dissabte, 22 de març del 2014

Isabel de Castilla (la Católica) segons llibres de text espanyols (I)



" No hay poder sino de Dios. El quiso el Imperio de España y eligió a sus Césares".

" Ella (Isabel de Castilla) era blanca y rubia y tenía los ojos entre verdes y azules. El, un mozo bien proporcionado, de ojos rientes y cabellos prietos. Se conocieron. Fué en la media noche en la villa de Valladolid. El, vino solo, casi disfrazado, y entró por la puerta del Campo. Ella le esperaba con alegría y le trató con el acatamiento que a un esposo se debe. Dos horas duró la entrevista, y Dios encendió el amor...
Porque no más que a los pocos días, el 19 de octubre de 1469, se enlazaron en felices nupcias aquellas vidas en flor que habían de fundar el Imperio de España.".

" Para salvaguardar la fé cristiana y conservarla incólume a través de los siglos, como piedra angular de la unidad de la Patria, surgió la Santa Inquisición, que limpió de herejes el territorio nacional y sirvió contra la invasión de falsas doctrinas".

" En la Cámara real la joven Reina trabaja y estudia. Es muy de mañana. (...) En la hora solitaria, tras la meditación y el rezo, la Señora escribe cartas y misivas, dicta órdenes y...estudia latín (...) La Reina se acuerda a cada paso de los hijos. Ahora va  a la habitación alegre donde las Infantas trabajan Allí hilan, cosen y bordan las hijas de los Reyes de España. Ella misma las guía e instruye. Las manos diminutas y finas de Isabel, bordan con primor la bandera para el ejército, o la casulla con la que ha de revestirse el ministro del señor en la primera misa de la ciudad liberada de los moros. (...) La propia Reina se ha ejercitado en el arte de la música para enseñarlo al hijo, que prepara para el trono de España. Con este espíritu florecía en aquellas horas la cultura imperial de Castilla".

"Se ha cubierto de niebla la mañana. Ya no sonrien los campos de trigo y de azafrán. Una fuerte lluvia azota los muros del castillo de Medina, Es miércoles, 26 de noviembre de 1504. Por la llanura de Castilla domina una melancolía, que inquieta todos los espíritus. En la alcoba de la histórica fortaleza, la Reina blanca y rubia, de los ojos azules se muere".


Extret del llibre amb el que van adoctrinar a la meva tieta al Col.legi de les Teresianes de Ganduxer.
(Glorias Imperiales, Tomo II. Luis Ortiz Muñoz. Editorial Magisterio Español, calle de Quevedo 5, Madrid)

La realidad:  
Retrato contemporáneo de Isabel la Católica, de Juan de Flandes (1460-1519), Palacio Real de El Pardo. Madrid






7 comentaris :

  1. "Ella (Isabel de Castilla) era blanca y rubia y tenía los ojos entre verdes y azules." ¡¡seguro vio la serie!!
    Un favor, ¿podrías decirme algún buen libro sobre la forma de vida, economía, etc del condado de Barcelona en la alta edad media o hasta la unión con Aragón?

    ResponElimina
  2. A parte de los libros mas especializados, está bien la Història de Catalunya de Ferran Soldevila, la de Rovira i Virgili y la de Edicions 62 de diversos autores. Por cierto, no fué unión del condado de Barcelona con Aragón, sinó donación de Aragón a Ramón Berenguer IV " In Dei nomine.
    Ego Rammirus, Dei gratia rex aragonensis, dono tibi, Raimundo, barchinonensium comes et marchio,.."

    ResponElimina
    Respostes
    1. Por cierto, el reino fue donado a Ramiro pero queda bien claro que la potestad regia recaía en Ramiro II y su hija Petronila quedando integrado el Condado de Barcelona al Reino de Aragón, no al revés. El conde barcelonés quedaba como "princeps" de Aragón, no como rey.
      A ver si se te queda clarito...

      Elimina
    2. Y otra cosa, esos "historiadores" como Rovira y Virgili, Ferran Soldevila o el más reciente Cucurull carecen de rigor y seriedad al falsear la Historia y tergiversar a favor de una supuesta nación catalana que abarcara la Corona de Aragón, pura falsedad y romanticismo catalanista.
      Lo siento, pero sus TROLAS no cuelan...

      Elimina
  3. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  4. L'autor ha eliminat aquest comentari.

    ResponElimina
  5. El joc estètic de la bellesa d'una actriu (el segle XXI), així com el d'una Reina del segle XVI, no em sembla "argumentari" de cap tipus. El text és una exageració literària com tantes altres que he pogut llegir, també en aquest blog, sobre les proeses, virtuts i genialitats de personatges catalans. No es pot titllar de manipulació la contraposició d'un retrat de l'època amb l'elecció d'una actriu que la representa actualment. Més que res perquè la bellesa, el sentit estètic, és per definició subjectiu i, sobretot, intersubjectiu, de manera que allò que és lloable i bell, avui, a aquí, no té perquè ser-ho allà o ahir. No sóc sospitós de simpatitzar amb el nacionalisme castellà, però l'elecció d'una actriu atractiva per representar un paper rellevant de la història es fa amb tots els personatges de totes les històries d'arreu, i, qui sap, potser el retrat de l'època i la viva imatge d'Isabel era realment atractiva per la gent aleshores que, igual que fem actualment, podien tenir un sentit estètic motivat per la grandesa, la riquesa, etc. No em sembla un cas de "manipulació històrica del PP" (i mira que n'hi ha...)

    ResponElimina