De Corona Aragonum et Catalonie

De Corona Aragonum et Catalonie

Siempre se dice que los catalanes manipulamos la realidad histórica de la Corona de Aragón al referirnos a veces a ella como Corona "catalanoaragonesa". O al decir que sus reyes, lo eran también de Catalunya. Se dice que ésta era un simple condado que pertenecía al Reino de Aragón.

Analicémoslo.

Catalunya.
Para empezar hay confusión al referirse a Catalunya. No era sólo el Condado de Barcelona. A parte de éste, encontramos también los condados de Urgell, de Foix, de Rosellón, de Pallars, de Besalú, de Empuries... Una cosa era el Condado de Barcelona, y otra, el Principado de Catalunya.
El conde de Barcelona regía sobre el resto como "Princeps", en el sentido de la intitulación romana de "primus cives". Por eso Catalunya (incluyendo el condado de Barcelona, y el resto de condados catalanes) era un Principado. Porque estaba regido por un Princeps. Formalmente su título era de Conde de Barcelona, pero regia sobre otros condados como un monarca, a pesar de no tener oficialmente el título de "rey". Conde de Barcelona, sí. Pero la condición de Princeps, o primer ciudadano, iba más allá. Nominalmente no era rey, pero la condición de primus inter pares le asimilaba a ése título. Era usado por los primeros emperadores romanos. Y después durante la monarquia visigótica.


Unión dinástica.
En 1137, el rey Ramiro II el Monje casó a su hija Petronila con el conde Ramón Berenguer IV, pero no le otorgó el título de rey de Aragón. Éste pasaría al hijo de ambos, Alfonso II, que pasó a ser Rey de Aragón y Conde de Barcelona, y siendo soberano tanto de Aragón, como de Catalunya. Sí, en Aragón tenía título de rey. Pero no era más soberano en un territorio que en el otro. Ni el condado de Barcelona estaba sometido al reino de Aragón, sino que estaban bajo la misma persona. Una vez coronado Alfonso II como rey de Aragón, Catalunya adquiere la misma condición de facto.
Decir que el condado de Barcelona pasó a estar bajo el Reino de Aragón es tan absurdo como decir que el Reino de Aragón pasó a estar bajo el Condado de Barcelona. Tanto Aragón como Catalunya formaban el Casal de Aragón, bajo la figura real.

Cathalunya como Reino.
En el Llibre dels feits del rei en Jacme, la crónica impulsada por Jaime I en el siglo XIII, encontramos varias referencias a Catalunya como reino.

-Códice latino: "...Et cum Catalonia que est nobilius et honorabilius Regum Yspanie..."
(Y con Catalunya que es el más noble y el más honorable REINO de Hispania...")
-Códice catalán Cap. 392: "...Pus aquels de Cathalunya, que es lo meylor Regne Despanya, el pus honrat, el pus noble..."
-Códice catalán Cap. 119: "...E l'alcaid e tots los vells e el poble de la terra eixiren contra aquestes galees al port de la Ciutadella e demanaren: -De qui són les galees? E dixeren que del rei d'Aragón e de Mallorques e de Catalunya e que eren missatgers seus". Se sobreentiende por tanto que era rey de Aragón, y rey de Mallorca, y rey de Catalunya.
-Códice catalán Cap. 11: "...quens faeren fer, que manssem Cort a Leyda, de Cathalans e D'aragoneses, en la qual fossen larchabisbe, els bisbes, els abats, els richs homens de cadahun dels Regnes". Siendo al principio de su reinado, sin haber comenzado aún las conquistas de Mallorca o València, está claro y es evidente que con "cadahun dels Regnes" sólo se puede referir a dos reinos: Aragón y Catalunya.
-Privilegio de anexión de Mallorca al Casal Real: "Corona Aragonum et Catalonie".

Corona de Aragón... y Catalunya.
A partir de Jaime I, y tras las sucesivas conquistas de Mallorca, Valencia, Sicilia, Cerdeña, Nápoles... el nombre del conjunto de los territorios, la Corona Aragonum et Catalonie que ya hemos visto, se fue simplificando para no nombrar toda la lista de los reinos que formaban parte (Corona Aragonum et Catalonie, et Valentia, et Mallorques, et Siciliae...) y se quedó con el primero de ellos, Corona de Aragón, sin implicar ningún sometimiento del resto de territorios a ese reino, puesto que cada uno tenia sus instituciones propias, ni mucho menos la preeminencia de este sobre el resto, ya que carecía de salida al mar y no tuvo el peso ni la presencia que tuvieron otros en las campañas mediterraneas.

Catalanes y aragoneses, aragoneses y catalanes.
En Europa a los habitantes de esos territorios se les conocía indistintamente con el genérico de aragoneses, por el nombre simplificado de Corona de Aragón, o Aragón (como genérico, no necesariamente de ese reino), o como catalanes, lo cual es evidente con las campañas griegas de los Almogàvers y la "venganza catalana". O con el desembarco en la corte papal de los Borgia
Los Borgia eran valencianos y eran conocidos en italia como "il clan dei catalani". El mismo papa Calixto III dijo: “magna profecto est gloria nationis catalanae diebus nostris: papa catalanus, rex Aragonum et Siciliae catalanus; vicecancellarius catalanus; capitaneus Ecclesiae catalanus” (la gloria de la nación catalana es grande en nuestros dias: son catalanes el Papa, el Rey de Aragón y Sicilia, el vicecanciller, y el Capitán de la Iglesia). Y en 1491 Jeroni Pau, que estuvo 17 años al servicio del futuro Alejandro VI, decia que "unde non temere quidam valentinos et maioricenses horumque regnorum incolas ab origine atque lingua catalanos appellavere” (Por ello sin temor, a los valencianos y mallorquines y a los habitantes de estos reinos, a partir de su origen y lengua se les llamaba catalanes).



Con todo lo expuesto queda claro que Catalunya no era un simple condado. Y que la Corona de Aragón, la Corona de Aragón Y Catalunya (y Valencia, y Mallorca, y...) era catalanoaragonesa. Porque era de catalanes y aragoneses, de aragoneses y catalanes. Catalanoaragoneses

 http://caballodeespartero.blogspot.com.es/2010/03/de-corona-aragonum-et-catalonie.html

















Plas me el cavalier Frances E la donna Catalana E L ovrar Genoes E la dan a Trevisana E lou cantar Provenzalcs Las man e car a a Angles E lou donzel de Tofcana I am pteas tf with the French cavalier And the Catalonian dame And the workmanship of Genoa And the dancing of Trevifa And the poetry of Provence The hands and face of an Englishman And the damsels of Tuscany in the 13th and 14th Centuries

Fragment de carta de Joan de Borja al seu pare Alexandre (1493)

Fragment inicial d’una carta autògrafa de Joan de Borja, duc de Gandia, al seu pare Alexandre VI: es defensa d’algunes acusacions fetes contra ell, entre d’altres, de no haver consumat el matrimoni amb Maria Enríquez i de voltar de nit per València (Gandia, 4 de desembre de 1493). Arxiu Secret del Vaticà, Archivum Arcis, I-XVIII, 5024, fol. 1r.

[Transcripció]

Santissime ac beatissime pater:
Aprés de besar humilment los peus de vostra santedad. Una lletra he rebut de aquella, feta en Viterbo a XXVIIIIo de octubre, hy he pres grandíssima alteració he conguoxa, y major que may haja tengut, com per aquella he vist lo descontentament que de mi ha pres e quant monstra estar deservida de my per sinistres ynformations que alguns malignes han scrit contra veritat. Y hestich més enujat que vostra santedad haja donat crèdit a coses que no tenien semblança de veritat, car, no havent yo consumat lo matrimoni, no havia d’escriure tan certificadament a vostra santedad que l’avia consumat, certificant-la del dia y de la hora, y no sols yo, mas l’arquebisbe de Oristany, mossèn Pertusa y mossèn Fyra, los quals heren pus certificats que·ls altres de totes coses he no n’agueren semblantment escrit; e axí pot conèxer vostra santedad que és estat poch cervell e embriaguea del que tal ha escrit. Y per esta tan manifesta mentira pot compendre vostra santedad quant se són allargats en les altres que an dit de l’anar de nit, etc., car si anava de nit, no era tan mal cas, anant ab compagnia dels nebots del senyor don Enrich y don Pedro de Toledo, don Enrique, don Rodrigo de Borja, don Guillem Ramon de Borja y altres cavallers y persones virtuoses y molt honrades, que passejàvem per la Marina, com se acostuma en Barcelona, que Artés ni altres servidors no me havien a conduyr a my; axí no·ls done vostra santedad culpa, que, quant alguna culpa tengués, yo en açò no seria d’éls; no-res-menys, yo he manat a Artés vaja aquí, e ja és partit per a embarcar-se a Alacant. E quesvulla fos, pare sant, no dexava yo per ço de dormir contínuament ab la duquesa ma muller; veritat és que sols una nit y fallí, que per ésser molt tart, tornant del serviy del príncep ab [...]

Donació

1137, agost 11

Ramir I d'Aragó dóna en matrimoni la seua filla Peronella al comte de Barcelona Ramon Berenguer IV, al temps que li cedeix a aquest tot el regne d'Aragó

Arxiu de la Corona d'Aragó. Barcelona. Cancelleria reial. Pergamí 86 dup. de Ramon Berenguer IV

[Miguel Rosell, 1945, nº 7]. Transcripció efectuada en agost de 2006 a partir d'aquesta edició

In Dei nomine.

Ego Rammirus, Dei gratia rex aragonensis, dono tibi, Raimundo, barchinonensium comes et marchio, filiam meam in uxorem, cum tocius regni aragonensis integritate, sicut pater meus Sancius, rex, vel fratres mei, Petrus et Ildefonsus, melius unquam habuerunt vel tenuerunt ipsi vel utriusque sexus homines per eos, salvis usaticis et consuetudinibus quas pater meus Sancius vel frater meus Petrus habuerunt in regno suo.

Et commendo tibi omnes prephati regni homines sub hominio et iuramento ut sint tibi fideles de vita tua et de corpore tuo et de omnibus membris que in corpore tuo se tenent, sine omni fraude et decepcione, et ut sint tibi fideles de omni regno pretitulato et universis omnibus ad illud regnum pertinentibus, salva fidelitate mihi et filie mee.

Hec autem omnia superius scripta ego prephatus rex Rammirus taliter facio tibi, Raimunde, barchinonensium comes et marchio, ut, si filia mea mortua fuerit prehata, te superstite, donationem prephati regni libere et immutabiliter habeas absque alicuius impedimento post mortem meam.

Interim vero, si quid augmentationis vel traditionis de honoribus vel municionibus prephati regni, me vivente, facere tibi voluero, sub prephata hominum fidelitate firmum et immobile permaneat; et ego prephatus rex Rammirus sim rex, dominus et pater in prephato regno et in totis comitatibus tuis, dum mihi placuerit.

Quod est actum III idus augusti anno incarnationis Dominice CXXXVII post millesimum, era millesima centesima LXXV, prephato Rammiro regnante.

Signum Rammiri + regis.

Ut omnia superius scripta fideliter et incomutabiliter observentur, prenominatus rex Rammirus comendavit comiti barchinonensi suos barones subscriptos sub hominio et iuramento: in primis, comitem palearensem, Raimundum Petri de Eril, Petrum Raimundi filium eius, P. Raimundi d'Estada, Gomballum de Benavent, Balach Furtuno d'Açlor, Guillelmum de Capela filium Berengarii Gomballi, Bernardum Petri de Laguarres, Petrum Lobiz Sancti Stephani, Gali Garcez de Sancto Vincentio, Petrum Mironis de Entenza, Gombal de Entenza, Lop Garcez Laita, Frontinum, Gomez Ferriz, Pelegri de Castel Azol, Arpa, Sansanz d'Arsu, Maza, Furtun d'At de Barbastro, Fortun Garcez frater de Maza, Garcia Cez d'Oscha, Garcia de Rodelar, Lobalasch de Pomar, Porchet, Petrus frater eius, Raimon de l'Arbes, Michael d'Albera, Sanz d'Andio, Gali Sanz de Grads, Lop Sanz de Iacha, Gaiet, Pedro Lopiz de Lusia, Gali Xemenons d'Alcala.

Poncius, scriptor, hoc scripsit domini regis precepto die annoque prephato, qui solito more hoc imposuit signum.

«En nom de Déu, Jo Ramir, per la gràcia de Déu, rei dels aragonesos, dono a tú Ramon, comte dels barcelonins i marquès, la meva filla com a muller, i, amb tota la integritat, el regne dels aragonesos, com el meu pare el rei Sanç o els meus germans Pere i Alfons millor sempre varen posseir i tenir, ells o qualsevol persona de qualsevol sexe per ells, salvats els usos i costums que el meu pare o el meu germà Pere tingueren en el seu regne. I t'encomano tots els homes del predit regne sota jurament i homenatge, per a que et siguin fidels de la teva vida i del teu cos i de tots els teus membres que hi hagi al teu cos, sense qualsevol frau i engany, i per a que et siguin fidels de tot el regne citat i de totes les coses al dit regne pertanyents, salvada la fidelitat a mi i a la meva filla. Totes aquestes coses sobrescrites jo citat rei Ramir de tal manera faig a tu Ramon, comte dels barcelonins i marquès, que si la meva filla citada morís, sobrevisquent-la tu, la donació del predit regne lliure i immutablement tinguis, sense cap tipus d'impediment, després de la meva mort. Però entretant, si res d'augment o de transmissió dels honors o fortaleses del predit regne, jo vivent, et volgués fer, sota la citada fidelitat dels homes [que les detenten] firme i immòbil romangui. I jo Ramir seré rei, senyor i pare en el citat regne i en tots els teus comtats, mentre em plagui. El que és fet els III idus d'agost (11 d'agost) de l'any de l'Encarnació del Senyor CXXXVII després del mil·lenni (1137), era mil cent LXXV (era hispànica 1175), regnant el citat rei Ramir.

Signe Ramir rei

Per a què les coses dalt escites fidel i inalterablement siguin observades, el citat rei Ramir encomenà al comte dels barcelonins als seus barons a sota citats, amb homenatge i jurament. Primerament el comte de Pallars (Artau III de Pallars Sobirà), Ramón Pérez d'Erill, Pero Raimúndez d'Erill, fill de l'anterior, Pero Raimúndez d'Estada, Gombal de Benavente, Blasco Fortunyo d'Azlor, Guillén de Capella, fill de Berenguer Gombález, Bernaldo Pérez de Laguarres, Pero López San Esteban, Galí Garcez de San Vicente, Pero Mir d'Entença, Gombal d'Entença, l'aitán Lope Garcés, Frontin, Gómez, Férriz, Pelegrín de Castiellazuelo, Arpa, Sancho Sánchez d'Arzo (o d'Asso), Maça, Fortún Dat de Barbastro, Fortún Garcez, germà de Maça, García Garcés d'Osca, García de Rodelar, Lope Blásquez de Pomar, Porchet, i el seu germà Pero, Ramón de l'Arbés (o de Larbassa), Miguel d'Albero, Sanz d'Antillón (o d'Andio), Galí Sánchez de Graus, Lope Sánchez de Jaca, Gayet, Pero López de Luesia, Galí Ximénez d'Alcalá

Ponci escirvà això escrigué, per ordre del rei, el dia i l'any predits, i amb usual costum aquí posà el seu signe»

Aportacions territorials

Amb aquest document el rei Ramir II d'Aragó informava a Ramon Berenguer IV de la situació de les terres, fronteres i estat del regne, puntualitzant però que retenia per a ell el domini reial sobre les esglésies del regne i que no renunciava a la dignitat reial:^[

«Ego Ranimirus Sancii regis filius rex Aragonensis, dono tibi Raimundo comiti Barchinonensium cum filia mea meum regnum Aragonis totum ab integro, sicut divisit eum Sancius rex major avus patris mei, et sicut divisi ego eum cum Rege Navarrorum García Remiriz in Pampilona, excepto illas tenenzas quas debit Sancius supra scriptus regí Ranimiro avo meo in Navarra. Ex parte de Castella dono tibi de Hariza usque Perrera, de Perrera usque Tarazona, de Tarazona usque tute la villas et castella. Tutellam vero adquisivit et caepit frater meus rex Adefonsus, et dedit eam comiti de Perges pro honore. Ipse autem dedit eam Garsie Remiriz cum filia sua; de hoc sicut melius poteris faceré, facías vel cum eo convenias. Cesaraugustam vero dedi imperatori de Castella cum suis apendiciis in vita sua tantum, et fecít míhi nomenage de ea ut reddatur mihi vel succesori meo post obitum suum. Quidquid enim mihi debebat faceré voló et mando ut tibi facíat. Hoc ex parte de Castella. Ex parte vero de Navarra dono tibí de Sta. Gratia dé Porlu quam pater meus Rex Sancius bone memoríe dedit Sto. Salvatori suo monasterio usque Biozal cum toto Roncali qui cst honor de Rosta; et de Biozali sicut vadit aqua de Sarasazo et cadit in Ida, inde vero ad pontem Stí. Martini, et de ponte Sti. Martini sicut currit Ida et divídit Navarra et Aragona usque cadit in fluvium Aragonis, et inde per médium pontem ad Vadum longum, ctde Vado longo ad Galipenzo sicut currit aqua, de Galipenzo autem sicut currit fluvius Aragonis et jungit se cum Arga et cadit in Ibero ilumine magno, inde vero sicut currit Iber usque jam dictam Tutelam. De Roncali namque et Alasós et Quadreita et Balterra, sic dico tibi quia dedi eas Regí Navarrorum Garsie Remiriz tantum in vita sua, et fecit mihi nomenage ut post obitum suum reddantur mihi vel successori meo : quidquid enim mihi debebat faceré voló et mando ut tibi facial. Hoc dono tibi et concedo fíliis filiorum tuorum qui fuerinl de generatione de mea filia in sécula seculorum. Tu vero convenís mihi ín verbo verítatis, et mittis manus tuas ínter manus meas ut non alienes ñeque facías alienare regnum ístud quod ego dono tibi á generatione filiorum fílix mese, nec post ubitum regís Garsie Remiriz dimíttas filio suo Roncal et Alasos et Quadreita et Balterra, et ut in tota vita mea teneas me sicut patrem et dominum. Tamcn retineo mihi regale dominium super omnes ecclesias regni mei, super monasterium scilicet Sti. Salvatoris Ligerensis cui dono illam meam medietatem de illo olivare de Arasquos propter ensem quem ibiaccepi qui iuit de Lop Johan, et super monasterium Sti. Johannis de Pinna, et super monasterium Sti. Victoriani, et super omnes ecclesias parrochiales, et proprie proprium super Stum. Petrum de Ciresa cum suis pertinensiis, et Pertusa et Sant Urbiz et Sta. Cecilia. Licet regnum tibi tradam, tamen dignitatem meam non amitto.

(Afegit amb lletra moderna): Facta carta Jaece mense nov. aera MCLXXXVl regnante me rege Ranimiro in Suprarb. Ripacurt. et in imperio meo gener meus Raymund. Bereng. comes Barchin. Subscripserunt hanc cartam.

(Afegit amb lletra moderna):Joffre eps. Barbastrens, et Rodé, Dodo eps. Oscens. et Jaccens, Bernardus eps. Cesarauguste, Michcllus eps. Tirasonen. Sanctius eps. Hirunnie, Michael dnus. Sature, Petras Remon dnus. Astradae, Lope Sánchez, dnus. Aynarez, Armen- golus comes Pallars, Petrus Mir Fontovae et Olasquarre, Petrus Gisbert de Benavarre, Petrus Remon de Arill de S. Estevan, Gombaldus dnus. Zapilse et Castro, Bernardus Pérez dnus. Piedre Ruvie, Fortum Guerra dnus. Arroste.»

«Jo Ramir, fill del rei Sanç, rei dels aragonesos, dono a tú Ramon, comte barceloní, amb la meva filla el meu regne d'Aragó tot íntegrament, com el dividí el rei Sanç el Major, avi del meu pare; i com el vaig dividir amb el rei Garcia Ramires dels navarresos, a Pamplona, exceptuades les tinences que el sobredit rei Sanç donà al rei Ramir, avi meu, a Navarra.

Per la part de Castella et dono les viles i castells que hi ha des d'Ariza fins Herrera; des d'Herrera fins a Tarazona; i des de Tarazona fins Tudela. Tudela l'adquirí i prengué el meu germà el rei Alfons, i la donà al comte de Perche com honor. En comte de Perche la donà amb la seva filla a Garcia Ramires. D'això, com millor puguis fer, fes-ho o conveneixo amb ell. Zaragoza la vaig donar a l'emperador de Castella, amb els seus aditaments, per què la tingui durant tota la seva vida. I em va fer homenatge d'ella, que seria retornada a mí o al meu successor després de la seva mort. Allò que a mí m'havia de fer, vull i mano que ho faci a tú. Això de la part de Castella.

Per la part de Navarra et dono des de Santa Engracia del Puerto, el qual el meu pare el rei Sanç, de bona memòria, donà al seu monestir de San Salvador, fins a Bigüezal, com va l'aigua del riu Salazar i cau a Irati. Des d'allí fins el pont de San Martín; i des del pont de San Martín, com corre l'Irati i divideix Navarra i Aragó, fins que aflueix en el riu Aragó. D'allí, per mig del pont, fins a Vadoluengo. I des de Vadoluengo fins a Gallipienzo, com corre l'aigua. Des de Gallipienzo, segons corre el riu Aragó, fins la seva confluència en el Agra i cau en l'Ebre, riu gran. D'allí, com corre el riu Ebre, fins a Tudela. De Roncal i Alesves i Cadreita i Valtierra així et dic: perquè les vaig donar al rei dels navarresos Garcia Ramires, per a què les tingués durant la seva vida, i em va fer homenatge: que després de la seva mort tornéssin a mí o al meu successor. Tot allò que a mí m'havia de fer, vull i mano que ho faci a tú.

Això et dono i concedeixo als fills dels fills teus que fossin de la generació de la meva filla, pels segles dels segles. Tú, en canvi, convens amb mi, de paraula i veritat, i poses les teves mans entre les meves mans, que no alieniis, ni facis alienar, aquest regne que et dono, durant la vida dels fills de la meva filla. Ni després de la mort del rei Garcia Ramires entreguis al seu fill Roncal i Alesves i Cadreita i Valtierra. I durant tota la meva vida em tinguis com a pare i senyor. Això no obstant, retinc per mí el reial domini sobre totes les esglésies del meu regne, sobre el monestir de San Salvador de Leire, al qual dono la meitat de l'olivar d'Arascués, a causa de la espasa que allí vaig rebre, que fou de Lope Juan; i sobre el monestir de San Juan de la Penya i sobre el monestir de San Victorián i sobre totes les esglésies parroquials i pròpies dels propis; i sobre San Pedro de Siresa, amb les seves pertinences; i Pertusa i San Úrbez i Santa Cecilia. Malgrat que t'entregui el regne, això no obstant no renuncio a la meva dignitat»

---

1152, abril 4. Barcelona

Peronella, reina d'Aragó, dicta testament en el moment del part, deixant el regne d'Aragó en favor del fill que ha de nàixer, mantenint però els drets que el seu marit el comte Ramon Berenguer IV tenia sobre el territori

Arxiu de la Corona d'Aragó. Barcelona. Cancelleria reial. Pergamí nº 250 de Ramon Berenguer IV

[Miguel Rosell, 1945, nº 16]. Transcripció efectuada en agost de 2006 a partir d'aquesta edició

Ad cunctorum noticiam volumus pervenire quoniam ego Peronella, regina aragonensis, iacens et in partu laborans apud Barchinonam, concedo, dono et firmiter laudo infanti meo qui est ex utero meo, Deo volente, processurus, totum regnum aragonensem cum omnibus comitatibus et episcopatibus et abbatiis et cum omnibus eidem regno pertinentibus, sicut rex Adefonsus melius unquam tenuit et habuit, ea, videlicet, conditione, ut dominus et maritus meus Raimundus, comes barchinonensis, habeat, teneat et possideat integriter et potenter sub imperio et dominatione sua totum predictum regnum cum omni sibi pertinente honore omni tempore vite sue.

Post obitum, vero, suum, remaneat totum supradictum regnum integriter filio meo iam dicto. Quod, si filius meus iam dictus obierit absque legitimo filio, totum supradictum regnum et honorem prephatum, sicut habuit et tenuit nobilissimus rex Adefonsus, concedo similiter et dono iam dicto viro meo Raimundo, comiti barchinonensi, ad omnem suam voluntatem ex inde faciendum.

Si autem filia ex utero meo processerit, maritet eam honorifice iam dictus vir meus, comes iamdictus, cum honore et peccunia, sicut melius ei placuerit, et remaneat viro meo prenominato solide et libere totum supradictum regnum cum omnibus sibi pertinentibus ad omnem voluntatem suam perficiendam absque alicuius hominis vel femine blandimento.

Et dono pro anima mea II milia morabetinos, mille ad ecclesias Aragonis et mille ad ecclesias barchinonensis comitatus, gerundensis, bisullunensis necnon et ausonensis.

Et pono meos manumissores, videlicet, Guillelmum, barchinonensem episcopum, et Berengarium, gerundensem episcopum, ac Bernardum, cesaraugustanum episcopum, necnon et Dodonem oscensem episcopum, et Garciam Ortiz et Ferriz de Oscha, et Guillelmum de Castellvell et Arnallum de Lertio, qui dividant et distribuant supradictos morabetinos per ipsas ecclesias, sicut melius et utilius eius fuerit visum. Quos morabetinos prenominatos donet vir meus Raimundus, comes iam dictus, supradictis manumissoribus meis.

Facta carta II nonas aprilis anno Dominice incarnationis MCLII.

Sig+num Peronelle, regine aragonensis, qui hoc donum feci, firmavi, et hoc totum laudo atque confirmo in vita et in morte, et testibus firmare mandavi.

Sig+num Guillelmi, barchinonensis episcopi. Sig+num Lup Enegons de Luna. Sig+num Guillelmi de Castellvell. Sig+num Bernardi de Bel Log. Sig+num Petri Arnalli. Sig+num Bernardi Marcucii. Sig+num Petri primicherii. Sig+num Rodberti archidiaconi pampilonensis. Sig+num abbatis Olive. Sig+num Calveti, prioris tirasonensis.

Sig+num Poncii, scribe, qui hoc rogatus scripsit die et anno quo supra.

A tots volem que arribi la notícia com jo Peronella, reina d'Aragó, jaient i laborant en el part, al costat de Barcelona, concedeixo, dono i fermament declaro al nen que des del meu úter, volent-Déu, ha de seguir, tot el regne aragonès, amb tots els comtats i bisbats i abadies, i amb totes les coses pertanyents al regne, com el rei Alfons millor sempre va tenir i hi va haver, a condició que el meu senyor i marit meu Ramon, comte de Barcelona, tingui, havi i posseixi íntegrament i poderosament sota el seu comandament i dominació tot el predit regne, amb tota la seva honor pertinent, durant tot el temps de la seva vida. Després de la seva mort quedi tot el sobre dit regne, íntegrament, el meu fill ja citat. Que si el meu fill morís sense legítim fill, tot el sobredit regne i honor, com ho va haver i va tenir el nobilíssima rei Alfons el concedeixo igualment i dono a l'esmentat marit meu Ramon, comte de Barcelona, per fer-ne tota la seva voluntat. Si una filla sortís del meu úter, que la casi honoríficament el meu ja citat marit, comte al·ludit, amb honor i riquesa, com millor li plagui a ell, i quedi al meu marit esmentat consolidat i lliure tota la seva voluntat, sense oposició de qualsevol home o dona. Dono per la meva ànima dos mil morabetins; mil a les esglésies d'Aragó, i mil a les esglésies del comtat de Barcelona, Girona, Besalú i Vic. Nomeno els meus marmessors a Guillem, bisbe de Barcelona, i Bernat, bisbe de Saragossa, i a Dadón, bisbe d'Osca, i a García Ortiz i Ferriz d'Osca, i Guillem de Castellvell i Arnau de Gerp, que divideixin i distribueixin els esmentats morabetins per les esglésies, els quals morabetins doni el meu marit el comte Ramon ja citat als meus sobredits marmessors. Feta la carta nonas d'abril (4 d'abril) any de l'encarnació del Senyor MCLII (1152)

Sig+num de Peronella, reina d'Aragó, que aquest donatiu vaig fer, vaig signar, i tot el laudo i confirmo, en vida i en mort, i vaig enviar signar als testimonis.

Sig + num Guillem, bisbe de Barcelona Sig + num Lope Íñiguez de Lluna Sig + num Guillem de Castellvell Sig + num Bernat de Belloch Sig + num Pero Arnal Sig + num Bernat Marcucio Sig + num Pero Primicero Sig + num Robert, ardiaca de Pamplona Sig + num abat de La Oliva Sig + num Calvet, prior de Tarazona

Sig + num Ponç escrivà, que pregat escrigué això el dia i l'any que és a dalt

---

El Testament de Ramon Berenguer IV fou un testament sacramental (oral i davant testimonis) fet el 4 d'agost del 1162 a Borgo San Dalmazzo i del que foren testimonis el Gran Senescal de Barcelona Guillem Ramon I de Montcada, Albert de Castellvell, i el mestre Guillem, capellà del comte.

Hoc est translatum fideliter factum.

Hec est sacramentalis condicio ultime voluntatis domini ac incliti Raimundi Berengarii barchinonensium comitis et aragonensium principis juxta quarti ordinis modum edite que instante periculo gravis infirmitatis cum scripta non fuit injuncta est Guillelmo Raimundi Dapifero et Arberto de Castrovetulo et magistro Guillelmo capellano suo ab eo ad manifestandum et corroborandum. Eapropter nos supradicti verum pariter dantes testimonium ante presenciara domini Bernardi terrachonensis archiepiscopi et Guillelmi barchinonensis episcopi et Petri ausonensis et Gaufredi dertosensis et Petri cesaraugustani episcopi et Guillelmi gerundensis et Artaldi elenensis et Martini tirasonensis et Guillelmi illerdensis et Mironis judicis et aliorum multorum terre magnatum tam aragonensium quam barchinonensium juramus per Deum vivum et verum et super sancta quatuor evangelia superque has condiciones manibus nostris jurando contingimus qui nos vidimus et audivimus et ibi presentes eramus quando predictus venerabilis comes proficiens ad colloquium constitum inter eum et romanum imperatorem tpud civitatem de Thaurins gravatus infirmitate qua obíit in burgo sancti Dalmacii dum adhuc esset in sua plana memoria ac loquela ordinavit suam extremam voluntatem in suis solumodo verbis in quibus dimisit corpus suum ad scpeliendum Sancte Marie rivipollensi cum dominicatura de Mojon sicut jam sibi ante donaverat.

Et dimisit filio suo majori Raimundo omncin suum honorem de Aragone et Barchinona atque universum alium suum honorem ubicumque eum habebat preter comitatum Ceritanie quem dimisit alio filio suo Petro integre cum omni honore quem Bernardus Guillelmus comes Ceritanie tenebat et habebat ad diem obitus sui in cunctis locis. Et dimisit eidem íilio suo Petro senioraticum Carcasone et omnem alium suum honorem et fevum quem Trencavellus tenebat et per eum hahebat. Et iterum dimisit eidem filio suo Petro suum jus quod in Narbonam habebat vel eximf e ei pervenire debebat tali pacto ut hec omnia suprascripta que ei dimisit prefatus Petrus teneat et habeat per Raimundum fratrem suum majorem et exinde faciat ei hominium et fidelitatem et serviat ei. Et prerepit ut lotum illud quod dimisit filin suo Petro teneat Raimundus lilius suus predictus donec Petrus frater ejus sit miles. Et dimisit regine uxori sue Bisuldunium et Ripas unde viveret. Et precepit quod si lilius suus Raimundus obierit absque infante de legitimo conjugio omne quod ei dimisit revertatur ad Petrum lílium suum et omnia que dimisit Petro statim revertantur ad Sancium filium suum minorem et faciat illas conveniencias et fidelitates et hominium Sancius Petro quas Petrus debebat facere Raimundo fratri suo. Et si jamdictus Petrus obierit priusquam Raimundus absque infante de legitimo conjugio omnis suus honor revertatur ad Sancium fratrem suum et faciat predictum hominium et fidelitatem atque servicium Raimundo fratri suo. Et si Raimundus et Petrus obierint sine infante de legitimo conjugio totus supradictus eorum honor reverteretur Sancio, item dimisit totam capellam ecclesie Sancti Rufi que est apud Ilerdam et precepit ut omnia debita sua persolverentur de redditibus et exitibus sui honoris. Dimisit omnem suum honorem ac filios in bajulia tuicione et deffensione domini Enrici regis Anglie.

Hoc totum jamdictus comes ita ordinavit suis solumodo verbis pridie nonas augusti anuo ab incarnatione Domini MCLXII regni Ledoici regis junioris XXVI et post obitum suum sic stare mandavit. Deinde ingravescente langore ab hoc seculo ad Deum migravit VII idus ejusdem mensis immutata sua voluntate nobis scientibus. Ilanc igitur hujus testatoris ultimam voluntatem nos jamdicti testes sicut vidimus et audimus et ab eo rogati extitimus infra VI menses coram supradictorum presencia legaliter jurejurando propriis manibus corroboramus. Late condiciones apud Oscam V idus octobris eodem anno.

Sig+num Guillelmi Raimundi Dapiferi Sig+num Arberti de Castrovetulo. Ego Guillelmus ipsius domini comitis capellanus subscripsi.

Sig+num Bernardi terrachonensis archiepiscopi. Sig+num Guillelmi barchinonensis episcopi. Sig+num Martini tirassonensis episcopi. +Petrus ausonensis episcopus subscribo. Guillclmus Dei gracia gerundensis ecclesie episcopus subscribo. +Artalli elenensis episcopi. Sig+num Guillelmi ilcrdensis episcopi. Petrus Dei gracia cesaraugustanus episcopus. Ego Gaufredus dertusensis diocesis episcopus.

Preterea nos supradicti testes G. Raimundi et A. d e Castro vetulo et G. capellanus juramus et testificamus quod supradictus vencrabilis comes dum adhuc esset in sua plana memoria dimisit filio suo Petro totum feudum quod domna Ermengaudis vicecomitissa narbonensis per eum tenebai et Ugoni de Cervilione millo aureos in suo pignore de Villamajore quod jam ei subposuerat pro suo debito et ita verum esse manibus propriis juramus per Deum et hec sancta.

Sig+num Arnaldi Mir comitis pallariensis. Sig+num Petri de Castelazol. Sig+num Palasin. Sig+num Sancii Ennechons de Daroca. Sig+num Gallim Exemenes de Belgit. Sig+num Fertun Acenars de Tirassonia. Sig+num Deus ajuda. Sig+num Petro Lopez de Lusia. Sig+num Marcho de Oscha. Sig+num Petri Lopez de Luna. Sig+num Peregrini de Castelazol. Sig+num Fortunii de Stada. Sig+num Blascho Massa. Sig+num Arpa. Sig+num Raimundi de Podioalto. Sig+num Guillelmi de Cervera. Sig+num Geralldi de Jorba. Sig+num Guillelmi de Castrovetulo. Sig+num Raimundi Fulchonis Cardonensis. Sig+num Bertrandi de Castelleto. Sig+num Guillelmi de Monteada. Sig+nuin Arnalldi de Lerçio. Sig+num Guillelmi de Castrovetulo junioris. Sig+num Ottonis. Sig+num Bernardi de Rochafret. Sig+num Raimundi de Torroja. Sig+num Guillelmi Montispessulani.

Sig+num P. regine Aragonum et comitisse Barchinone uxor jamdicti comitis que hoc laudo et propria manu mea conlirmo et corroboro.

+Mironis judicis. Sig+num Bernardi Marcucii. Sig+num Ugonis de Cervilione barchinonensis sacriste qui huic testamento interfui apud Sanctum Dalmacium et hujns rei testis sum et sicut vidi et audivi ita verum esse manu propria rogatus juro et afirmo per Deum et hec sancta.

Sig+num Dominici scriptoris qui hanc voluntatem novissimam et judicium domini comitis rogatus scripsit dic et anno quo supra.

Això és un trasllat fet fidelment.

Aquesta és la clàusula del jurament de l'última voluntat del senyor i ínclit Ramon Berenguer, comte dels barcelonins i príncep dels aragonesos, d'acord amb la manera del quart ordre fet «Qui en l'instant de perill de greu malaltia quan els llibres no van ser trobats», per Guillem Ramon dapifer i Albert de Castellvell i el mestre Guillem, el seu capellà, per això per a ser manifestat i corroborat. Per aquest motiu nosaltres els sobredichos juntament donem veritable testimoni davant la presència de Bernat, arquebisbe de Tarragona, i de Guillem, bisbe de Barcelona, i de Pere, bisbe de Vic, i de Gausfred, bisbe de Tortosa, i de Pere, bisbe de Saragossa, i de Guillem, bisbe de Girona, i de Artal, bisbe d'Elna, i de Martí, bisbe de Tarassona, i de Guillem Pérez, bisbe de Lleida, i del jutge Miró, i de molts altres magnats de la terra, tant aragonesos com barcelonins, jurem per Déu viu i veritable, i sobre els sants quatre evangelis, i sobre aquestes condicions amb les nostres mans jurant, ens va esdevenir que nosaltres vam veure i sentim, i allà presents érem, quan el predit i venerable comte, anant al col.loqui acordat entre ell i l'emperador Romà al costat de la ciutat de Torí, agreujat de la malaltia de la qual va morir al burg de Sant Dalmau, mentre encara estava en la seva plena memòria i paraula, va ordenar la seva última voluntat en les seves coses només amb paraules , en les quals va deixar el seu cos per ser enterrat a Santa Maria de Ripoll, amb el senyoriu de Molló, com ja anteriorment ho havia donat.

I va deixar al seu fill gran Ramon tot el seu honor d'Aragó i de Barcelona i tot altre honor on vulgui que ho tingués, a excepció del comtat de Cerdanya, que el va deixar al seu altre fill seu anomenat Pere, íntegrament, amb tot l'honor que Bernat Guillem, comte de Cerdanya, tenia i havia el dia de la seva mort a tot arreu. I va deixar al seu fill Pere el senyoriu de Carcassona i tot altre el seu honor i feu que Trencavell tenia i per ell hi havia. I de nou va deixar al seu fill Pere es dret que tenia a Narbona o després li devia correspondre, per tal pacte que aquestes coses sobredites que a ell va deixar el sobredit Pere les tingui i hagi per Ramon, el seu germà gran, i tot seguit li faci homenatge i fidelitat i li serveixi. I manà que tot el que va deixar al seu fill Pere el tingui Ramon, el seu fill, fins que Pere el seu germà sigui cavaller. I va deixar a la reina la seva dona Besalú i Ribas, mentre visqués. I manà que si el seu fill Ramon morís sense infant de legítim matrimoni, tot el que el va deixar vagi a Pere, el seu fill, i totes les coses que va deixar a Pere, vagin a Sanç, el seu fill menor, i faci les conveniències i fidelitats i homenatge Sanç a Pere com Pere havia de fer al seu germà Ramon. I si el ja esmentat Pere morís abans que Ramon, sense infant legítim, tot el seu honor torni a Sanç, el seu germà i faci el predit homenatge i fidelitat i servei al seu germà Ramon. I si Ramón i Pedro morissin sense fill de legítim matrimoni, tot el sobredicho d'ells revertiria a Sanç. També va dividir tota la capella de l'església de Sant Ruf, que està al costat de Lleida, i va manar que tots els deutes seves es paguessin de les rendes i sortides del seu honor. Va deixar tot el seu honor i fill en batllia, protecció i defensa del senyor Enric, rei d'Anglaterra. Tot això el ja esmentat comte va ordenar als seus només de paraules, les nonas d'agost (4 d'agost) de l'any de l'encarnació del Senyor MCLXII (1162), any vint-i del regnat de Lluís el Jove, i després de la seva mort així va manar que es complís. Després empitjorant de la seva malaltia dèbilment d'aquest segle va marxar a Déu el VII idus (7 d'agost), no havent canviat la seva voluntat que nosaltres sabéssim. Per això aquesta última voluntat del testador nosaltres ja citats testimonis, com vam veure i sentim i per ell preguem vam anar, als sis mesos, al costat de la presència dels sobredichos, legalment jurant amb dret, amb les nostres pròpies mans el corroborem, amb extensa preparació , al costat d'Osca, l'11 d'octubre del mateix any.

Sig + num Guillem Ramon Dpifer Sig + num Albert de Castellvell. Jo Guillem capellà del senyor comte subscrip.

Sig + num Bernardi terrachonensis Archiepiscopi. Sig + num Guillelmi barchinonensis episcopi. Sig + num Martini tirassonensis episcopi. + Petrus ausonensis episcopus subscric. Guillelmus Dei gràcia gerundensis ecclesie episcopus subscric. + Artalli elenensis episcopi. Sig + num Guillelmi ilcrdensis episcopi. Petrus Dei gràcia cesaraugustanus episcopus. Ego Gaufredus dertusensis diocesis episcopus.

A més nosaltres els sobredits testimonis G. Ramon i A. de Castellvell i G. capellà jurem i testifiquem que el sobredit venerable comte, mentre encara estigué en la seva plena memòria, va deixar al seu fill Pere tot el feu que dona Ermengarda, vescomtessa de Narbona, tenia per ell, i a Hug de Cervelló mil auris al seu empeny de Vilamajor, que ja a ell havia subordinat, pel seu deute, i així veritable ser amb les nostres pròpies mans ho jurem per Déu i aquests sants.

Sig + num Arnaldi Mir comitis pallariensis. Sig + num Petri de Castelazol. Sig + num Palasin. Sig + num Sancii Ennechons de Daroca. Sig + num Gallimó Exemenes de Belgit. Sig + num Fertun Acenars de Tirassonia. Sig + num Deus ajuda. Sig + num Petro Lopez de Luisa. Sig + num Marxo de Oscha. Sig + num Petri Lopez de Lluna. Sig + num peregrini de Castelazol. Sig + num Fortunii de Stada. Sig + num Blascho Massa. Sig + num Arpa. Sig + num Raimundi de Podioalto. Sig + num Guillelmi de Cervera. Sig + num Geralldi de Jorba. Sig + num Guillelmi de Castrovetulo. Sig + num Raimundi Fulchonis Cardonensis. Sig + num Bertrandi de Castellet. Sig + num Guillelmi de Montcada. Sig + nuin Arnalldi de Lerçio. Sig + num Guillelmi de Castrovetulo junioris. Sig + num Ottonis. Sig + num Bernardi de Rochafret. Sig + num Raimundi de Torroja. Sig + num Guillelmi Montispessulani.

Sig + num P. reina d'Aragó i comtessa de Barcelona muller del dict comte que hoc laude et propria manu mea confirmo et corroboro.

Sig + num Mironis judicis. Sig + num Bernardi Marcucii. Sig + num Ugonis de Cervilione barchinonensis sacriste qui huic testament interfui apud Sanctum Dalmacium et hujns rei testis sum et sicut vidi et audivi ita verum esse manu propria rogatus juro et dic per Deum et hec sancta.

Sig + num Dominici scriptoris qui hanc voluntatem novissimam et Judicium domini comitis rogatus scripsit desembre et anno quo supra.

 Esto es un traslado hecho fielmente.

Esta es la cláusula del juramento de la última voluntad del señor e ínclito Ramon Berenguer, conde de los barceloneses y príncipe de los aragoneses, de acuerdo con el modo del cuarto orden hecho «Quien en el instante de peligro de grave enfermedad cuando los escritos no fueron encontrados», por Guillermo Raimundo dapifer y Alberto de Castellvell y el maestro Guillermo, su capellán, por ello para ser manifestado y corroborado. Por este motivo nosotros los sobredichos juntamente damos verdadero testimonio ante la presencia de Bernardo, arzobispo de Tarragona, y de Guillermo, obispo de Barcelona, y de Pedro, obispo de Vic, y de Gaufredo, obispo de Tortosa, y de Pedro, obispo de Zaragoza, y de Guillermo, obispo de Gerona, y de Artal, obispo de Elna, y de Martín, obispo de Tarazona, y de Guillermo Pérez, obispo de Lérida, y del juez Mirón, y de otros muchos magnates de la tierra, tanto aragoneses como barceloneses, juramos por Dios vivo y verdadero, y sobre los santos cuatro evangelios, y sobre estas condiciones con nuestras manos jurando, nos aconteció que nosotros vimos y oímos, y allí presentes éramos, cuando el predicho y venerable conde, yendo al coloquio acordado entre él y el emperador Romano junto a la ciudad de Turín, agravado de la enfermedad de la que murió en el burgo de San Dalmacio, mientras todavía estuviese en su plena memoria y palabra, ordenó su última voluntad en sus cosas tan sólo con palabras, en las cuales dejó su cuerpo para ser enterrado en Santa María de Ripoll, con el señorío de Mojón, como ya anteriormente lo había donado.

Y dejó a su hijo mayor Ramón todo su honor de Aragón y de Barcelona y todo otro honor donde quiera que lo tuviese, a excepción del condado de Cerdaña, que lo dejó a su otro hijo suyo llamado Pedro, íntegramente, con todo el honor que Bernardo Guillermo, conde de Cerdaña, tenía y había el día de su muerte en todos los lugares. Y dejó a su hijo Pedro el señorío de Carcassona y todo otro su honor y feudo que Trencavell tenía y por él había. Y de nuevo dejó a su hijo Pedro se derecho que tenía en Narbona o después le debía corresponder, con tal pacto que estas cosas sobredichas que a él dejó el sobredicho Pedro las tenga y haya por Ramon, su hermano mayor, y seguidamente le haga homenaje y fidelidad y le sirva. Y mandó que todo lo que dejó a su hijo Pedro lo tenga Ramón, su hijo, hasta que Pedro su hermano sea caballero. Y dejó a la reina su mujer Besalú y Ribas, mientras viviese. Y mandó que si su hijo Ramón muriese sin infante de legítimo matrimonio, todo lo que le dejó vaya a Pedro, su hijo; y todas las cosas que dejó a Pedro, vayan a Sancho, su hijo menor; y haga las conveniencias y fidelidades y homenaje Sancho a Pedro como Pedro debía hacer a su hermano Ramón. Y si el ya citado Pedro muriese antes que Ramón, sin infante legítimo, todo su honor vuelva a Sancho, su hermanoM y haga el predicho homenaje y fidelidad y servicio a su hermano Ramón. Y si Ramón y Pedro muriesen sin hijo de legítimo matrimonio, todo lo sobredicho de ellos revertiría a Sancho. También dividió toda la capilla de la iglesia de San Rufo, que està junto a Lérida, y mandó que todas las deudas suyas se pagasen de las rentas y salidas de su honor. Dejó todo su honor e hijo en bailía, protección y defensa de don Enrique, rey de Inglaterra. Todo esto el ya citado conde ordenó a los suyos solamente de palabras, el día 4 de agosto de 1162, año ventiséis del reinado de Luis el Joven; y después de su muerte así mandó que se cumpliese. Después empeorando de su enfermedad débilmente de este siglo marchó a Dios el día 7 de agosto, no habiendo cambiado su voluntad que nosotros supiésemos. Por esto esta última voluntad del testador nosotros ya citados testigos, como vimos y oímos y por él rogamos fuimos, a los seis meses, junto a la presencia de los sobredichos, legalmente jurando con derecho, con nuestras propias manos lo corroboramos, con extensa preparación, junto a Huesca, el 11 de octubre del mismo año.

Sig+num Guillelmi Raimundi Dapiferi Sig+num Arberti de Castrovetulo. Ego Guillelmus ipsius domini comitis capellanus subscripsi

Sig+num Bernardi terrachonensis archiepiscopi. Sig+num Guillelmi barchinonensis episcopi. Sig+num Martini tirassonensis episcopi. +Petrus ausonensis episcopus subscribo. Guillclmus Dei gracia gerundensis ecclesie episcopus subscribo. +Artalli elenensis episcopi. Sig+num Guillelmi ilcrdensis episcopi. Petrus Dei gracia cesaraugustanus episcopus. Ego Gaufredus dertusensis diocesis episcopus.

Además nosotros los sobredichos testigos G.Raimundo y A. de Castellvell y G.capellán juramos y testificamos que el sobredicho venerable conde, mientras todavía estuviese en su plena memoria, dejó a su hijo Pedro todo el feudo que doña Ermengaudis, vizcondesa de Narbona, tenía por él; y a Hugo de Cervellón mil áureos en su empeño de Vilamajor, que ya a él había subordinado, por su deduda; y así verdadero ser con nuestras propias manos lo juramos por Dios y estos santos.

Sig+num Arnaldi Mir comitis pallariensis. Sig+num Petri de Castelazol. Sig+num Palasin. Sig+num Sancii Ennechons de Daroca. Sig+num Gallim Exemenes de Belgit. Sig+num Fertun Acenars de Tirassonia. Sig+num Deus ajuda. Sig+num Petro Lopez de Lusia. Sig+num Marcho de Oscha. Sig+num Petri Lopez de Luna. Sig+num Peregrini de Castelazol. Sig+num Fortunii de Stada. Sig+num Blascho Massa. Sig+num Arpa. Sig+num Raimundi de Podioalto. Sig+num Guillelmi de Cervera. Sig+num Geralldi de Jorba. Sig+num Guillelmi de Castrovetulo. Sig+num Raimundi Fulchonis Cardonensis. Sig+num Bertrandi de Castelleto. Sig+num Guillelmi de Monteada. Sig+nuin Arnalldi de Lerçio. Sig+num Guillelmi de Castrovetulo junioris. Sig+num Ottonis. Sig+num Bernardi de Rochafret. Sig+num Raimundi de Torroja. Sig+num Guillelmi Montispessulani.

Sig+num P. regine Aragonum et comitisse Barchinone uxor jamdicti comitis que hoc laudo et propria manu mea conlirmo et corroboro.

+Mironis judicis. Sig+num Bernardi Marcucii. Sig+num Ugonis de Cervilione barchinonensis sacriste qui huic testamento interfui apud Sanctum Dalmacium et hujns rei testis sum et sicut vidi et audivi ita verum esse manu propria rogatus juro et afirmo per Deum et hec sancta.

Sig+num Dominici scriptoris qui hanc voluntatem novissimam et judicium domini comitis rogatus scripsit dic et anno quo supra

1164, juny 18. Barcelona

L'abdicació de drets, o donació del regne d'Aragó, de la reina Peronella es produí el 1164, dos anys després de la mort del comte de Barcelona Ramon Berenguer IV. Tal com consta en el document, aquesta abdicació es produí per recomanació del Consell de Regència (1162-1174); l'ànim de l'abdicació podria ser el d'evitar qualsevulla reclamació per part de tercers, ja fos des de Castella o des de Navarra, sobre dels drets al regne d'Aragó, senyalant a l'inici del document que «És decret de legal autoritat que la cosa donada, si ha estat lliurada, de cap manera pugui ser demanada pel donador», i remarcant que lloa i ratifica el Testament sacramental de Ramon Berenguer IV (1162)

Arxiu de la Corona d'Aragó. Barcelona. Cancelleria reial. Liber Feudorum Maior, ff. 10c-11a

[Miguel Rosell, 1945, nº 17]. Transcripció efectuada en agost de 2006 a partir d'aquesta edició

Auctoritate legali decretum est ut res donate, si in presenti tradite sunt, nullo modo repetantur a donatore.

Quapropter, in Dei, eterni regis, nomine, ego Petronilla, Dei gratia aragonensis regina et barchinonensis comitissa, uxor que fui venerabilis Raimundi Berengarii, comitis barchinonensis et principis aragonensis, libenti animo et promtissima voluntate, cum consilio et consensu et providencia Ugonis, Dei dignatione terrachonensis archiepiscopi, et Petri, cesaraugustani episcopi, ac Guillelmi, barchinonensis episcopi, et comitis palearensis, atque Petri de Castel Azol, et Deusaiuda, et Petri Ortiz, et Blascho Romeo, et Exemeni de Artosella, et Dodonis de Alchala atque Fortunii Maza et Guillelmi Raimundi, dapiferi, et Guillelmi de Castro Vetulo, et Arberti de Castro Vetulo, aliorumque magnatum, tam aragonensium quam barchinonensium, dono et laudo et concedo tibi, dilecto filio meo Ildefonso, regi aragonensi et comiti barchinonensi, qui in testamento eiusdem viri mei vocaris Raimundus, et omni posteriotati tue omne regnum integriter, civitates quoque et castra, villas et ecclesias et monasteria, terras cultas et heremas, rochas, montes et fortitudines, et aquas, potestates universas, milites et homines, dominationes et senioraticos, tam terrarum quam hominum, et cum omnibus terminis et possessionibus et pertinenciis que ad prephatum regnum Aragonum pertinet, et quocumque modo pertinere debet, et sicut unquam avus et proavus meus melius ipsum regnum Aragonis tenuerunt et habere debuerunt, cum introitibus et exitibus suis integriter, simul cum omnibus augmentationibus et adquisitionibus que, Deo auxiliante, ad prephatum regnum adquirere et habere potueris per omnia et in omnibus, tibi, predicto filio meo Ildefonso regi, omnique posteritati tue trado et solvo et dono, ut melius dici vel nominari poterit humano orde, cum omni sua integritate sine ulla voce et aliqua dominatione inibi a me ullo modo retenta.

Et, ut melius hec mee bone voluntatis donatio firma et stabilis in perpetuum habeatur et teneatur, confirmo propria manu mea et laudo et concedo ordinationem testamenti eiusdem viri mei et ultimam voluntatem suam, sicut idem vir meus, pater tuus, de omni predicto regno et de ceteris statuit et ordinavit in suo testamento, de quo iudicium iureiurando obligatum et corroboratum est a magnatibus suis, ut ordinatio et ultima eius voluntas firma et stabilis nunc et in perpetuum firmiter persistat.

Si autem te mori contingerit sine prole legitima, sequatur ordinatio testamenti eiusdem viri mei, patris tui, inter alios fratres tuos.

Si quis contra hanc huius donationis scripturam ad infringendum venire temptaverit, nullo modo facere possit, sed supradicta omnia in duplo componat, et insuper hoc donum omni tempore sit stabile et firmum.

Actum est hoc in Barchinona XIIII kalendas julii anno Dominice incarnationis M C LXIIII.

Sig+num Petronille, Dei gratia regine aragonensis et comitisse barchinonensis, qui hoc laudo et confirmo et testes firmare rogo.

Sig+num Guillelmi barchinonensis episcopi. + Petrus, Dei gratia cesaraugustanus episcopus. Sig+num Arnalli Mironis, comitis palearensis. Sig+num Petri de Castel Azol. Sig+num Deiusaiuda. Sig+num Petri Ortiz. Sig+num Blascho Romeo. Sig+num Exemeni de Artosella. Sig+num Dodonis de Alchala. Sig+num Fortunii Maza. Sig+num Guillelmi Raimundi, dapiferi. Sig+num Guillelmi de Castrovetulo. Sig+num Arberti de Castrovetulo. Sig+num Bernardi Marcucii. Sig+num Petri Arnalli.

Sig+num Petri de Corron, scriptoris, qui hoc scripsit, cum litteris suprapositis in linea XVI et XVIII die et anno quo supra.

 És decret de legal autoritat que la cosa donada, si ha estat lliurada, de cap manera pugui ser demanada pel donador. Per la qual cosa en nom del rei etern, jo Peronella, per la gràcia de Déu reina dels aragonesos i comtessa dels barcelonins, muller que vaig ser del venerable Ramon Berenguer, comte dels barcelonins i príncep dels aragonesos, amb lliure ànim i disposada voluntat, amb el consell i consentiment i provisió d'Hug, arquebisbe de Tarragona per la consideració de Déu, i de Pere, bisbe de Saragossa, i Guillem, bisbe de Barcelona, i del comte de Pallars i de Pero de Castiellazuelo, i de Diosayuda i Pero Ortiz i Blasco Romeo i Ximeno d'Atrusella i Dodon d'Alcalà i Fortuny Maça i Guillem Ramon dapifer i Guillem de Castellvell i Albert de Castellvell i altres magnats, tant dels aragonesos com dels barcelonins, dono i loo i et concedeixo a tu el meu estimat fill Alfons, rei d'Aragó i comte de Barcelona, que en el testament del meu marit t'anomena R[amon], i a tota la teva posteritat, tot el regne aragonès íntegrament, també les ciutats i les fortificacions, les viles i les esglésies i els monestirs, les terres cultes i ermes, les roques, muntanyes, i les forces i les aigües, totes les potestats, cavallers i homes, dominacions i senyorius, tant de les terres com dels homes, i amb tots els termes i possessions i pertinences que a l'esmentat regne d'Aragó pertanyen i de qualsevol manera han de pertànyer, i com alguna vegada el meu avi o antecessor meu millor el regne d'Aragó van tenir o haver devien, amb entrades i sortides seves íntegrament, juntament amb tots els esmentats augments i adquisicions que amb el concurs de Déu a l'esmentat regne poguessis adquirir o haver, per totes les coses i en totes a tu predit meu fill Alfons i a tota la teva posteritat el porto i deixo i dono, com millor ser dit o nomenat per boca humana, amb tota la seva integritat, sense cap veu i altra dominació allí per mi d'alguna manera retinguda. I perquè millor de la meva bona voluntat aquesta donació ferma i estable en perpetu sigui haguda i tinguda, la confirmo amb la meva pròpia mà, i loo i concedeixo la disposició del testament del meu marit i la seva última voluntat, de la mateixa manera que el meu marit , el teu pare, de tot el predit regne i de les altres coses estatuí i ordenà en el seu testament, del qual jurament de dret va ser corroborat pels seus magnats, que l'ordenació i última voluntat ferma i estable, ara i a perpetuïtat fermament persisteixi. Si tu morissis sense descendència legítima, que se segueixi l'ordenat en el testament del meu marit, el teu pare, entre els teus germans. Si algú contra aquesta escriptura de donació intentés venir per trencar-la, que de cap manera ho pugui fer, sinó que tot el sobredit doblement ho compongui i a més aquest donatiu en tot temps sigui estable i ferm. Fet és això a Barcelona, a XIIII kalendas juliol (18 de juny) de l'any de l'Encarnació del Senyor M C LXIIII (1164).

Sig + num de la reina Peronella, per la gràcia de Déu reina d'Aragó i comtessa de Barcelona, que això loo i confirmo i demano als testimonis que ho signin.

Sig+num Guillelmi barchinonensis episcopi. Sig+num Petrus, Dei gratia cesaraugustanus episcopus. Sig+num Arnalli Mironis, comitis palearensis. Sig+num Petri de Castel Azol. Sig+num Deiusaiuda. Sig+num Petri Ortiz. Sig+num Blascho Romeo. Sig+num Exemeni de Artosella. Sig+num Dodonis de Alchala. Sig+num Fortunii Maza. Sig+num Guillelmi Raimundi, dapiferi. Sig+num Guillelmi de Castrovetulo. Sig+num Arberti de Castrovetulo. Sig+num Bernardi Marcucii. Sig+num Petri Arnalli.

Sig+num Petri de Corron, scriptoris, qui hoc scripsit, cum litteris suprapositis in linea XVI et XVIII die et anno quo supra.

---

1235, novembre 14. Barcelona

Sentència arbitral dictada per l'arquebisbe de Tarragona en favor del rei Jaume I i en contra de Guillem de Montcada, relativa al castell de Peníscola

Arxiu de la Corona d'Aragó. Barcelona. Cancelleria reial. Liber Feudorum Maior, f. 59d

[Miguel Rosell, 1945, nº 495]. Transcripció efectuada en agost de 2006 a partir d'aquesta edició

In Dei nomine.

Liqueat universis quod causa vertebatur inter illustrissimum dominum Jacobum, Dei gracia regem Aragonis et regni Maioricarum, comitem Barchinone et Urgelli et dominum Montispessulani, ex una parte, et nobilem virum Guillelmum de Montecatheno ex altera, super castro quod Peniscola nuncupatur.

Quod castrum dictus Guillelmus de Montecatheno in judicio petebat, asserens supradictum castrum ad se pertinere racione donacionis facte predecessoribus suis a predecessoribus regis incliti memorati, cuius donacionis publicum instrumentum in judicio hostendebat.

Dominus, vero, rex contra donacionem, prescripcionem longissimam allegabat per quam se tueri credebat, eo quia predecessores Guillelmi de Montecatheno nunquam supradicto ussi fuerant instrumento, nec contra predecessores ipsius regis egerant ad memorati castri tradicionem nec ad castri estimacionem, que infra XXX annos peti poterat; si alias, castrum de Peniscola, vel predecessores suos per dominum regem minime tradi posset.

Hoc et multa alia fuerunt hinc inde a partibus allegata.

Nos, igitur, Guillelmus, permissione divina terrachonensis electus, et Bernardus, per eandem barchinonensis episcopus, de communi parcium assensu in hac causa judices constituti, auditis racionibus utriusque partis, precedente litis contestacione, viso instrumento donacionis prefate, intellecta eciam confessione Guillelmi de Montecatheno, quod non credebat dominum regem vel predecessores suos fuisse tractos in judicio supra hac questione a predecessoribus ipsius Guillelmi infra triginta annos a tempore donacionis confecte, post plenam parcium renunciacionem, habito sapientum consilio in solempni curia barchinonensi, de iure absolvimus dominum regem supradictum ab in peticione Guillelmi de Montecatheno supradicti, et eundem Guillelmum de Montecatheno in sua peticione condempnamus, et quoad castrum de Peniscola eidem perpetuuum silencium imponimus, adjudicantes idem castrum de Peniscola domino regi habendum et perpetuo possidendum.

Lata sentencia apud Barchinonam, in palacio domini regis, XVIII kalendas decembris anno Domini M CC XXXV.

Ego Raimundus de Villa Nova, notarius domni electi terrachonensis, hoc scripsi mandato judicum predictorum, cum suprascripto in linea tercia, ubi dicitur "castro", et in nona ubi dicitur "vel predecessores suos", die et anno prefixis.

---

1131, octubre. Bayona

Testament del rei Alfons I d'Aragó, deixant el seu regne als ordes militars

Arxiu de la Corona d'Aragó. Barcelona. Cancelleria reial. Pergamí 7 de Ramon Berenguer IV

[Miguel Rosell, F. Liber Feudorum Maior, 1945, nº 7]. Transcripció efectuada en agost de 2006 a partir d'aquesta edició

In nomine summi et incomparabilis boni, quod Deus est.

Ego Adefonsus, aragonensium et pampilonensium sive ripacorcensium rex, cogitans mecum et mente pertractans quod omnes homines natura mortales genuit, proposui in animo meo, dum vita et incolomitate potior, ordinare de regno a Deo mihi concesso, et de possessionibus ac redditibus meis, quomodo sit post me.

Igitur, divinum timens iuditium, pro salute anime mee, necnon patris et matris mee et omnium parentum meorum, facio hoc testamentum Deo et domino nostro Ihesu Christo et omnibus sanctis eius.

Et bono animo et spontanea voluntate offero Deo et beate Marie pampilonensium sanctoque Salvatori legiorensi, castrum Stelle cum tota villa et cum omnibus que ad ius regale pertinent, ut medietas sit sancte Marie et medietas sit sancti Salvatoris.

Similiter, dono sancte Marie nagarensi et sancto Emiliano, castellum Nagarense cum omnibus rebus sive honoribus qui pertinent ad illud castrum; castrum quoque de Tubia cum toto suo honore. Et istorum omnium media pars sit sancte Marie et media pars sancti Emiliani.

Offero, quoque, sancto Salvatori de Onia, castrum Belforad cum toto suo honore.

Dono, itidem, sancto Salvatore de Obieto, Sanctum Stephanum de Gormaz et Almazanum cum omnibus suis pertinentiis.

Dono etiam sancto Jacobo de Gallicia, Calagurram, et Cerberam, et Tutillon, cum omnibus suis pertinentiis.

Sancto, etiam, Dominico de Silos, do castrum Sangosse cum villa et cum duobus burgis, novo et veteri, et mercatum eiusdem.

Do, etiam, beato Babtiste Iohanni de Pinna, et beato Petro de Ciresa, omnes illas dotes que fuerunt matris mee, scilicet Bel, et Bailo, et Astorit, et Ardenes, et Sios, et omnes illas que poterint inquirere, quod fuerunt dotaria matris mee. Et horum media pars sit sancti Iohannis de Pinna et media pars sit sancti Petri de Ciresa, cum omnibus pertinentiis suis.

Itaque, post obitum meum, heredem et successorem relinquo mei Sepulcrum Domini, quod est Iherosolomis, et eos qui observant et custodiant illud et ibidem serviunt Deo; et Ospitale Pauperum, quod Iherosolimis est; et Templum Domini cum militibus qui ad defendendum christianitatis nomen ibi vigilant.

His tribus totum regnum meum concedo, dominatum, quoque, quem habeo in tota terra regni mei; principatum quoque et ius quod habeo in omnibus hominibus terre mee, tam in clericis quam in laicis, episcopis, abbatibus, canonicis, monachis, obtimatibus, militibus, burgensibus, rusticis et mercatoribus, viris et mulieribus, pusillis et magnis, divitibus ac pauperibus, iudeis etiam ac sarracenis, cum tali lege et consuetudine, quale pater meus et frater meus et ego actenus habuimus et habere debemus.

Addo, etiam, militie Templi equum meum cum omnibus armis meis, et si Deus dederit michi Tortosam, tota sit Ospitalis Ihierusalem.

Preterea, quia non est mirum si fallimur, quia homines sumus, si qua ego aut pater meus sive frater ecclesiis terre nostre, sedibus, aut monasteriis, de rebus, honoribus vel posessionibus iniuste abstulimus, rogamus et iubemus ut prelati et domini Sancti Sepulcri, et Ospitalis, et Templi, iuste restituant.

Eodem modo, si cui homini meo, viro vel mulieri, clerico vel laico, aut ego aut aliquis antecesorum meorum hereditatem suam iniuste abstulimus, ipsi misericorditer et iuste restituant.

Similiter, de proprietatibus que nobis vel antecessoribus nostris hereditario iure debentur, preter ea que sanctis locis tradita sunt, ab integro relinquo eas Sepulcro Domini, et Ospitali Pauperum, et Militie Templi, tali tenore ut post mortem meam, illi qui per me tenent eas, teneant in tota vita sua sicut per me, et post mortem illorum sint ab integro Sepulcri, et Ospitalis, et Templi, et cui dare voluerint eas.

Hoc modo totum regnum meum, ut supra scriptum est, et totam terram meam, quantum ego habeo et quantum michi remansit ab antecessoribus meis, et quantum ego adquisivi vel in futurum, auxiliante Deo, adquiram, et quicquid ego ad presens do et in antea juste dare potero, totum tribuo et concedo Sepulcro Christi, et Ospitali Pauperum, et Templo Domini, ut ipsi habeant et possideant per tres justas et equales partes.

Hec omnia suprascripta dono et concedo Domino Deo et sanctis superius scriptis, ita propria et firma ut hodie sunt mea, et habeant potestatem dandi et auferendi.

Et si aliquis eorum, qui modo habent istos honores vel habebunt in futurum, voluerint se erigere in superbiam et noluerint recognoscere istis sanctis sicut michi, mei homines et mei fideles apellent de traditione et de baudia, sicut facerent si ego essem vivus et presens, et adiuvent eos per fidem, sine fraude.

Et si in vita mea placuerit michi quod de istis honoribus superius dictis voluerim relinquere vel sancte Marie vel sancto Iohanni de Pigna, vel aliis sanctis, illi qui tenuerint eas accipiant a me quod valeat.

Hec, autem, omnia facio pro anima patris mei et matris mee et remisione omnium peccatorum meorum, et ut merear habere locum in vita eterna.

Facta carta in era M C LXVIIII, in mense octobris, in obsessione Baione.

Sancius Petre Rubee, scriptor regis, scripsit cartam.

---

1137, agost 27. Ayerbe

Ramir II d'Aragó confirma de declaració feta uns dies abans, en el moment de signar el contracte matrimonial de la seua filla Peronella amb el comte Ramon Berenguer IV, relativa a la declaració d'írrites de qualsevulla donacions que puguera fer al regne d'Aragó

Arxiu de la Corona d'Aragó. Barcelona. Cancelleria reial. Pergamí 87 de Ramon Berenguer IV

[Miguel Rosell, F. Liber Feudorum Maior, 1945, nº 8]. Transcripció efectuada en agost de 2006 a partir d'aquesta edició

Hoc est donativum quod facit domnus ac venerabilis Rammirus, rex aragonensis, illustri barchinonensium comiti Raimundo.

Donat namque, ei, confirmat et laudat quod ab hac ipso die, ex quo ei donavit filiam suam cum suo honore, et suos homines ei in hominio comendavit apud Barbastrum, quicquid actenus rex alicui dedisset vel consensisset, totum irritum fiat nullamque stabilitatis rectitudinem habeat.

Itemque, donat ei et firmiter laudat quod ab odierna die in antea nichil unquam alicui donet vel laudet absque consilio et bona voluntate comitis; quod, si fecerit, similiter irritum et sine stabilitate fiat.

Hoc donum fecit rex Rammirus consilio et voluntate suorum nobilium hominum subscriptorum in castro d'Eierb, VI kalendas septembris anno Dominice incarnacionis C XXXVII post millessimum, era M C LXXV.

[In presencia] episcopus oscensis, abbas Montis Aragoni, Gomez, Maza, Raimundi de Larbes, Garcia Cez de Oscha, Frontinus, Fruntun de Bergua, Lop Garcez Laitia, Enego Lobez, Lob Balasch, Garcia Ces, Petro Lobiz de Lusia, et alii plurimi curie regis nobiles homines, testes et auditores, qui hoc fieri voluerunt, et factum pariter laudaverunt.

Hoc totum facio propter multas decepciones et fraudes, quas a multis sum passus et, ne mihi ulterius fiant, hunc modum imposui.

Signum regis + Rammiri.

Sig+num Poncii scriptoris comitis, qui hoc scripsit ex mandato domini regis prephati.

---

1137, novembre 13. Zaragoza

Ramir II d'Aragó renuncia a favor del comte Ramon Berenguer IV a tot allò que s'havia retingut en la carta de donació de la seua filla a dit comte, amb la condició que ho tinga al seu servei i fidelitat

Arxiu de la corona d'Aragó. Barcelona. Cancelleria reial. Liber Feudorum Maior, f. 6d

[Miguel Rosell, F. Liber Feudorum Maior, 1945, nº 9]. Transcripció efectuada en agost de 2006 a partir d'aquesta edició

Omnibus est manifestum quod ego Rammirus, Dei gratia rex aragonensis, dedi filiam meam Raimundo, comiti barchinonensi, cum omni regni mei honore.

Nunc, ergo, spontanea voluntate ac firmo cordis affectu volo, precor et mando cunctos homines meos, milites, clericos ac pedites, quatenus castra et munitiones sive alios omnes honores, ita per eundem Raimundum comitem deincebs teneant et habeant, sicut per regem debent tenere et habere, et ei, tamquam regi, in omnibus sub continua fidelitate obediant.

Et ut in hoc nullum occasionis vel pessime machinationis ingenium ab aliquo possit intelligi, totum ei dimitto; dono atque concedo quicquid retinueram in ipsa alia carta donacionis regni quam ei antea feceram, cum filiam meam ei dedissem.

Supradicta, quoque, omnia ego Rammirus, aragonensium rex, dono et firmiter laudo prephato Raimundo, comiti barchinonensi, ut hec que illi presentialiter dono, et omnia que habebat, semper habeat ad servicium meum et fidelitatem omni tempore.

Quod est actum insuper Saragoza idus novembris in presencia multorum nobilium hominum regni aragonensis inibi assistencium, anno Dominice incarnationis CXXXVII post millesimum, era M CLXXV.

Supradicta omnia illi dono et firmiter laudo, sicut melius umquam ea habuit frater meus Adefonsus ad fidelitatem meam omni tempore.

Signum regis Rammiri +.

Sig+num Poncii, scriptoris comitis, qui hec scripsit domini regis precepto.

---

1141, agost 29

L'orde militar del Sant Sepulcre restitueix al comte de Barcelona la tercera part del regne d'Aragó, que li havia estat deixada en testament pel rei Alfons II

Arxiu de la Corona d'Aragó. Barcelona. Cancelleria reial. Liber Feudorum Maior, f. 7a-7d

[Miguel Rosell, F. Liber Feudorum Maior, 1945, nº 10 i 11]. Transcripcions efectuades en agost de 2006 a partir d'aquesta edició

[Primer document]

-----------------

-----------------

In nomine Patris et Filii et Spiritus Sancti, amen.

Universis sancte ecclesie pateat filiis quod Adefonsus, rex aragonensium inclitus, in suo pleno sensu et memoria, et ad extremum etiam vite sue, tertiam partem regni sui, quod ipse habebat et tenebat, dedit et in suo testamento dimissit omnipotenti Deo, redemptori nostro, eiusque sanctissimo Sepulcro.

Et ut post obitum eius hoc ratum et firmum haberetur, suos homines iurare fecit, et sic Dominice passionis et resurrectionis ecclesiam hereditariam suam reliquit, ut secundum apostolum "coheres Christi, heres, autem, Dei fieri mereretur in celis".

Quia, vero, regnum illud a Iherosolimorum partibus longissimis terre marisque finibus segregatur, et a sarracenis assidue assultatur et impugnatur, christiani autem ibidem commanentes fidelissimo rectore atque industrissimo indigent defensore; ego Wilelmus, Dei misericordia humilis sancte civitatis Iherusalem patriarcha, communicato Iherosolimitani regni consilio, una cum Petro, venerabili Dominici Sepulcri priore, omnique canonicorum conventu eiusdem, tibi, Raimunde, venerande barchinonensium comes, quem utilem et necessarium ad terram regendam et defensandam et sanctarum Iherusalem virtutem amatorem cognovimus tueque cuncte progeniei ad servicium Dei et fidelitatem predicti Sepulcri, partem que pertinet iam dicto Dominico sepulcro suprascripti regni, damus et concedimus ut habeas, et secundum Deum in iustitia et veritate possideas tu et omnis progrenies tua sub hac fidelitate, evo perenni et secula cuncta.

Preterea, ut regia dignitate et regio nomine deinceps sublimeris, auctoritate domini nostri Iesu Christi et sui gloriosissimi Sepulcri, cui semper asistimus, quamvis indigni, et nostra tibi concedimus et auctoritzamus.

Quod si forte contigerit te sine legitima prole obire, pars hec tibi allata sine aliquo obstaculo Sepulcro iam dicto remaneat.

Nos, autem, atque successores nostri ad honorem et utilitatem sanctissimi Sepulcri retinemus in hac parte nostra tibi atque progeniei tue concessa in Barbastro, in Oscha, in Cesaraugusta, in Daroca, in Catalaiub, in Iacha et in omnibus aliis civitatibus, quas, Deo iuvante, adquirere poteris, singulos homines de singulis legibus, cum domibus et terris et vineis, pratis, pascuis et aquis, cunctisque eidem domibus pertinentibus, cum omnibus serviciis, censibus et usaticis regi pertinentibus, ita ut, nec tu, comes, nec aliqua persona per te in predictis hominibus vel eorum possessionibus audeas aliquid requirere, sed omnino liberos ac sine omni inquietudine quietos dimittas.

Sub hac, etiam, libertate similiter retinemus in omnibus castris et villis totius regni, ubi plusquam XXX villani fuerint habitatores, singulos homines cum omnibus eorum possessionibus, serviciis et usaticis, ut superius scriptum est. Tali, quidem, conditione, omnia nostre parti pertinencia, tibi, supra memorato comiti, damus et confirmamus et de nostro iure in tuam potestatem tradimus, et homines a iuramento nobis facto absolvimus, et in tua fidelitate et servicio submittimus.

Si qua, igitur, ecclesiastica secularisve persona hanc nostre constitutionis paginam sciens violare presumpserit, si non satisfactione congrua emendaverit, a sacratissimo corpore ac sanguine Dei et domini redemptoris nostri Ihesuchristi, aliena fiat, atque in extremo examine cum Iuda proditore depereat et excomunicationi, donec satisfecerit, subiaceat.

Facta est autem hec carta IIII kalendas septembris anno Dominice incarnationis M C XLI, indicione IIII.

+ Ego Wilelmus, Dei gratia Iherusalem patriarcha, subscribo.

+ Ego Petrus, Dominici sepulcri prior, subscribo. + Ego Petrus, subprior, subscribo. + Ego Obertus, sacerdos et canonicus sanctissimi Sepulcri subscribo. + Ego Lambertus, sacerdos et canonicus sanctissimi Sepulcri, subscribo. + Ego Aimericus, sacerdos et canonicus Dominici sepulcri, sancte Iherosolimitane ecclesie in Ispaniam legatus, subscribo. + Ego Guarnerius, sacerdos et canonicus sanctissimi Sepulcri, subscribo. + Ego Lambertus, sacerdos et canonicus sanctissimi Sepulcri, subscribo. + Ego Wilielmus, sacerdos et canonicus sancti Sepulcri, subscribo. + Ego Nicholaus, canonicus sancti Sepulcri, subscribo. Sig+num Petri Bernardi, sacerdotis et canonici sanctissimi Sepulcri. + Ego Giraldus, diachonus et canonicus sancti Sepulcri, subscribo. + Ego Wilielmus, diachonus et canonicus Sancti Sepulcri, subscribo. + Ego Burcardus, diachonus et canonicus sancti Sepulcri, subscribo. + Ego Rainerius, diachonus et canonicus sancti Sepulcri, subscribo. + Ego Evrardus, subdiachonus et canonicus sancti Sepulcri, subscribo. + Ego Wilielmus, subdiachonus et canonicus sancti Sepulcri, subscribo.

----------------

----------------

----------------

[Segon document]

----------------

----------------

Wilielmus, Dei gratia sancte civitatis Iherusalem patriarcha, et P., Dominici sepulcri prior eiusdemque conventus canonicorum, Raimundo, venerabili barchinonensium comiti, amico et confratri in Christo, salutem et patriarchalem benedictionem.

Quoniam vestre ammirabilis et eximie probitatis virtus in tantum divina gracia cooperante, effloruit et vestri nominis fama, quasi lucerna lucens, in medio christianorum et sarracenorum prefulgeat, gratiarum acciones innumeras omnipotenti Deo, redemptori nostro, a quo cuncta bona procedunt, humiliter persolvimus et, ut sublimius exaltetur, coram sacratissimis eiusdem passionis et resurrectionis locis exoramus.

Innotescimus, autem, dignitati vestre quia litteras vestras, in quibus concordia super regno Ildefonsi, pie memorie viri, continebatur, gratanter suscepimus, unde communicato Iherosolimitani regni consilio, vestris postulationibus digne assensum accomodantes, partem que pertinet Dominico sepulcro, secundum conditionem a vobis institutam, vobis et universe progeniei vestre concessimus et per privilegium sigillo nostro insignitum confirmavimus.

Ad recipiendam, igitur,iusticiam nostram unum de confratribus et concanonicis nostris, nomine G., sacerdotali gloria, scientia etiam et moribus Dei gratia decoratum, dirigimus.

Precamur, autem, ex parte domini nostri Ihesuchristi et sui gloriosissimi Sepulcri et nostra, ut eum, quem per omne regnum vestrum priorem super cunctis nobis pertinentibus statuimus, cum ceteris confratribus nostris honeste suscipiatis, et absque impedimento sive molestia supradictam iusticiam eis assignetis, locum, etiam, et ecclesiam, in quibus inter vos convenienter conversare secundum Deum valeant, in remissione peccatorum et parentum vestrorum salute dandum sumopere studeatis.

Nos autem, fraternitatem vestram et participationem omnium bonorum, que agimus in missis, psalmis, orationibus et ceteris bonis operibus ante Deum concedimus.

Per eundem, etiam, fratrem privilegium supradictum vobis mittimus, quem cum ceteris fratribus attentius vobis comendamus, et, ut eos adiuvetis et ubique defendatis, fraterne deprecamur.

Mandamus, preterea, et mandando rogamus, quatinus privilegium sigillo vestro insignitum, quemadmodum vobis fecimus, nobis de cunctis nostris faciatis, atque eis deliberetis.

Valete in Domino.

---

1140, setembre 16

L'orde militar de l'Hospital restitueix al comte de Barcelona la tercera part del regne d'Aragó, que li havia estat deixada en testament pel rei Alfons II

Arxiu de la Corona d'Aragó. Barcelona. Cancelleria reial. Liber Feudorum Maior, f. 8a-8c. / Pergamí de Ramon Berenguer IV, nº 116 dupl.

[Miguel Rosell, F. Liber Feudorum Maior, 1945, nº 12]. Transcripció efectuada en agost de 2006 a partir d'aquesta edició

Universorum per orbem fidelium noticie pateat qualiter Adefonsus, inclitus aragonensium rex, in suo pleno sensu et memoria, et etiam ad extremum vite sue, totum suum regnum quod ipse habebat et tenebat, dedit, et in suo testamento dimisit domino Deo, redemptori nostro, eiusque salutifero Sepulcro, necnon etiam sanctissimo Iherosolimitano Ospitali, venerandeque militie Templi et, ut post eius obitum hoc ratum et firmissimum perpetuo teneretur, suos homines iurare fecit.

Ea de causa, Raimundus, Ospitalis predicti venerandus magister, consilio ac precepto domini patriarche Iherosolimitani totiusque conventus suprascripti Ospitalis, ad partes Ispanie venit, et prephatum regnum illustrem Raimundum, comitem barchinonensem, tenentem invenit, quem utilem ac necessarium ad regendum et defendendum predictum regnum cognovit.

Igitur, ego supra memoratus Raimundus, licet indignus Ospitalis Iherosolimitani custos, una cum Martino, priore, et Cacxale, priore, omnibusque aliis fratribus Ispaniarum, atque consilio et assensu nobilium militum aragonensis regni, qui hoc iuraverunt, damus et concedimus tibi, supradicto comiti Raimundo barchinonensi, tueque cuncte progeniei ad servicium Dei et fidelitatem Ospitalis predicti, partem que pertinet Ospitali suprascripti regni, ut habeas et possideas tu et omnis progenies tua sub hac fidelitate evo perenni et secula cuncta.

Quod, si forte contigerit te sine legitima prole obire, pars hec tibi allata sine aliquo obstaculo Ospitali iam dicto remaneat.

Et ego suprascriptus Raimundus, una cum omnibus fratribus meis, retinemus in hac parte nostra tibi concessa in Barbastro, in Oscha, in Cesaraugusta, in Darocha, in Iacha et in omnibus aliis civitatibus, quas, Deo iuvante, poteris adquirire, singulos homines de singulis legibus, cum domibus et terris et vineis, pratis, paschuis et aquis cunctisque eidem domibus pertinentibus, cum omnibus serviciis, censibus et usaticis regi pertinentibus, ita ut, nec tu, comes, nec aliqua persona pro te, in predictis hominibus vel eorum possessionibus audeas aliquid requirere, nisi quod contra paganos cum priore terre te adiuvent.

Sub hac, etiam, libertate similiter retinemus in omnibus castris et villis tocius regni, ubi plusquam XXX villani fuerint habitatores, singulos homines cum omnibus eorum serviciis et usaticis, ut superius scriptum est.

Quin etiam retinemus in Iacca tantum spacium terre, quo domus et ecclesia ad opus Ospitalis possint confici.

Predicta, vero, omnia nostre parti pertinentia tibi, supra memorato comiti, damus et confirmamus et de nostro iure in tuam potestatem tradimus, et homines a iuramento nobis facto absolvimus, et in tua fidelitate et servicio summittimus.

Si qua, igitur, ecclesiastica secularisve persona contra hoc factum nostrum temere venire vel frangere temptaverit, iram Dei omnipotentis incurrat, oculisque duobus in vita a fronte careat, a corpore et sanguine Christi alienus existat, atque in extremo examine cum Iuda proditore participetur; et hoc nostrum factum permaneat in secula firmum.

Facta carta XVI kalendas octobris anno Dominice incarnationis M C XL.

Sig+num Raimundi, Ospitalis magistri. Sig+num Martini prioris. + Fortunius, abbas Montis Aragonis.

+ Signum Raimundi, comes. + Signum Frontini. + Signum Ferriz. + Signum Arpa. + Signum Maza. + Signum Fortun Garcez. + Garci Garcez. + Galind Xemenons. + Fortun Guerra. Sig+num Michael d'Alberon. Sig+num Lob Blasco. Sig+num Lob Garciaz d'Aitan. Sig+num Cornelii.

+ Poncius, scriptor comitis, notavit.

---

1158, juny 24. Sutri

El papa Adrià IV confirma al comte Ramon Berenguer IV les donacions que cadascuna de les ordes militars del Sepulcre, de l'Hospital i del Temple li havien fet, de les respectives terceres parts del regne d'Aragó, que els havien estat deixades en testament pel rei Alfons II

Arxiu de la Corona d'Aragó. Barcelona. Cancelleria reial. Liber Feudorum Maior, f. 8c-9a

[Miguel Rosell, F. Liber Feudorum Maior, 1945, nº 13]. Transcripció efectuada en agost de 2006 a partir d'aquesta edició

Adrianus, episcopus, servus servorum Dei, dilecto filio, nobili viro Raimundo, barchinonensi comiti, salutem et apostolicam benedictionem.

Etsi ex iniuncto nobis a Deo apostolatus officio, universis Dei fidelibus existamus in sua iustitia debitores, illis specialiter oportet nos sua iura servare et eorum postulationes admittere, qui potentia et nobilitate preclari sacrosancte romane ecclesie fideles existunt, et in eius sunt servitio et devotione ferventes.

Ea propter, dilecte in Domino fili Raimunde, illustris comes, illius devotionis sinceritatem et integritatem fidei, quam erga beatum Petrum et nos ipsos habere dinosceris, attendentes, iuxta tue peticiones instantiam, totam terram quam Adefonsus, condam aragonensium rex, sine herede decedens, Sepulchro Domini, Hospitali et Templo pro anime sue salute reliquit; et fratres Sepulchri cum consensu patriarche, Hospitalarii et Templarii eandem terram tibi postea concessisse noscuntur, sicut ab eis nobilitate tue concessa est de scriptis propriis roborata, tam tibi quam heredibus tuis auctoritate apostolica confirmamus et presentis scripti patrocinio communimus.

Nulli, ergo, hominum liceat hanc paginam nostre confirmationis infringere vel ei aliquatenus contraire.

Si quis, autem, hoc attemptare presumpserit, secundo, terciove commonitus, nisi reatum suum congrua satisfactione correxerit, potestatis honorisque sui dignitate careat, reumque se divino iudicio existere de perpetrata iniquitate cognoscat, atque in extremo examine divine ultioni subiaceat.

Cunctis, vero, eam servantibus sit pax domini nostri Ihesucristi, quatinus et hic fructum bone actionis percipiant, et apud districtum iudicem premia eterne pacis inveniant.

Data Sutrii VIII kalendas iulii.

---

1173, octubre 24

Publicació de les últimes voluntats de la reina Peronella d'Aragó, en les que va deixar el regne d'Aragó al seu fill el rei Alfons II d'Aragó

Arxiu de la Corona d'Aragó. Barcelona. Cancelleria reial. Liber Feudorum Maior, f. 11a-c / Pergamí 137 del rei Alfons I (de Catalunya)

[Miguel Rosell, F. Liber Feudorum Maior, 1945, nº 18]. Transcripció efectuada en agost de 2006 a partir d'aquesta edició

Hec est sacramentalis conditio ac legalis publicatio ultime voluntatis nobilis regine aragonensis, Petronille nomine, verbis tantummodo edite, cuius ordo infra VI menses coram sacerdote et iudice Mirone legaliter actus est.

Nos, scilicet, magister Guillelmus et Raimundus Dalmacii, presbiteri, testes et iuratores sumus. Testificamur, namque, iurando per Deum vivum et verum, in personis trinum et in deitate unum, super altare sancti Felicis, martiris, quod est constructum in ecclesia beatorum martirum Iusti et Pastoris, infra menia urbis Barchinone, supra cuius sacrosanctum altare has conditiones manibus propriis iuramus quia vidimus et audivimus et presentes adfuimus, quando iam dicta testatrix egritudine detenta unde obiit, suis verbis ordinavit suam ultimam voluntatem de honore suo et de rebus suis.

Concessit domino Ildefonso, filio suo, regi aragonensi, omne suum regnum Aragonis integriter.

Dimissit barchinonensi sedi suum corpus ad sepeliendum, et mandavit familiam suam induere unumquemque secundum suum valorem.

Hoc totum ita ordinavit iam dicta testatrix III idus octobris anno XXXVII regni Ledoici, iunioris.

Deinde, ingravescente languore, quo detinebatur, migravit ad Dominum eodem die et anno.

Hanc, igitur, ipsius testatricis ultimam voluntatem nos prescripti testes, sicut vidimus et audivimus, in prescripto altari coram sacerdote et iudice Mirone et aliis testibus, clericis ac laicis, veram esse fideliter corroboramus et iurando confirmamus, hoc adiecto, ut omnia sua debita et malefacta de suis rebus solvantur.

Late conditiones VIII kalendas novembris et anno prefixo.

Sig+num magistri Guillelmi, presbiteri. Sig+num Raimundi, presbiteri.

Nos huius rei testes et iuratores sumus. Sig+num Petri de Rivopulli. Sig+num Guillelmi de Alfodio. Sig+num Raimundi, primicherii. Sig+num Petri Arberti Poncii. Sig+num Burguetus. Sig+num Geralli de Fexa. Sig+num Mironis, iudicis. Nos qui huic sacramento presentes adfuimus.

Sig+num Petri de Corron, iunioris, qui hoc scripsit die et anno quo supra.

---

1141, febrer 21. Carrión

Tractat signat entre el rei Alfons VII de Castella i el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV, per a repartir-se el regne de Navarra

Arxiu de la Corona d'Aragó. Barcelona. Cancelleria reial. Liber Feudorum Maior, f. 15d-16b

[Miguel Rosell, F. Liber Feudorum Maior, 1945, nº 28]. Transcripció efectuada en agost de 2006 a partir d'aquesta edició

Hec est convenientia et concordia, quam fecerunt inter se illustris Adefonsus, imperator Ispanie, et Raimundus Berengarii, comes barchinonensis ac princebs aragonensis.

Concordati sunt, in primis, super illam terram quam tenet Garsias, rex pampilonensium, tali scilicet modo, ut Adefonsus, imperator predictus, habeat ex ea Maregno et totam aliam terram quam Adefonsus rex, avus illius, illo die quo mortuus est, ultra Iberum ex parte Pampilonie tenebat.

Consul, vero, barchinonensis habeat de cetera terra quam tenet rex Garsias, totam illam terram que regno aragonensi pertinet, sicut eam dompnus Sancius, rex, et Petrus, rex, temporibus suis, sine hominio quod pro illa fecisset, possederunt.

De alia, quoque, terra Pampilonie pro qua rex Sancius et rex Petrus Adefonso, regi legionensi, hominium fecerunt, habeat imperator Adefonsus terciam partem ex ea, et Raimundus, comes barchinonensis duas.

Et pro illis duabus partibus quas habebit, faciat imperatori Adefonso tale hominium, quale rex Sancius et rex Petrus, Adefonso regi avuo imperatoris Adefonsi fecerunt.

In ipsa, vero, tercia parte imperatoris sit castrum Stelle, et in duabus partibus comitis sit Erunnia civitas.

Preterea, venerabilis Adefonsus, imperator, et illustris Raimundus, barchinonensium comes, in hoc sunt concordati, ut de illis terris Pampilonie quas partituri sunt, sicut supradictum est, quicquid ambo vel unus sine altero, et per suos homines quocumque modo, recuperare aut acquirere poterint, habeat imperator terciam partem, et comes iam dictus duas, quousque totum acquirant.

Cum, autem, totum fuerit adquisitum, dividant inter se modo prescripto et firmiter habeant.

Facta conveniencia et concordia apud Charrionem, VIIII kalendas martii anno Dominice incarnationis C XXXX post millesimum, era millesima C L XXVIII, presente dompno Berengario, salamantino episcopo, et Bernardo, sagontino episcopo, necnon et Petro, burgensi electo, atque in presentia comitis Roderici Gomez et comitis Ferrandi et comitis Osorii Martiniz, et Goterri Ferrandez ac Poncii de Cabrera, et Diagri Munioci, maiorisdomus imperatoris, et Roderici Ferrandez et Lop Lopez et Raimundi Fulconis, vicecomitis Cardone, atque Guillelmi Raimundi, dapiferi, et Gaucerandi de Pinoso, ac Bernardi Guillelmi et Petri Taresa, atque Frontini et Iohannis Diaz, et Lup Sancii de Belxid, atque Artalli de Alagone, et aliorum nobilium in curia domini imperatoris existencium.

Tandem, conveniunt inter se imperator et comes, quod de supradictis honoribus unusquisque eorum valeat alteri per fidem, sine enganno, et nullus eorum treguam aut placitum cum prescripto Garsia faciat sine alterius consilio.

Sig+num imperatoris. Sig+num Raimundi, comes.

---

1151, gener 27. Tudilen

Tractat signat entre el rei Alfons VII de Castella i el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV, per a repartir-se el regne de Navarra i les terres musulmanes d'Hispània

Arxiu de la Corona d'Aragó. Barcelona. Cancelleria reial. Liber Feudorum Maior, f. 16b-17d

[Miguel Rosell, F. Liber Feudorum Maior, 1945, nº 29]. Transcripció efectuada en agost de 2006 a partir d'aquesta edició

In nomine sancte et individue Trininatis.

Hec est vera pax et firma conveniencia ac perpetua concordia, que ex consultu sume Deitatis ad honorem Dei et tocius christianitatis est facta et corroborata inter illustrem Ildefonsum, imperatorem Ispanie, et filium eius regem Sancium, et venerabilem Raimundum, comitem barchinonensium, que ita se habet:

In primis, omnes querimonias et omnes clamores ac omnes offensas quas inter se quolibet modo usque hodie habuerunt, per bonam fidem sine malo ingenio sibi indulgent et perdonant.

Concordati, quidem, sunt et faciunt placitum de omni honore illo et tota terra illa, scilicet, civitatibus, castellis, villis, montibus et planis, desertis et populatis, que omnia rex Garsias die illo quo mortuus est, tenebat et possidebat.

Hec autem, convenientia finis et concordia talis est, ut predictus imperator habeat ex prenominata terra Maragno et totam aliam terram quam Ildefonsus rex, avus illius, illo die quo obiit, ultra Iberum ex parte Pampilone tenebat.

Predictus, vero, comes barchinonensis, habeat de cetera terra quam predictus rex Garsias tenebat, totam illam terram integriter que regno aragonensi pertinet.

Aliam, quoque, terram Pampilone, pro qua rex Sancius et rex Petrus Ildefonso, regi legionensi, hominium fecerunt, predictus imperator et prenominatus comes habeant equaliter per medium; et pro illa medietate quam prenominatus comes habebit, faciat idem comes predicto imperatori Ildefonso tale hominium, quale rex Sancius et rex Petrus, Ildefonso regi avo predicti imperatoris Ildefonsi, fecerunt.

In illa medietate imperatoris sit Estella; in medietate, vero, comitis sit Erunnia civitas. Sed cum ipsi venerint ad divisionem, utraque, scilicet, Stella et Erunnia, in divisione illa suum obtineant valorem.

Civitatem, vero, Tutele, cum suis pertinentiis, et castella illa cum suis pertinentiis que quondam rex Garsias vel homo per cum tenebat, que sunt citra Iberum versus Montem Gaudii, habeant similiter per medium et dividant equaliter, exceptis illis castellis que comitis fuerunt.

Preterea, predictus imperator et prenominatus comes se invicem conveniunt et faciunt placitum et concordiam de terra Ispanie quam modo sarraceni tenent, ut comes habeat civitatem Valenciam cum omni terra illa que durat a flumine Xuchari usque ad terminum regni Tortose. Et habeat similiter civitatem Deniam cum omnibus suis pertinentiis et cum omni illo dominio quod tempore sarracenorum ipsi sarraceni habeant. Tali pacto, ut habeat predictas civitates prelibatus comes per iam dictum imperatorem per tale hominium, quale rex Sancius et rex Petrus, Ildefonso regi avo predicti imperatoris Ildefonsi, fecerunt pro Pampilona.

Item, predictus imperator donat iam dicto comiti, et modis omnibus concedit civitatem Murciam et totum regnum eiusdem, excepto castro de Lorcha et castro de Bera, cum omnibus eorum terminis, tali conveniencia, ut predictus imperator adiuvet prelibatum comitem per bonam fidem, sine fraude, predictam civitatem Murciam et totum regnum eiusdem adquirere et lucrari, et adquisitam et lucratam, teneat eam, et habeat predictus comes per prenominatum imperatorem, eo modo, quod habet per eum civitatem Cesaraugustam et regnum eius.

Si vero, imperator propter infirmitatem aut iustum et cognitum impedimentum, in quo nullus dolus interesset, predictum comitem adiuvare non posset, nullum ex hoc imperator paciatur incomodum, sed de quantocumque comes adquirere poterit, de Murcia et eius regno, ita habeat per imperatorem, sicut habet Cesaraugustam et regnum eius.

Sed, si imperator predicto comiti eandem civitatem et regnum eius adquirere et lucrari sine dolo non adiuvaret, aut adiuvare nollet, et ipse comes eandem civitatem et regnum eius vel aliquid de eis quoquo modo adquirere poterit, quicquid inde adquisierit, habeat per iam dictum imperatorem, eo modo quo habet Valenciam.

De duabus partibus Pampilone, quas comes in prima conveniencia quam cum imperatore contraxerat, accepturus erat, quas modo in hac convenientia quam invicem faciunt, predicto imperatori comes ad medietatem reducit, accipit imperator comitem in suo bono causimento quod comiti sit congruum.

Ego sepedictus imperator et filius meus rex Sancius preterea convenimus tibi, predicto comiti, ut a primo festo sancti Michaelis in antea, fideles adiutores erimus tibi per bonam fidem, sine engan, de omni supradicta terra quam rex Garsias quondam tenebat ad adquirendam et lucrandam, quam nos suprascripto partituri convenimus, et quantumcumque interim nos vel aliqui per nos de supradicta terra adquisiverimus et lucrati fuerimus, et ab ipso termino in antea quocumque modo lucrari poterimus et adquirere, fideles tibi erimus et equaliter dividemus tecum per medium.

Hec omnia supradicta per fidem, sine engan, tibi attendere et adimplere convenimus, nisi infirmitas vel iustum et cognitum impedimentum intervenerit.

Et ego Raimundus, comes barchinonensis, vobis, imperatori et filio vestro regi Sancio, simili modo attendere et adimplere convenio.

Item, ego Raimundus, comes, convenio tibi, regi Sancio, ut omnem honorem, tam Ispanie quam christianorum, quem per patrem vestrum imperatorem teneo vel in antea per convenientias que inter me et ipsum sunt habere spero, si prenominatus pater vester obiret, ita per vos accipiam, sicut habeo per patrem vestrum, et illud hominium et easdem convenientias quas illi exinde feci, vobis faciam sine engan; et si, quod absit, vos mori contingeret, fratri vestro regi Ferrando, similiter attendere et adimplere promitto, eo quod ipse in eisdem convenienciis michi staret.

Et ego imperator tibi, comiti, convenio quod ab hac prima festivitate sancti Michaelis in antea, quantumcumque cognoveris et volueris, tam per tuum profectum quam per nostrum, predictus filius meus rex Sancius filiam Garsie tenebit. Deinde vero, quandocumque volueris et me comonueris per te vel tuos nuncios, statim sine aliquo interdictu, eandem filiam Garsie filius meus rex Sancius penitus dimittet et a se separabit, nunquam eam amplius quolibet modo recuperaturus.

Ego autem, rex Sancius vobis, Raimundo, comiti barchinonensi, sicut pater meus vobis convenit, ita ego per omnia adimplere convenio, scilicet, quod predictam filiam Garsie dimittam et a me separabo, nec in perpetuum eam recuperabo, nec aliquo modo eam michi associabo, quando vos volueritis, et me per vos aut per vestros nuncios commonueritis.

Supradicta, quoque, omnia placita, scilicet, et conveniencias, que superius ordinate et scripte sunt, convenit predictus imperator iam dicto comiti Raimundo, attendere et per omnia adimplere per bonam fidem, sine engan, unde dat ei suam bonam fidem et suam veram credenciam, et recipit eum in illo dominio et hominio quod est inter eos.

Simili, autem, modo, Raimundus, comes barchinonensis, dat imperatori suam fidem et suam credenciam, et ponit istud in eo dominio quod est inter eos.

Hoc idem convenit predictus comes iam dicto regi Sancio et dat ei suam fidem et suam credenciam, et propter hoc facit ei hominium suis propriis manibus.

Simili, namque, modo rex Sancius convenit predicto comiti barchinonensi et dat ei suam bonam fidem et suam firmam credenciam, et propter hoc facit hominium sepe dicto comiti suis propriis manibus, quod eo faciunt, quod sic faciant et attendant per bonam fidem, sine engan, sicut superius scripte sunt, solvimus tibi et impigneramus illa quatuor castella que per nos tenes nominatim, Alagonem, Riclam, Mariam et Belxid cum omnibus eorum dominacionibus et terminis, eo modo quod, si placita et conveniencias, sicut inter nos et vos superius scripte sunt, tibi non attenderemus et adimpleremus, predicta IIII castella in tuam potestatem incurrerent et per alodium et per hereditatem, quod ea te nullo modo repetere possemus nec per hominium nec per aliquas convenientias quas inde nobis fecisses, donec plenarie tibi restitueremus per laudamentum et consilium meorum proborum hominum et vestrorum, qui inde comune bonum inquirere vellent.

Item, super hec omnia ego imperator tibi, comiti, convenio quod, sicut erat ordinatum et comprehensum inter nos et vos de honore Pampilone, scilicet, quod tu haberes inde duas partes et ego tertiam, si predictas istas convenientias et placita tibi infringerem et non attenderem, illas easdem duas partes habeas in terra illa sine aliquo interdictu mei vel meorum, quod ego vel aliquis per me tibi facere posset modo vel omni tempore.

Et propter hoc quod nullus inter nos et te aliquod malum verbum, pro quo discordia interveniret, dicere possit, ego imperator et filius meus rex Sancius, convenimus tibi, predicto comiti, quod aliquem hominem de terra tua nec retineamus nec adiuvemus in aliquo contra tuam voluntatem aliquo modo per fidem, sine engan.

Et ego Raimundus, comes, simili modo convenio vobis, imperatori et filio vestro, per fidem confirmata et corroborata in loco qui dicitur Tudilen, iuxta Aquas Calidas, VI kalendas februarii anno ab incarnacione Domini M C L, in presentia nobilium virorum inferius subscriptorum, qui predicta omnia suo sacramento confirmaverunt.

Iuro ego, comes Poncius, tibi, Raimundo, comiti barchinonensi, quod, sicut predicte convenientie et placita inter imperatorem Ildefonsum et filium eius regem Sancium, superius scripta sunt et ordinata, sic imperator predictus et filius eius rex Sancius, facient et attendent predicto comiti per omnia. Per Deum et sancta quatuor evangelia.

Simili modo, ego Gonterriz Ferrandus iuro et confirmo. Simili modo, ego Poncius de Menerba iuro et confirmo. Ex parte, vero, comitis, ego Arnallus Mironis, comes de Palars, iuro tibi, imperatori, et filio vestro regi Sancio quod, sicut predicte convenientie et placita inter vos et comitem superius scripta sunt et corroborata, sic predictus comes vobis faciet et attendet per omnia. Per Deum et sancta quatuor evangelia.

Simili modo, ego Guillelmus Raimundi, dapifer, iuro et confirmo.

Nos omnes supradicti sumus huius rei testes et iuramus hec omnia per fidem sine engan.

Sig+num Raimundi comes. Rex Sancius +. Signum + imperatoris.

Poncius, barchinonensis ecclesie decanus, scripsit hec die et anno quo supra.