dilluns, 26 de gener del 2015

Dades irrefutables sobre la catalanitat de la Corona Catalano-aragonesa i d'Alfons I, el seu primer rei.


Alfons I el Cast o el Trobador   

Vilamajor del  (Catalunya) 1154 ? - Perpinyà (Catalunya)  1196 

Enterrat al Reial Monestir de Santa Maria de Poblet (Catalunya) i en part (possiblement les entranyes) a  Santa Maria de Vilabertran  (Catalunya)

Fill de: Ramon Berenguer IV  Barcelona (Catalunya) , 1113/1114 - lou Borg Sant Dalmatz (Piemont), 7 d'agost  1162  enterrat al Monestir de Santa Maria de Ripoll (Catalunya) 

 

Peronella  Osca (Aragó), 29 de juny?/ agost? de 1136 - Barcelona  (Catalunya), 15 d'octubre de 1173, enterrada a la catedral de Barcelona (Catalunya). Casament a Lleida (Catalunya)


 

 

 

Testament d'Alfons I, personatges actuants i testimonis:

 "Quam nos testes scilicet..." (rebedors del testament sagramental del rei):
- Albert de Castellvell, baró de Castellvell i de Castellví de Rosanes. Mort a la Quarta Croada el 1205 (català)
- Bernat de Portella  (català)

 "Sub ordinatione":

- Guillem de Tavertet, bisbe de Vic.  (català)
- Berenguer d'Albussà, ardiaca de Girona. (català)

" Eligo manumissores meos" Marmessors:
- Ramon de Castellterçol, arquebisbe de Tarragona. (català)
- Gombau de Camporrells, bisbe de Lleida. (català)
- Ponç de Rigalt, mestre de l'ordre del Temple (català)
- Pere de Maçanet, abat de Poblet. (català)
- Ricardo, bisbe d'Osca. (aragonès ?)

"Testes siquidem sunt" (testimonis):
- Albert de Castellvell. (català)
- Bernat de Portella. (català)
- Gaufred de Rocabertí. (català)
- Dalmau de Creixell. cavaller de l'Ordre del Temple. (català)
- Guillem de Creixell. (català)
- Pere de Torruella. (català)
- Guillem de la Granada. (català)
- Guillem Durfort. batlle reial de Barcelona. (català)
- B. de Bellostarol. (aragonès?)
- Esteve de Marimón. (català)
- Arnau de Foxà. (català)
- Assalitus R d'Urgell. (aragonès?)


Signum notarii domini regis: Pere de Blanes. (català)
Testament, donat a Perpinyà (Catalunya) el desembre de 1194

Alfons I disposa ser enterrat a  Santa Maria de Poblet (Catalunya):  " (2) Dimitto siquidem corpus meum domino Deo et beate Marie semper Virgini ad sepeliendum in monasterio Populeti". Fa donació de la seva Corona Reial al citat monestir: " (3) Dono etiam atque concedo eidem monasterio imperpetuum regiam coronam mea.

Testament d'Alfons I , any 1194

- " Illustrem filinm nienm Regem Petrum iustituo heredem
in toto Reguo meo Aragonis cuin omnibus suis terminis et pertinentiis, et in toto comitatu Barchinoue cum omnibus terminis et pertine:itiis suis et cum omui suo Jure et directis, et in comi­tatu Rossilionis cum omnibus terminis suis et pertinentiis et in comitatu Ceritanie et Confluenti cum omnibus terminis et perti­ nentiis suis et cum omui jure suo et directis, et comitatu Palariensicuin omnibus terminis et pertinentiis suis et cum omui jure suo et directis, et in tota Cathalonia".
- " terre mee Aragonis, Cathaloniae, Provincie, Gabaldaui et Rodensis".
- " Dimitto autem Illustrem filinm menm Regem Petrum cum Regno Aragonae et Cathalonia"
Senyal del Casal de Barcelona a Poblet
-" Dimitto singulis sedibus quatedralibus Aragon et Cathalonia CL vel CC morabetinos sicut maunmissores cognoverint ad stabiliendum..."
e et
- " Dimitto singulis abbatis Cathalonie L morabetinos et prioratibus XX, ut dentur in ornamenti..."
- " Barchinone et Lobricati et molendinorum Gerundae et de tota medietate questie judeorum Ara-
gone et Cathalonia..."
- " Prepositos et Priores de tota terra mea Aragonis et Cathaloniae".
- " ...omnes redditus supradictarum terrarum Aragonis et Cathalonie et aliarum similiter...".

 

Consell de la Procuradoria (Consell Reial) de 1162

El Consell de la Procuradoria o de regència es formà a la mort del comte de Barcelona i príncep d'Aragó Ramon Berenguer IV . Estava format pel antics consellers del difunt comte Ramon Berenguer IV i va aconsellar el jove rei Alfons I  fins que aquest no es casà, assolint la majoria d'edat legal per a governar.
Tutor d'Alfons I: Guillem de Torroja  (català)
Regents: Guillem de Torroja i Guillem Ramón I de Montcada  (catalàns)

Alfons I el Cast (1154-1196), presidint una assemblea de pau i treva (Usatges de Barcelona.)


1 comentari :

  1. El primer lugar de enterramiento decidido por Alfonso fue el monasterio de Ripoll, continuando así la tradición dinástica catalana iniciada con Guifré el Pelós.
    Demostrando con esta decisión que se consideraba de la dinastía catalana.

    La decisión de Poblet tiene que ver con estar cerca de la frontera en plena 'reconquista', aparte de que era el Protector de dicho monasterio.

    Y ahora un apunte, Alfonso es de la Casa Aragón, o Casal d'Aragó, de la Dinastía catalana. Al tomar como apellido 'Aragó', son de la Casa Aragó. Su nuevo apellido es Aragó, luego Casa de Aragó, eso nos dice Pere el Ceremoniós. Esto no quiere decir que dejen de ser de la dinastía catalana y pasen a formar parte de la aragonesa, sólo que tomaron como apellido el nombre Aragó. Y de ahí todas las confusiones, y sobre todo mala fe, de la catalanofobia imperante en este estado el de los españoles.

    Un saludo.

    P.D.

    Si he de rectificar lo haré encantado

    ResponElimina