandes alabanzas della y de la lealtad de los catalanes, maldiciendo la tierra de Aragón; y era esta general afición de los reyes, porque desde que sucedieron al conde de Barcelona, siempre tuvieron por su naturaleza y antiquísima patria a Cataluña y en todo conformaron con sus leyes y costumbres; y la lengua de que usaban era la catalana, y della fue toda la cortesanía de que se preciaban en aquellos tiempos"
..................................................................................................................................................................
Jerónimo Zurita. Anales de Aragón (Capítulo XVIII)
...................................................................................................................................................................
..................................................................................................................................................................
Jerónimo Zurita. Anales de Aragón (Capítulo XVIII)
...................................................................................................................................................................
"La lengua Catalana fue la propia de los Señores Reyes de Aragon y
Condes de Barcelona, como también que la Ordinaria Corte de sus
Magestades fue en Cataluña, esto es en Barcelona, lo que confiesa el
grande Analista Zurita (lib 8 cap 18 ibi)
"Siempre tuvieron por naturaleza, y antiquísima Patria, à Cataluña, y en
todo conformaban con sus Leycs y la Lengua que usavan era la Catalana, y
de ella fue toda la cortesania de que se preciavan en aquellos tiempos"
Y es tan verídico lo contenido en este aserto, ,quanto se comprueva de
que los Señores Reyes D Jayme Primero y D Pedro Tercero escrivieron sus
gloriosos hechos en catalan idioma, como asi mismo con este escrivió
dicho Señor Rey Don Pedro Tercero las Ordinaciones de su Real Casa y
Corte, y las de la Cavalleria de San Jorge, las quales Ordinaciones se
hallan en dicho Real Archivo de Barcelona; y de que la Ordinaria
residcncia y Corte dé aquellas Magestades fuese en Cataluña se infiere
con evidencia de las siguientes circunstancias: la Señora Reyna Doña
Petronilla ,proprietaria del Rcyno dc Aragon, consorte del Señor Conde de
Barcelona, Don Ramon Berenguer el Quarto, habito vivió y murió en Cataluña ( leer Zurita lib 2 cap 12 ). Los Primogénitos de los Señores Reyes no
tomaron otros títulos que de Cataluña, esto es: Duques después Principes
de Gerona, Duques de Monblanch, Señores de Balagucr. Quando los Señores
Reyes quisicron casar con Señoras Vasallas, eligieron à catalanas aviendo
sido confortes Doña Elisenda de Moncada (del Señor Rey Don Jayme Segundo),
Doña Sibilia de Fortià (del Señor Rey Don Pedro Tercero), y Doña Theresa
de Prades (del Señor Rey Don Martin). El Real general Archivo y el Racional
de todos los Regios ínteresés eran en Barcelona, como también la Real
Capilla mayor y mas principal dcposito de insiggnisimas Reliquias que
se pueden leer en mi Libro de dicha Real Capilla (à pag 57) y en el
inventario que de ellas tomo año 1410 la Señora Reyna Doña Margarita
despues de la muerte de su Real Consorte....................................................
..................................................................................................................................................................
Rdo P Maestro Fray Manuel Mariano Ribera, Ex Provincial de los Reynos de Cataluña, Aragón, Navarra y Sardeña. Examinador Synodal en el Obispado de Barcelona y Cronista general de dicha Real Religion . Real Patronato de los serenissimos señores Reyes de España en el Real, y Militar Orden de Nuestra Señora de la Merced.
................................................................................................................................................................... Tomba de Pere II el Gran al Reial Monestir de Santa Maria de santes Creus - Principat de Catalunya |

On van néixer els sobirans
Casal de Barcelona
Catalunya 6
Barcelona, Vilamajor del Vallès, Montblanc, Balaguer, Perpinyà, Girona.
València 3
Ciutat de València (3)
Montpeller 1
Nàpols 1
Aragó 0
Dinastia castellana Trastàmara
Castella 3
Medina del Campo (3)
On van morir ?
Casal de Barcelona
Catalunya 8
Perpinyà, Vilafranca del Penedés, Barcelona (5), Foixà.
València 1
Alzira
Piemont 1
Lou Borg Sant Dalmatz
Comtat de Tolosa 1
Muret
Aragó 0
Dinastia castellana Trastàmara
Catalunya 2
Igualada, Barcelona.
Nàpols 1
Ciutat de Nàpols
On són enterrats ?
Casal de Barcelona
Catalunya 10
Monestir de Santa Maria de Ripoll, Reial Monestir de Santa Maria de Poblet (5), Santa Maria de Vilabertran, Reial Monestir de Santa Maria de Santes Creus (2), Catedral de Barcelona, Catedral de la Seu Vella de Lleida.
Aragó 1
Santa Maria de Sixena.
Dinastia Trastàmara
Catalunya 3
Reial Monestir de Santa Maria de Poblet (3)
Total: Catalunya 13, Aragó 1.
On es van casar els sobirans?
CASAL DE BARCELONA
Catalunya 12
Lleida, Barcelona (6), Vilabertran, Girona, Tarragona (2), Bellesguard
Aragó 2
Saragossa, Alagón
València 1
Ciutat de Valènci
Montpeller 1
Ciutat de Montpeller
DINASTIA TRASTÀMARA
Castella 1
Madrid
València 1
Ciutat de València
Navarra 1
Pamplona
Aragó 1
Calataiud
On van néixer, morir, casar i ser enterrats els sobirans de la Corona Catalano-Aragonesa?. Distribució per estats i territoris :
Catalunya...............................41 llocs
València................................... 6
Castella.................................... 4
Aragó....................................... 4
Aragó....................................... 4
Nàpols...................................... 2
Montpeller............................... 2
Comtat de Tolosa..................... 1
Piamont.................................... 1
Navarra.................................... 1
Piemont.................................... 1
Para desmentir las manipulaciones de la história impulsadas por el nacionalismo castellano (español), cuando afirma: "Cataluña era un condadito de Aragón", "Zaragoza la capital..."
Datos que confirman que Barcelona era la capital y el Principat de Catalunya el principal estado de la Corona creada por el Casal de Barcelona.
Lugar de nacimiento de los reyes: Principat de Catalunya 6, Aragón 0.
Lugar de defunción: Catalunya 10, Aragón 0.
Lugar donde estan enterrados: Catalunya 13, Aragón 1.
Lugar donde se casaron: Catalunya 12, Aragón 3.
Total: Principat de Catalunya 41, Reino de Aragón 4.
LLOC DE NAIXEMENT, DEFUNCIÓ I ENTERRAMENT DELS SOBIRANS.
CASAL DE BARCELONA
enterrat al Monestir de Santa Maria de Ripoll
enterrat al Reial Monestir de Santa Maria de Poblet i en part (possiblement les entranyes) a Santa Maria de Vilabertran.
enterrat al monestir de Santa Maria de Sixena.
Jaume I el Conqueridor Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208- Alzira, Regne de València, 25 de juliol del 1276).
enterrat al Reial Monestir de Santa Maria de Poblet.
Pere II "el Gran" València, Regne de València, 1240 - Vilafranca del Penedès, Principat de Catalunya, 11 de novembre de 1285).
enterrat al Reial Monestir de Santa Maria de Santes Creus
Alfons II el Franc o el Liberal València, Regne de València, 1265 - Barcelona, Principat de Catalunya, 1291
enterrat a la Catedral de Barcelona.
Jaume II el Just València, Regne de València, 10 d'agost de 1267 - Barcelona, Principat de Catalunya, 2 de novembre de 1327
enterrat al Reial Monestir de Santa Maria de Santes Creus
enterrat al Catedral vella de Lleida.
Pere III el Cerimoniós 5 d'octubre de 1319, Balaguer, Principat de Catalunya - 5 de gener de 1387, Barcelona, Principat de Catalunya
enterrat al Reial Monestir de Santa Maria de Poblet.
Joan I el Caçador,Perpinyà, Principat de Catalunya, 27 de desembre del 1350 - Foixà, Principat de Catalunya, 19 de maig del 1396
enterrat al Reial Monestir de Santa Maria de Poblet.
enterrat al Reial Monestir de Santa Maria de Poblet.
DINASTIA TRASTÀMARA
Ferran I el d'Antequera Medina del Campo, Castella, 27 de novembre de 1380 - Igualada, 2 d'abril de 1416.
enterrat al Reial Monestir de Santa Maria de Poblet.
enterrat al Reial Monestir de Santa Maria de Poblet.
enterrat al Reial Monestir de Santa Maria de Poblet.
CASAMENTS
CASAL DE BARCELONA
Ramon Berenguer IV
Alfons I el Cast
- Sança de Castella (1154-1208) a la Catedral de Sant Salvador de Saragossa,
Pere I el Catòlic
Jaume I el Conqueridor
Pere II el Gran
Alfons II el Franc o el Liberal
Jaume II el Just
Alfons III el Benigne
Pere III el Cerimoniós
Joan I el Caçador
Martí I l'Humà
DINASTIA TRASTÀMARA
Ferran I el d'Antequera
- Elionor d'Alburquerque; 1395 Madrid
Alfons IV el Magnànim
Joan II el Sense Fe
Tombes i panteons reials dels sobirans catalano-aragonesos
Santa Maria de Ripoll - Principat de Catalunya
![]() |
Santa Maria de Ripoll - Principat de Catalunya |
![]() |
Santa Maria de Ripoll - Principat de Catalunya |
![]() | |||||||||||||||
Cenotafi Ramon Berenguer IV - Ripoll |
Santa Maria de Vilabertran-Principat de Catalunya
Reial Monestir de Santa Maria de Poblet - Principat de Catalunya




Reial Monestir de Santa Maria de Santes Creus - Principat de Catalunya




Catedral de Lleida - Principat de Catalunya

Catedral de Barcelona - Principat de Catalunya


Santa Maria de Sixena .- Aragón

dijous, 9 de maig del 2013
Carta del Soldà d'Egipte als Consellers de la Nació Catalana- 1436
cartes reials
El rei Joan I recomana a la reina de França Fra Berenguer de Guances, assignat per a llegir sentencies a Paris- Barcelona 27 d'abril de 1387
Molt cara neboda. molt nos es plaent saber noves de vostre salut e bon stament, perque us pregam que tota vegada que us sia avinent, nos en vullats certificar. De nos, molt cara neboda, vos placia saber que som, merce de Déu, en bona convalescencia del accident que havem hagut. Així mateix, molt cara neboda, sapiats que l sant pare, guardant los merits de bona vida e honesta religio e la sciencia que es dotat lo religiós e amat nostre frare Berenguer de Guances del ordre dels frares Menors, natural nostre de la provincia de Cathalunya, ha assignat lo dit frare Berenguer a legir sentencies a Paris, e com aixi per la suficiencia del dit frare Berenguer com per esguard de molts cavallers e scuders acostats ab ell en deute de parents servidors nostres, hajam afecció que el dit frare Berenguer obtenga la dita lectura, segons que es proveit per lo pare sant, per ço, molt cara neboda, afectuosament us pregam, que per honor nostra, havent lo dit fra Berenguer per recomanat, en ço que sobre lo dit fet haia a deliurar ab nostre molt car cosí lo rei, vostre marit, e ab lo canceller et maestres en theologia del studi de Paris, hi vullats donar tot endreç e ajudar li be de vostres prechs e intercessio e en altre manera, de guisa que haia bon recapte de ço que ha mester ne demana per la dita lectura. E si res vos plau que nos façam, francosament nos ne scrivits, Molt cara neboda, lo sant sperit sia vostra guarda tostemps,
Datum en Barchinona, sots nostre segell secret, a XXVII de l abril any MXXXLVII lo Rey d Arago, Regina Francie
dijous, 2 de maig del 2013
Real Cédula de Felip V que obliga els Consellers de Barcelona a vestir "trage moderno español" i altres humiliacions-1718
L'actual Coronela de Barcelona fent jurament.
Felip V de Castella ordena cremar banderes i penons d'honor i de combat representatius de Barcelona i Catalunya
"Que los Regidores de dichas Ciudades, y Villas Cabezas de Corregimiento, no usen el ropage antiguo de cuello gorra y gramalla o Тоga Consular, y media Toga, que usaban antiguamente los Concelleres, Cónsules, Jurados, y Paheres, y que vayan con el trage moderno Español "
"Que de aqui adelante no pueda el Regimiento de esa Ciudad de Barcelona, ni de las otras Ciudades y Villas Cabezas de Corregimiento, usar de Carroza ó Carrozas comunes ó del común, ni aun para funciones publicas, sino que hayan de ir á pie ó en coches particulares"
"Que no puedan los dichos Regimientos en las funciones públicas de Iglesias, y demás en que asistieren y concurrieren, usar de sillas para sentarse sino solo de un banco de respaldo entoldado de terciopelo, permitiéndoseles solo el tener una alfombra ó alcatifa de lana á pies, al igual de la longitud del banco y no almohadillas para arrodillarse"
"...que han de recibir al Gobernador y Capitán General á la puerta de la Iglesia, y luego pasar adelante, en caminándose al Altar mayor, y esperar allí al pie de las gradas de la escalera que sube al Presbiterio hasta que suba el Gobernador y Capitán"
"...que quando el Regimiento de esa Ciudad, y de las demás Cabezas de Corregimiento, vayan en forma de cuerpo en común á funciones públicas de Iglesias, no salga ningún Canónigo ni otro Prebendado ó Benefciado darles el agua bendita "
"...que se quite y arrime el Dosel que hay puesto en la Casa de esa Ciudad de Barcelona en el Aposento donde se juntan los Administradores que era la Sala del Concejo de Ciento y asimismo qualquier otro Dosel que tengan puesto"
"...no sea como antes que se llamaba el Concejo de Ciento en Barcelona y á Consejo general en otras partes por toque de campana y por voz de Pregonero con trompeta por las calles sino que se haga mandando avisar á los Regidores en particular por los Porteros del Ayuntamiento en sus casas y que avisados que sean los Regidores
"Que los Regidores voten en voz y no en secreto ni con habas blancas y negras ó con cédulas ó por otras formas"
"...negándose también á los Regidores de esa Ciudad de Barcelona la absoluta potestad y plena jurisdicción contenciosa que tenían los antiguos Conselleres en virtud de sus antiguos Privilegios de conocer y determinar las causas y pleytos debates y controversias de los Gremios Cofradías y Colegios de Artesanos y Artistas y de sus individuos en lo tocante á sus artes y de eregir mudar y revocar á su arbitrio y beneplácito las dichas Cofradías y Colegios y darles los estatutos y ordenanzas que les parciia y revocarlas quundo querían quedando agregada esta jurisdicción á la ordinaria del Corregidor y esa mi Real Audiencia cesando los antiguos Privilegios como abolidos" ...............