diumenge, 25 de gener del 2015

Referències denominació "Catalunya", "català", "Nació Catalana".



Ramon Berenguer III, comte de Barcelona, Provença, Girona, Osona, Besalú i Cerdanya.


#  La primera designació de "català" la trobem en un jurament de fidelitat dels homes de Carcassona a Ramon Berenguer III. Document de Jurament de fidelitat que fan els ciutadans de Carcassona al comte de Barcelona Ramon Berenguer III. La seva data es pot situar entre 1107 i 1112. Entre els signants apareixen Ramon Català, Arnau Català i Guerau...

# La primera menció del corònim Catalunya es troba en una crònica pisana Liber Maiolichinus de 1114, quan els pisans emprarien el nom de catalanenses enfront de gots, en referència als occitans, i el comte Ramon Berenguer III seria anomenat com a catalanicus heros (heroi català), rector catalanicus (dirigent català) i dux catalanensis (duc català). De la mateixa manera, en aquest document trobem per primera vegada el nom de Catalania com a designació de la pàtria geogràfica dels catalans.

# Document d'Alfons I del 1169 expedit a Jaca on aparareix el gentilici "català" i "scilicet et catalanorum et aragoniensium". (ACA.RB IV. núm 315)

 # Document d'Alfons I del 1174 on fa donació a la seva muller de diverses propietats a  "Catalonia"

# Escriptura del 1176 signada per: "Guillelmus catalani vicarii de barchinona". (ACA.RB IV. núm 296)


Alfons I, any 1188
 - " XIX. Promitimus quod non constituanos in tota supradicta terra vicarium nisi Cathatalanum".

# Testament d'Alfons I , any 1194 
- " Illustrem filinm nienm Regem Petrum iustituo heredem
in toto Reguo meo Aragonis cuin omnibus suis terminis et pertinentiis, et in toto comitatu Barchinoue cum omnibus terminis et pertine:itiis suis et cum omui suo Jure et directis, et in comi­tatu Rossilionis cum omnibus terminis suis et pertinentiis et in comitatu Ceritanie et Confluenti cum omnibus terminis et perti­ nentiis suis et cum omui jure suo et directis, et comitatu Palariensicuin omnibus terminis et pertinentiis suis et cum omui jure suo et directis, et in tota Cathalonia".
- " terre mee Aragonis, Cathaloniae, Provincie, Gabaldaui et Rodensis".
- " Dimitto autem Illustrem filinm menm Regem Petrum cum Regno Aragonae et Cathalonia"
-" Dimitto singulis sedibus quatedralibus Aragone et Cathalonia CL vel CC morabetinos sicut maunmissores cognoverint ad stabiliendum..."
- " Dimitto singulis abbatis Cathalonie L morabetinos et prioratibus XX, ut dentur in ornamenti..."
- " Barchinone et Lobricati et molendinorum Gerundae et de tota medietate questie judeorum Ara-
gone et Cathalonia..."
- " Prepositos et Priores de tota terra mea Aragonis et Cathaloniae".
- " ...omnes redditus supradictarum terrarum Aragonis et Cathalonie et aliarum similiter...".

# Pere I 1209  setembre, 1. [Girona] acorda amb Ramon (de Rocabertí),
arzobispo de Tarragona, la ejecución de las disposición de la potestad real sobre las iglesias
y monasterios de la provicia eclesiástica de Tarragona.

- "intendens et cupiens omnium ecclesiarum provintie Terragonensis, in regno videlicet Aragonensis et Cathalonia (en el regne d'Aragó i Catalunya)"
- "et arbitrio venerabilium fratrum Vicenum et Dertusenum episcoporum super facto ecclesiarum tocius Cathalonie, et Oscenum et Tyrasonum episcoporum super negocio ecclesiarum vel domorum predictarum tocius Aragonis..."

# Pere I, 1210 març, 1. Agramunt

- "...et per totam terram totius dominationis nostre, ita quod de rebus aut de mercibus vestris
in predicto / comitatu vel in toto Aragone et Catalonia in mari et in terra..."

# Pere I, 1211 març, 11. Barcelona

- "...et pro comuni utilitatem totius Catalonie, proposimus Ispaniam in [roto] sarracenos viriliter impugnare..."
- "...confirmamus illas paces et de novo illas scribi fecimus et per totam Cataloniam iurari et firmiter tenere...".

# Jaume I, 1272, agost 26. Montpellier. Darrer testament.
- " ...filium nostrum primogenitum infantem Petrum, heredem nostrum post dies nostros in regno Aragonum et in regno Valentie, et in Rippacursia et in Palars et Valle d’Aran, et in comitatu Barchinone, et in dominatione quam habemus in comitatu Urgelli et in aliis locis et terris Catalonie".
- "... in Aragonia vel Cathalonia ".

# Jaume I, Llibre dels Fets.
- "...Et cum Catalonia que est nobilius et honorabilius Regnum Yspanie habens quatuor comités videlicet..." "E fe que devem a Déu, pus aquells de Cathalunya, que es lo meylor Regne D'Espanya, el pus honrat, el pus noble, perço car hi ha ·IIII· comtes, ço es lo comte D'urgell, el comte D'ampuries, el comte de Fois, el comte de Paylas: e hay Richs homens, que per ·I· que aqui naja na ·IIII· en Cathalunya, e per ·I· cavaller na en Cathalunya ·V·, e per ·I· clergue que aci haja la na ·X·, e per ·I· ciutada honrat na en Cathalunya ·V·...".

"... Y fe que debemos a Dios, pues aquellos de Cataluña, que es el mejor reino de España, el más honrado, el más noble (pues hay cuatro condes, esto es el conde de Urgel, el conde de Ampurias, el conde de Foix, el conde de Pallars, y hay ricos hombres, que por uno que haya aquí, hay cuatro en Cataluña y por un caballero que haya (aquí) en Cataluña cinco, y por un clérigo que aquí haya allá hay diez, y per un ciudadano honrado en Catalunya cinco)..."

- "...E fe que debem a Déu, pues aquells de Catalunya, que és lo mellor regne d´Espanya, el pus honrat el pus noble (per ço car hi ha quatre comtes, ço és lo comte d´Urgell, e·l comte d´Empúries, e·l comte de Fois, e·l comte de Pallars, e ha hi rics hòmens, que per un que aquí n´haja, n´ha quatre en Catalunya, e per un cavaller n´ha en Catalunya cinc, e per un clergue que ací haja lla n´ha deu, e per un citadà honrat n´ha en Catalunya cinc..."

Llibre dels feits del rei en Jacme, manuscrito Ms. 10121 de la B.N.E, folio 163

# Jaume I, Llibre dels Fets, foli V.

- "...quens faeren fer, que manessem Cort a Leyda, de Cathalans e D'aragoneses, en la qual fossen larchabisbe, els bisbes, els abats, els richs homens de cadahun dels Regnes..."

 # Jaume ILlibre dels feits, cap. 119:

- « E l'alcaid e tots los vells e el poble de la terra eixiren contra aquestes galees al port de la Ciutadella e demanaren: -De qui són les galees? E dixeren que del rei d'Aragó e de Mallorques e de Catalunya e que eren missatgers seus».

Llibre dels feits, cap. 167:
« E tal consell no em donets que mal tornaria jo en Catalunya e en Aragó e ab gran vergonya de mi si jo aital llogar com aquest no prenia».

-Llibre dels feits, cap. 241:
« E ab l'ajuda de Déu e ab aquells qui tenen nostres feus en Catalunya e honors en Aragó».

Llibre dels feits, cap. 392:
«Pus aquels de Cathalunya, que es lo meylor Regne Despanya (concepte geogràfic), el pus honrat, el pus noble... E ha hi rics-homens que per un que aquí (regne d'Aragó) n'haja n'ha quatre en Catalunya e per un cavaller n'ha en Catalunya cinc, e per un clergue que ací allà n'ha deu, e per un ciutadà honrat n'ha en Catalunya cinc».

# Pere II el Gran, 1285. juny. Coll de Panissars. Tractat de pau i comerç entre Pere II i Miralmomeni Bohap Rey de Tunis

- "... per los Regnes nostres d'Aragó, è de Valencia, de Catalunya per Nos, è per Linfant Don Alonso fill nostre mayor, è hereter apres Nos en los dits Regnes"
- "... qu'el dit Miralmomeni dó è atorg los Fondecs de Sicilia è de Catalunya en tots los locs de la sua Senyoria on meracadeiar vulrán".
- " quel dit Miralmomeni atorg als Catalans, d'avant tots altres homens, la gabella de Tunis à preu cuvinent".

# Alfons II el Liberal, 16 de setembre de 1286.

-  "..tempore separabimus regnum et insulam Maioricarum a regno sive dominio ac corona Aragonum ac Catalonie... dominio ac corone Aragonum et Catalonie... successores nostri domini Aragonum et Catalonie.." "

 # Alfons II al mestre del Temple, abril del 1290:

- "consideratis malis ac dampnis Terre Sancte illatis per inimicos fidei, ut per venerabilem et dilectum nostrum fretem Berengarius de S.Justo magistrum milice Templi in Aragonia et Cathalonia nuper intelleximus fuimus(...) ".

# Berenguer de Vilaragut a Jaume, rei de Sicília. 1290:

Segell de Berenguer de Vilaragut

- "E recomten aqueles letres quel prinse a dada sa fila ha Karlot de Fransa (...) e renonsia a la donacio que li era estada feta Darago e de Catalunya (...)".

Nació Catalana/Nación Catalana

# Els Jurats de València.

# Els Jurats de València

- En 1392, celebrant els triomfs de l'infant Martí a Sicília, que suposaven  "honor e utilitat de la Corona reyal d'Aragó e encara a tota la nació catalana"
- En 1399 es dirigien al bisbe de València i referien que sobre cert assumpte no tenia altra finalitat que " fer en açò reverència a nostra senyor Déu, servei al pare sant, honor al senyor rey, plaer a vós, e bé a tota la nació catalana"



# Guerau Alemany de Cervelló, gobernador general de Catalunya que fué, presentó ante el Parlament de Barcelona en 30 de septiembre da 1410 una proposición que rezaba:

- «...per ço que lo gran renom de la nació catalana, predicat e escampat per tot lo universal món...» Y 'luego: «...en tots aquesta, per tal forma que nostre senyor Déu ne sialloat, e la cosa pública ne report utilitat e la gran fama de llealtat d'aquesta nació sia conservada e aumentada...».

# L'infant Alfons (futur Alfons IV el Magnànim) en carta al rei Ferran I el 12 d'octubre de 1413 a Barcelona.



- " E no resmenys, que la meytat de les dites quantitats se haje a compartir per certa persona elegidora per los dits deputats e hoïdors en gent d'armes de nació catalana..."


# Príncep Carles de Viana (1421 - Barcelona, 1461), primogènit de la Corona catalano-aragonesa, príncep de Viana, de Girona i rei titular de Navarra, en carta a la reina Joana

Primogènit Carles, Príncep de Viana.
 
- "todos los oficiales en dicho Principado han de necesidad ser cathalanes e non de alguna otra nación"

# Església de Sant Francesc. L'Alguer. Sardenya s.XIV-XV


Inscripció: "SEPULTURA DE LA MAGNÍFICA NACIÓ CATALANA"
 El Gran i General Consell de Mallorca, el 13 de juliol de 1435. Es parla d´una armada que es prepara a Gènova contra el nostre rei "e nostra nació catalana". 

- "per raó d'una armada que ... e quatre Galeres contra lo dit senyor Rey e nostra nació catalana per la qual nova molt àrdua los dits honorables Jurats.."

# El Papa Calixt III (Alfons de Borja i de Llançol. Xàtiva, la Costera, 1378 - Roma, 1458)




- "Gran és la glòria de la Nació Catalana en els nostres dies: català és el Papa, catalans els reis d' Aragó i Sicília, català el vicecanceller, català el capità de l'Església, català el general de les ordres menors"

 “Magna profectus est gloria nationis catalanae diebus nostris: Papa catalanus, Rex Aragonum et Sicilia catalanus, Vicecancellarius catalanus, Capitaneus ecclesiae catalanus….”.



La reina Maria (esposa de Alfonso el Magnánimo) presentaba el 9 de mayo de 1440 ante las
Corts que se reunían en Lleida una proposición que decía:

La reina Maria, esposa d'Alfons IV
- «E mes avant, per reduir-vosavantlos antícs odis e desamistats, continúats fins al present, de la nació genovesa, qui sempre h«n hegut e han a la corona d'Aragó e natural d'aquella e sobre tot la nació catalana...".


Joan Margarit i Pau (Girona1422 - Roma1484) fou bisbe d'Elna, després de Girona (1462) i també des de 1483 cardenal. A les Corts Catalanes, octubre de 1454:

Joan Margarit i Pau 
-  "...E respondráus que no és sense causa, car diu que aquesta és aquella ja benaventurada, gloriosa e fidelíssima nació de Catalunya qui per lo passat era temuda por les ierres i les mars;..."

-  "..J'er los quals e altres singulars mérits, que comptar seria superfluitat,
aquel bon reí en Martí, en la cort de Barcelona corona la dita nació..." 

-  "De que jau la dita nació catalana quasi vídua, e plora la sua desolació...".

-  "..Ni es deu algú meravellar si aquesta dita fael nació..." 




# Dietari de la Generalitat de Catalunya: «Dimecres, a 23 [de setembre de 1461]. 

- "Sant Carles, primogènit d'Aragó e de Sicília. Aquest die, entre 3 e 4 hores de matí, passà d'esta vida en la glòria de paradís, la santa ànima del il·lustríssim senyor don Carles, primogènit d' Aragó e de Sicília, lo qual finí sos dies en lo palau reial major de aquesta ciutat, de mal de pleusulis. Moch-se'n grandíssim dol en Barchinona e per tot lo principat de Cathalunya, per la gran e bona amor que ell portava a tota la nació cathalana, qui l'havien tret de presó e l'havien lunyat e separat de la ira e furor del senyor rei, son pare»



Jerónimo Zurita y Castro (Saragossa1512-1580) fou el més gran historiador aragonès. Fill de Miguel Zurita, metge de cambra de Ferran el Catòlic i de Carles I. Va estar 30 anys escrivint els seus famosos "Anales de la Corona de Aragón" on hi podem llegir:

Jerónimo Zurita y Castro


 - "De allí adelante comenzó la nación catalana a ser estimada sobre todas en las empresas del mar; y con esta victoria y las otras que alcanzaron siendo su Almirante Roger de Láuria; no solo se defendió el Reyno de Sicilia y lo que se conquistó en Calabria y Basilicata; pero se puede decir con toda verdad, que se restauraron estos Reynos, que el Rey de Francia tubo yá por suyos, y quedaron los Catalanes con el señorío del mar".

- " Y algunos, con gran consideración advirtieron, como cosa de gran maravilla, que una nación (Cataluña) que de su naturaleza era tan limitada, que comunmente los estimaban por modestos y muy templados, en la guerra se volvieron tan pródigos de sus vidas y de sus haciendas que todo lo menospreciasen por el vano nombre de la libertad..."

- "...porque el gran renombre de la nación catalana, que tan preciado y ensalzado era generalmente por todo el mundo..."

- "...Tenía la nación catalana en aquellos tiempos muy grande contratación con África, Grecia, Rumania, Próximo Oriente..."

 - "...propuso otra cosa en nombre dé aquel Principado, como de nación muy prevenida y atenta a la conservación de sus Constituciones y costumbres..."
  
- "Lo cual se hizo con grande nota de la nación catalana. Y el rey don Fadrique se volvió a Mecina con lo restante de su armada"

- "Y cuando se tratase, decía que tal era la lealtad de la nación catalana, y de otros subditos de la Corona de Aragón, que no serían habidos por sospechosos"

- "...Porque la nación catalana que hasta entonces había contendido por la mar con písanos, venecíanos y genoveses, era muy temida.,."

- "...porque esta nación de su naturaleza es muy reposada y de grandes dilaciones, y no aceleran las cosas de hecho, hasta que hay sarón..."

- "...entre tedas las naciones que prevalecen en las cosas de la mar... son los catalanes y los genoveaes..."

- "...eran los catalanes, preferidos de toda otra nación en el ejercicio de las cosas marítimas..."

- "...Y entonces el Rey les dijo que catalanes eran, y que los de aquella nación siempre fueron leales"

Pedro de Salazar y Mendoza (Toledo 1549 - Toledo 1629), fou un clergue secular i historiador castellà. El 1549, a la seva obra «Monarquía de España» diu:


- "El Principado de Cataluña, en grandeza y autoridad puede competir con cualquier reino del mundo».

# Francesc de Montcada i de Montcada (València, 1586 - Goch, Renània, 1635) va ser un militar, diplomàtic i escriptor valencià pertanyent a l'antic llinatge català dels Montcada, gran d'Espanya al servei del comte-duc Olivares, tercer marquès d'Aitona, vescomte d'Illa de Cabrera i de Bas, comte d'Osona, baró de Llagostera i Mestre Racional de Catalunya. En el seu llibre «Expedición de los catalanes y aragoneses contra turcos y griegos» escriu:



- "Esta fue una de las cosas señaladas de esta expedición y que más puede ilustrar la nación catalana.."

Felipe  III. Real Orden al virrey de Sicilia. (Arch. Municip. Barchin. Val. de Сатtas Reales f. 8, 8 ).
 
Felipe III

 -  " Dada en Belén, Real Palacio de Lisboa á 15 de Junio de 1619. Yo el Rey (...) que el Virrey de Sicilia ordene que el Dr Antonio Ferrer, substituto de Consul de la Nación Catalana en la Ciudad de Palermo, sea revocado de aquel oficio, y se ponga en posesión de él la persona que nombrare por substituto el Consul propietario Don Hyeronimo Fivaller"

Francisco Gómez de Quevedo y Santibáñez Villegas (Madrid, 14 de setembre de 1580 - Villanueva de los Infantes, 8 de setembre de 1645) fou un poeta i prosista del barroc espanyol, i membre de la noblesa, de l'època del Siglo de Oro. A la seva obra «La rebelión de Barcelona no es por el huevo ni es por el fuero», diu, referint-se a la «guerra deis segadors»:


- "Nación (Cataluña) que se alza con delitos indignos de perdón".

Félix Lope de Vega y Carpio (Madrid25 de novembre de 1562 - 27 d'agost de 1635) va ser un dramaturg i poeta castellà del període barroc

Lope de Vega

- "¡Qué bien don Juan de Cardona con la NACIÓN CATALANA!"La Santa Liga

# Miguel de Cervantes, a "Los trabajos de Persiles y Segismunda":




- " ...los corteses catalanes, gente enojada, terrible, pacífica, suave, gente que con facilidad da la vida por la honra, y por defenderlas entrambas se adelanta a sí misma que es como adelantarse a
todas las naciones del mundo...".


Pedro Calderón de la Barca (16001681) autor dramàtic. Va ser sacerdot. Soldat al servei del Duque del Infantado a la guerra dels trenta anys durant el setge d'Hondarribia de 1638 i a la Guerra dels Segadors. Ferit durant la batalla de Lleida de 1642, va obtenir la llicència absoluta el 1642 i una pensió vitalícia. En l'obra «El pintor de su deshonra», diu:



-. "Y de esta suerte, con ser tan belicosa nación (la catalana)..."

# Francisco Manuel de Melo, escriptor, polític i militar portuguès.
El 1631 va rebre la distinció de l'Orde de Crist de mans de Felip IV de Castella i la seva presència a la Cort madrilenya va esdevenir constant. Va tenir relació amb els cercles intel·lectuals castellans i va tenir tracte i amistat amb Francisco de Quevedo.

Francisco Manuel de Melo

- "Abrasando sus campañas, arruinando sus pueblos, consumiendo sus tesoros, vituperando sus honores y últimamente reduciendo la ilustre NACIÓN CATALANA miserable esclavitud; que a fin de conseguir su castigo les convidaba el rey con la honestidad de los partidos, disimulándose en todos el enojo que los movía, por lo cual, no sólo decíales era lícito rehusar como violentísimo y tiránico el cetro de Felipe, sino que también debían nombrar y escoger un príncipe justo y grande". 1645, Francisco Manuel de Melo, Historia de los movimientos, separación y guerra de Cataluña.
- " Llavors alguns dels soldats de milícia que guardaven el palau del Virrei, van adreçar-se cap al tumult, donant a tots mes ocasió que remei. A aquest temps trencaven furiosament en crits: uns demanaven venjances, altres més ambicioses la llibertat de la pàtria: aquí es sentia "visca Catalunya i els Catalans"

Rafael Martí de Viciana (Borriana, 1502 - València, 1582) fou -juntament amb Beuter- el historiador i cronista valencià més conegut del segle XVI. Pertanyia a la noblesa valenciana. El 1564 a la seva  «Crónica de la ínclita y coronada ciudad de Valencia y su reino» hi llegim:

Rafael Martí de Viciana

- «...y así hallamos que en galeras, los catalanes han hecho más cosas buenas que ningunas otras
naciones».


# Esteban Garibai y Zamalloa (Arrasate, 1533 - Madrid, 1600) va ser un escriptor basc. Va ser nomenat cronista de Sa Majestat el 1592. En el seu «Compendio historial de las Crónicas
y universal historia de todos los reinos
de España»


- "Cataluña es uno de los poderosos Estados que en nuestros días hallamos en los reinos de España".

Antonio de Herrera y Tordesillas (1549 - 1626), cronista, historiador i escriptor del Siglo de Oro español. Va ser Cronista Mayor de Castilla en els regnats de Felipe II i Felipe III.

Antonio de Herrera y Tordesillas

- " ...junto con todos los Barones de la Nación Catalana y fu gen ce de guerra para apoderarse de las ciudades y fuerças de ta Corona Real y rc uocar y anular aquel Parlamento de Tabormina..."

 # Jerónimo de Mondragón, literat i jurisconsult aragonès, a la seva obra «Censura de la locura humana y excelencia della» publicada a  Lleida deia:

- «Y así con esto, concluyo y hago fin, que puesto que no muestren tanto ios catalanes como otras naciones».

# Jerónimo de Blancas, (Saragossa, ? - Saragossa, 1590) fou un llatinista i historiador aragonès, reconegut amb el títol de Cronista del Regne d'Aragó. A la seva obra «Comentarios de las cosas de Aragón»: 




- "Cataluña... principal apoyo del Príncipe (de Viana)se arruinó a sí misma negando lealtad al trono de cuya virtud había sido y es aquella nación su constante modelo».

Alexandre Domènec de Ros (Lleida, s. XVII – Madrid, 1656)  Escriptor polític. Fou protonotari apostòlic i degà de l'església de Tortosa. En esclatar la guerra dels Segadors es mostrà partidari de Felip IV. És autor de Cataluña desengañada. Discursos políticos, obra publicada a Nàpols el 1646:




- "... los Ministros del Rey tenian orden del Conde Duque de destruir a la Nación Catalana, para quitarse de los ojos una gente, que estando ( aunque eran vasallos como los otros ) tan privilegiada hazia mal ejemplo a los demás Reynos dé la Monarquía..." 

# Manuel Marcillo. a la seva obra "Crisi de Cataluña, hecha por las Naciones Estrangeras" (1685), diu:



- "...pues eran los Griegos cismáticos y enemigos de la Iglesia, y tratando en aquel discurso quanto importava tener de su parte la nación Catalana y confederarlos con los Genoveses..." 

Martin Guthofnung, any 1689.


# Onofre de Sant Josep [Fornells] (1652-1733). A la seva obra "Luz de la verdad: preguntas y respuestas en favor de Cataluña y sus hijos: originadas en una disputa ávida entre cinco soldados de a cavallo de las tropas de España, dispuestas en las forma siguiente por uno de los mesmos propugnantes":

- "...lo llevaron en tiempo del Conde Duque sobre la venida á Cataluña, y sitio de Barcelona, como tengo dicho, que no solo querian romper la palabra, y fe prometida en lo pactado con el Rey, sino perder del todo la Nacion Catalana, siendo verdad que á no querer los Catalanes no huviera el Rey cobrado Cataluña..." 

# Pedro Abarca (1619 - 1693) teòleg i historiador aragonès. A la seva crònica històrica  Los Reyes de Aragón en anales históricos, publicada en Salamanca en 1684, diu:


- "... no podemos negar à la Nación Catalana la mayor alabança, porque se opuso à ellos la primera: supo nadar sobre las passiones de las parcialidades,  y diò con su cxemplo y autoridad..."

# La reina Anna d'Anglaterra. TRATADO DE ALIANZA entre la Serenísima Reyna Anna de Inglaterra y el Principado de Cataluña. 20 de Junio de 1.705.

Queen Anne of Great Britain

 - "...dicha Serenísima Reyna promete su garantía perpetua para asegurar los privilegios y leyes de dicho Principado (...) para Contratar, Convenir y Firmar una estrecha ALIANZA y AMISTAD ENTRE LA CORONA DE INGLATERRA y EL M. ILTRE. y PRECLARO PRINCIPADO DE CATALUÑA (...) Siendo la intención de la Serma. Reyna de Inglaterra no gravar ni molestar a los Naturales de la muy noble Nación Catalana, antes bien protegerles para su mayor bien, consuelo y libertad (...)
Para más manifestar el zelo al bien público y la inclinación de la Serma. Reyna de Inglaterra a la Inclita y Noble Nación Catalana (...) en Génova, a 20 de junio de 1705.


John Campbell,  Duke of Argyll (1680-1743), en discurs davant el Consistori de Barcelona en representació de la reina Anna de la Gran Bretanya, el 2 de juliol de 1711.



"En correspondencia al cumplimiento y cortejo del consistorio paso á manifestar mi agradecimiento y solo quedaré satisfecho quedando el Exelentísimo Consistorio persuadido de la memoria y estimación en que está mi ama la serenísima reina de la Gran Bretaña de que la nación catalana se haya singularizado y esmerado tanto en servicio y obediencia del serení simo Rey Cárlos III por ser SM tan de su cariño y haberse señalado y adelantado tanto esta provincia en los intereses de la causa común en que tanto se interesa mi ama la reina quien me ordenó que cumplimentase á esta ciudad como lo ejecuto". 


# El rei Carlos III 




- "...nuestro Real Animo, de remunerar la obediencia, y atención con la que se esmera la Nación Catalana..."

# Henry Swinburne (1743 - 1803), escritor, viajero e hispanista inglés. Travels through Spain in the years 1775 and 1776... (Londres, 1779)


 - definia a los catalanes como gente de “espíritu violento” con un “entusiasmo apasionado por la libertad”, por cuyo motivo habían protagonizado elmayor número de insurrecciones que ningún otro lugar de Europa. Swinburne, veía la guerra de Sucesión como la más enérgica lucha sostenida por los catalanes para romper sus cadenas y convertirse en una nación libre.

Antonio Valladares de Sotomayor (1737 - 1820), poeta, periodista i autor dramàtic espanyol.


- " ... y asi parece temeridad confiar á la nación Catalana los puestos, y acciones militares que de su naturaleza necesitan de intención recta, y fidelidad indubitable, porque ninguno vive seguro conociendo las vivoras que tiene en el seno; ni habernos jamás visto tan domésticas las fieras, que pasando algún tiempo no tornen á su natural fiereza, pero si se excluyen de nuestras milicias los Catalanes, reformándolos residenciándolos..." 

# Alexandre Louis Joseph , marqués de Laborde, (1773-1842) conde del Imperio. Escritor, viajero, anticuario y político francés. Itinéraire descriptif de l’Espagne.Paris.1809.

Barcelona des del Desert de Sarrià Gravat publicat a Voyage Pittoresque et Historique en Espagne d'Alexandre de Laborde
- "Les Catalans sont des travailleurs infatigables il ont en îiorreur l oisivelé aucun obstacle n est capable de les rebuter La mobilité dé leur génie l ambition qui l accompagne les conduisent dans toutes les parties de l univers il n ya point de ville point de port en Espagne dans les Indes dans l Amé Tique espagnole où il ne se trouve des Catalans on les rencontre en France eu Italie en Angleterre en Allemagne dans toutes les colonies dans tous les ports de l Europe Ils sont braves courageux quelquefois même téméraires les plus grands dangers ne sauroient les effrayer à la guerre ils ne reculèrent jamais et jamais encore ils n abandonnèrent une entreprise Ils sont avec les Aragonnais et les Galiciens les meilleurs soldais de l Espagne Leur bravoure et leur fermeté se sont développées si souvent qu elles ne sont plus mises en doute depuis des siècles elles se montrèrent plusieurs fois avec la plus grande énergie et dès les temps les plus éloignés i Elles soutinrent au commencement du XVII  siècle les efforts réunis des armées de la France et de l Espagne contre la Catalogne"

-  "Le Catalan a un orgueil national qui lui est propre il ne voit rien au dessus de lui Il ne fait point de cas des autres Espagnols il en méprise même nue partie et sa haine est au dessus de toute expression coutie le Castillan..."

afirma que los catalanes tenían un sentido de independencia que se ha mantenido durante mucho tiempo, y finalmente degeneró en un espíritu republicano”, que cada uno de ellos “suspira siempre por alcanzar la libertad, la independencia, a la cual intenta siempre llegar (...). El Catalán tiene un orgullo nacional”, por el cualmantiene en su corazón una aversión invencible contra la nación que les subyuga".

Regne de Catalunya/Reino de Catalunya


# Alfons I , Testament, any 1194.

- " Dimitto autem Illustrem filinm menm Regem Petrum cum Regno Aragonae et Cathalonia"

# Crònica de Pere III el Cerimoniós


Pere III el Cerimoniós
- "Per què trameten lletres al nostre governador del regne de València e a tots els governadors del regne de Cathalunya e Aragó"

# Los Reyes Católicos al obispo de Tuy y al abad de Sahagun y al Doctor Juan Arias todos de su Consejo y sus embajadores en Roma cerca de los negocios en que habían de entender en aquella corte (Archivo de Simancas)

"Otrosí suplicaréis á Su Santidad que mande otorgar é conceder indulto á mí el Rey para en los reinos de Aragon é Valencia é Cataluña é Secilia como el que nos concedió para estos nuestros reinos de Castilla"

Pietro Gradenigo, ambaixador de Venècia a les Corts de 1585.

- Fent referència a Catalunya considera que els catalans faran un donatiu superior als altres "per esser quel regno molto ricco et con gran summa de danari"

Giovanni Dandolo i Pietro Gradenigo. Obra de Tintoretto


# María de Zayas y Sotomayor, escritora española del Siglo de Oro (1647-1649).

- "de mi padre, que fué natural de Barcelona, en el reino de Cataluña, y de los nobles caballeros de ella". Desengaños amorosos. Parte segunda del Sarao y Entretenimiento honesto.

Juan Valladares de Valdelomar

- "En este tiempo andaba la ciudad y reino de Cataluña alborotado con muchas compañías". Caballero venturoso

#  Anónimo, 1499.

- "Salió de Portugal y buscó toda la Andaluzía y el reino de Cataluña y Aragón, y entró en el reino de Francia". La historia de los nobles caballeros Oliveros de Castilla y Artús d'Algarbe


Miguel de Cervantes (1547-1616) en  La Galatea.

Miguel de Cervantes y Saavedra


- "Contó el mesmo sacerdote que os he dicho; y fue que, viniendo Timbrio caminando por el reino de Cataluña, a la salida de Perpiñán, dieron con él una cantidad de bandoleros, los cuales tenían por señor y cabeza a un valeroso caballero catalán, que por ciertas enemistades andaba en la compañía, como es ya antiguo uso de aquel reino..." (fol. 91r)."

Jerónimo Alcalá Yáñez y Ribera  (1571-1632).

- "de irme á Barcelona, por haber oido decir del reino de Cataluña grandes bienes. Pero ya, señor"
1626,  El donado hablador Alonso, mozo de muchos amos. Segunda parte

- "aquella insigne ciudad de Barcelona, cabeza del reino de Cataluña, insigne y famosa por sus grandes". El donado hablador Alonso, mozo de muchos amos. Segunda parte

# Diego Duque de Estrada (1607-1645).

- " Había en aquel tiempo muchos bandidos en el reino de Cataluña, y entre ellos el capitán Testa de Ferro". Comentarios del desengañado de sí mismo. Vida del mismo autor.

# Alonso Núñez de Reinoso,  narrador y poeta español del Siglo de Oro, autor de la primera novela bizantina de la literatura española.

- "su hermano de Casiano) fue sabida por todo el reino de Cataluña y Aragón, y muy llorada de sus padres ". Los amores de Clareo y Florisea y los trabajos de la sin ventura Isea.

# Andrés de Poza. 1587

- "a los Valvasores de que tratamos, en el reino de Cataluña, que son los siguientes: el Valvaso"
 De la antigua lengua, poblaciones y comarcas de las Españas.

# Jusepe Martínez. 1673

- "en todas facultades ingénios peregrinos. En el reino de Cataluña cuando yo pasé por él, no ví cosas". Discursos practicables del nobilísimo arte de la pintura

# Martín Fernández de Enciso, 1519

 - "Barcelona es ciudad noble, rica y gentil; tiene los mejores edificios de casas de toda la Europa. Es cabeça del reyno de Cataluña es tierra muy fértil". Suma de geografía que trata de todas las partidas y provincias del mundo

# Felipe V, Real decreto de 13 de Març de 1714

"...de en los nuestros Reynos de Aragon Valencia y Cataluña y otras qualquier partes à quien este nuestro despacho fuese mostrado..." 




 Independència i llibertat de Catalunya

# Comte d' Espenan. Informe de 10 d'agost de 1640.

-  Els catalans es volen alliberar de la monarquia d'Espanya "et former una republique de son pays dont Barsselone soiet le chef...les moyens qui ils ont dy parvenir et de faire sont est extremement public et riche et la diputation possède des tresors immenses depuis longues anées"

Diego de Saavedra Fajardo (1584 – 1648), escritor y diplomático. Locuras de Europa. / dialogo posthumo de don Diego Saavedra Fajardo. 1748.

Locuras de Europa / dialogo posthumo de don Diego Saavedra Fajardo | Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes

- "...ninguna provincia gozaba mayores bienes ni más feliz libertad que Cataluña, porque ella era dueña de sí misma, se gobernaba por sus mismos fueros, estilos y costumbres... [El rey] No le imponía tributos ni la obligaba a asistencias- Si alguna le daba, eran donativos, concedidos por graciosa libertad, no por apremio. Si le enviaban comisarios, representaban la autoridad de embajadores. Sus órdenes (del rey) no eran mandatos, sino proposiciones. [...] En ella no representaba la majestad del rey, sino la del conde, y aun en muchas cosas se podía dudar si era señor o ciudadano de Barcelona..."

# Nicolas de Fer (francés), (1646-1720) va ser un dels grans productors de mapes del segle XVII.  1706



 " Els catalans son treballadors, forts i espirituals, amants de la indepèndencia i pateixen amb la dominació dels seus veins"

" Los catalanes son trabajadores, fuertes y espirituales, amantes de la independencia y sufren con la dominación de sus vecinos".

#Jacques-François Duggomier (1738-1794). General francès, Cap de l'exèrcit dels Pirineus. Va escriure una Mémoire sur la Catalogne, l'any 1794



- "El català és brau, actiu, laboriós, enemic d'Espanya,  ha estimat sempre la Llibertat, i quan vegi afegir-si la Igualtat, aquesta reina de les Nacions, s'unirà aviat a aquells que lluiten pels seus principis

" Le Catalan est brave, actif, laborieux, ennemi de l’Espagne; il a toujours aimé la Liberté, et lorsqu’il lui verra adjoindre l’Egalité, cette reine des nations, il se réunira bientôt à ceux qui combattent pour ses principes.".


Georges Auguste Couthon (1755-1794). Diputat de l' Assemblea francesa i president de la Convenció Nacional

.

" Cal mirar de fer de Catalunya una petita República independent (...) inspirant-li la fermesa republicana i el geni de la llibertat, que trenqui les cadenes que l'oprimeixen i la uneixen a Espanya "


(26 mai 1794)

# François Marie Arouet, Voltaire. França, 1694-1778. Escriptor i filòsof, pare de l’enciclopedisme
francès. Dins la seva àmplia obra va escriure un llibre sobre el Rei Sol que va titular Le Siècle de Louis XIV, en el qual fa referència a laGuerra de Successió i a la lluita dels catalans per les seves llibertats.


- "Catalunya és un dels països més fèrtils de la terra i dels més ben situats. Regada per bells rius, rierols i fonts, tant com la vella i la nova Castella n’estan privats, produeix tot l’indispensable per a les necessitats de l’home i tot el que pugui afalagar els seus desitjos: arbres, grans, fruits i llegums de tota mena. Barcelona és un dels més bells ports d’Europa, i el país proporciona tot el necessari per a la construcció de vaixells. Les seves muntanyesestan plenes de pedreres de marbre, de jaspi, de cristall de roca i fins i tot s’hi troben també moltes pedres precioses. Les mines de ferro, d’estany, de plom, d’alum, de sulfats, són abundants; la costa oriental produeix corall. Catalunya, en fi, pot prescindir de l’Univers sencer i els seus veïns no poden prescindir d’ella.
L’abundor i les delícies no han pas ablanit els habitants de Catalunya, sinó que aquests sempre han estat guerrers i els muntanyencs sobretot han estat ferotges; però, a despit de llur valor i de llur amor extremat a la llibertat, han estat subjugats en tots els temps: els romans, els gots, els vàndals, els sarraïns els dominaren".


Le Siècle de Louis XIV, 1751


Voltaire. Oeuvres complètes de Voltaire; Chap. XXIV, pàge 183:

La Catalogne est un des pays les plus fertiles de la terre, et des plus heureusement situés. Autant arrosée de belles rivières, de ruisseaux, et de fontaines, que la vieille et la nouvelle Castille en sont dénuées, elle produit tout ce qui est nécessaire aux besoins de l’homme, et tout ce qui peut flatter ses désirs, en arbres, en blés, en fruits, en légumes de toute espèce. Barcelone est un des beaux ports de l’Europe, et le pays fournit tout pour la construction des navires. Ses montagnes sont remplies de carrières de marbre, de jaspe, de cristal de roche; on y trouve même beaucoup de pierres précieuses. Les mines de fer, d’étain, de plomb, d’alun, de vitriol, y sont abondantes: la côte orientale produit du corail. La Catalogne, enfin, peut se passer de l’univers entier, et ses voisins ne peuvent se passer d’elle.

# La Principautè de Catalogne. Osterreichisches Staastarchiv. Viena. Spanien Varia,80. Document d'autor italià. Trieste. 1765.

Mercat del Born. Barcelona. S.XVIII..
 "Els catalans passen per ser una nació laboriosa, plena de coratge, d'honor i amor per la llibertat, han tingut sovint, a exemple dels holandesos, la idea d'esdevenir independents. Veiem avui evidències de la seva industria ofegada pels impostos que l'aixafen i per la rudesa i duresa  amb que són governats (per Espanya)
Referent al seu coratge, en van donar proves esclatants durant tota la guerra de Successió d'Espanya. Els habitants de Barcelona són encara fidels a la memòria de l'Emperador Carles (d'Austria) de qui en conserven  en els seus soterranis i caves retrats il.luminats per llums al seu voltant. Quan els catalans poden oblidar una mica l'opressió sota la qual gemeguen, són alegres per naturalesa. Catalunya és una nació amb molt de geni i molt industriosa. Un estranger que no conegués cap altre punt d'Espanya, si hi entrés per Barcelona, i jutgés per aquesta ciutat tots els habitants d'aquest vast reialme, els creuria la gent més laboriosa del món. Després de la reducció i sotmetiment del Principat de Catalunya, li resta encara una ombra de la seva antiga llibertat "


- "Les catalans passen pour une nation laborieuse, reemplie de courage, d'honneur et d'amour pour la liberté. Ils eurent plus d'une fois l'idée de se rendre indépendents a l'exemple des hollandais. On voit aujord'hui encore des preuves de leur industrie au milieu des impots qui les écrasent, et de la rudesse avec laquelle ils son gouvernés. Et quant à leur courage, ils en donnerent des preuves éclatantes dans toute la guerre de la Succession d'Espagne. Les habitants de Barcelone sont encore si attachés à la mémoire de l'Empereur Charles VI qu'ils conservent son portrait dans les caves et les souterrains, oú ils mettent des lumières autour.
Les catalans des qu'ils oublient un peu l'oppression sous laquelle ils gemissent, sont naturellement gais. C'est une nation de beaucoup de genie et très industrieuse. Un étranger qui ne conetrait point l'espagne, s'il y entre par Barcelone, et qu'il juge par cette ville tous les habitants de ce vaste royaume, les croira les gens du monde les plus laborieux (...).
Depuis la réduction de la Principauté de Catalogne, il lui est plus resté l'ombre de son ancienne liberté..."


# Maximilien Sébastien Foy, (1775-1825), general de divisió del Primer Imperi francès, estadista i escriptor.
General Maximilien Sébastien Foy
- "Catalunya és menys una província d'Espanya que un petit Estat sotmès al ceptre dels monarques catòlics. Tenen uns altres costums, una altra llengua, una organització social diferent de la de Castella.(...) Enlloc més de la Península no se sent tanta set de llibertat i d'independència (...) (Els catalans) no perdonen (als francesos) d'haver-los impost, a principis del segle XVIII, el rei que ha humiliat el seu orgull i destruït els seus privilegis.(...)" 

# Joseph-Napoleón Fervel, ( 1811-1877), historiador francès.




- "La tendresa dels catalans per la llibertat no és, en el fons, res més que un amor exclusiu per la independència absoluta".

Robert Studley Forrest Hughes (1938-2012), conegut com a Robert Hughes, escriptor i crític d'art australià.

- "A més, el desig de reviure les glòries (...) era compartit per escriptors, pintors i escultors, i estava  impregnat dels anhels d’independència política de Madrid i d’un sentit de continuïtat cultural expressat en la lluita per l’idioma català. 

Textes per classificar. Calaix de sastre 


|Búsqueda avanzada Índice general ‹ ACTUALIDAD ‹ LENGUA, CULTURA E IDENTIDAD Imprimir vista Fecha actual 9 de Abril, 2015 - 20:11 h. FAQ Reglamento Registrarse Identificarse L'INICI DE LA PERSECUCIO DE LA NOSTRA LLENGUA 1 mensaje • Página 1 de 1 L'INICI DE LA PERSECUCIO DE LA NOSTRA LLENGUA Notapor POL el 21 de Enero, 2007 - 16:43 h. Segles XVII-XVIII -------------------------------------------------------------------------------- Tenga V.M. por el negocio más importante de su Monarquía , el hacerse Rey de España ; quiero decir , Señor , que no se contente V.M con ser Rey de Portugal , de Aragón , de Valencia , Conde de Barcelona , sino que trabaje y piense con consejo maduro y secreto , por reducir estos reinos de que se compone España , al estilo y leyes de Castilla , sin ninguna diferencia en todo aquello que mira a dividir límites , puertos secos , el poder celebrar cortes de Castilla , Aragón y Portugal en la parte que quisiere , a poder introducir V.M acà y allà ministros de las naciones promiscuamente y en aquel temperamento que fuere necesario en la autoridad y mano de los consellers , jurados , diputaciones y consejos de las mismas provincias , en cuanto fueran perjudiciales para el gobierno y indecentes para la autoridad real , en que se podrían hallar medios proporcionados para todo , que si V.M. lo alcanza será el Principe más poderoso del mundo . Conde-duque de Olivares , «Gran Memorial» , 1624 Todo el cuydado del govierno de esta Provincia , desde el año 1620 acá , ha sido siempre vexarla , oprimirla , y con particular desuelo buscar contrafacciones , intentar rompimientos a constituciones , y privilegios , ocasionando excesivos gastos a V.M. y al Principado , con pleytos , contenciones , embaxadas , y otras diligencias para este efecto . Esto , con tanta continuación y porfía , que apenas se daba asiento a una , quando despertavan otra mayor , y de mas peso . Gaspar Sala ( frare agustinià ) , 1640 Pero Señor , como el aborrecimiento pone estorvos a la afición de V.M. , notifican sus prendas , y las refieren , con desabrimientos , y ultrages, escarniendo hasta la lengua , que fue tan preciosa a los señores reyes de Aragón . Y assí dize Çurita , que era tan general la afición de los Reyes , que desde que sucedieron al COnde de Barcelona , siempre tuvieron por su naturaleza y antiquíssima patria a Cataluña , y en todo conformaron con sus leyes , y costumbres , y la lengua que usavan era la Catalana . Todas las ordinaciones , assí de la casa real , como otras , eran en Catalán . Las proposiciones , que hazían los señores Reyes en las Cortes o Parlamentos , aunque se hiziessen a los tres Reynos , eran en catalán . Gaspar Sala ( frare agustinià ) , 1640 |Búsqueda avanzada Índice general ‹ ACTUALIDAD ‹ LENGUA, CULTURA E IDENTIDAD Imprimir vista Fecha actual 9 de Abril, 2015 - 20:11 h. FAQ Reglamento Registrarse Identificarse L'INICI DE LA PERSECUCIO DE LA NOSTRA LLENGUA 1 mensaje • Página 1 de 1 L'INICI DE LA PERSECUCIO DE LA NOSTRA LLENGUA Notapor POL el 21 de Enero, 2007 - 16:43 h. Segles XVII-XVIII -------------------------------------------------------------------------------- Tenga V.M. por el negocio más importante de su Monarquía , el hacerse Rey de España ; quiero decir , Señor , que no se contente V.M con ser Rey de Portugal , de Aragón , de Valencia , Conde de Barcelona , sino que trabaje y piense con consejo maduro y secreto , por reducir estos reinos de que se compone España , al estilo y leyes de Castilla , sin ninguna diferencia en todo aquello que mira a dividir límites , puertos secos , el poder celebrar cortes de Castilla , Aragón y Portugal en la parte que quisiere , a poder introducir V.M acà y allà ministros de las naciones promiscuamente y en aquel temperamento que fuere necesario en la autoridad y mano de los consellers , jurados , diputaciones y consejos de las mismas provincias , en cuanto fueran perjudiciales para el gobierno y indecentes para la autoridad real , en que se podrían hallar medios proporcionados para todo , que si V.M. lo alcanza será el Principe más poderoso del mundo . Conde-duque de Olivares , «Gran Memorial» , 1624 Todo el cuydado del govierno de esta Provincia , desde el año 1620 acá , ha sido siempre vexarla , oprimirla , y con particular desuelo buscar contrafacciones , intentar rompimientos a constituciones , y privilegios , ocasionando excesivos gastos a V.M. y al Principado , con pleytos , contenciones , embaxadas , y otras diligencias para este efecto . Esto , con tanta continuación y porfía , que apenas se daba asiento a una , quando despertavan otra mayor , y de mas peso . Gaspar Sala ( frare agustinià ) , 1640 Pero Señor , como el aborrecimiento pone estorvos a la afición de V.M. , notifican sus prendas , y las refieren , con desabrimientos , y ultrages, escarniendo hasta la lengua , que fue tan preciosa a los señores reyes de Aragón . Y assí dize Çurita , que era tan general la afición de los Reyes , que desde que sucedieron al COnde de Barcelona , siempre tuvieron por su naturaleza y antiquíssima patria a Cataluña , y en todo conformaron con sus leyes , y costumbres , y la lengua que usavan era la Catalana . Todas las ordinaciones , assí de la casa real , como otras , eran en Catalán . Las proposiciones , que hazían los señores Reyes en las Cortes o Parlamentos , aunque se hiziessen a los tres Reynos , eran en catalán . Gaspar Sala ( frare agustinià ) , 1640 Estiman mucho su honor y palabra ; no menos su exención , por lo que entre las más naciones de España son amantes de su libertad . Francisco de Melo ( cronista portugués ) , «Guerra de Cataluña» , durant la Guerra dels Segadors . En tanto en Cataluña quedase un solo catalán , y piedras en los campos desiertos , hemos de tener enemigos y guerra . Francisco de Quevedo , durant la Guerra dels Segadors . En la Monarquía de España el ánimo menos conocido es el de los catalanes , amigos de su libertad y que no es prudencia tocarles sus privilegios ; por fuerza regirlos imposible ; pero de voluntad y con los buenos modos tratables . Juan Alfonso Lencina ( tacitista castellà ) , 1687 Els catalans van aconseguir tot allò que desitjaven , perquè ni a ells no els va restar res per demanar , ni al rei cosa especial per concedir-los , i aixì restaren bastant més independents del rei que no ho està el Parlament d'Anglaterra . Melchor de Macanaz ( manteista ) , 1702 Els catalans eren un poble independent que vivia sota les seves pròpies lleis i privilegis , que desitjaria donar suport a un rei que es comprometés a respectar i defensar els seus antics drets . Mitford Crow ( comerciant anglés ) , 1704 És amb una gran satisfacció que ens hem assabentat que , havent estat sempre gelosos en la reivindicació de les vostres llibertats , us mostrareu indignats en aquests moments de jou que us han imposat els francesos . Reina Anna d'Anglaterra , 1705 Només cal constatar que el Principat de Catalunya , des de la seva subjugació a la corona d'Espanya , quan va esdevenir una part d'aquell domini , sempre ha estat governat per lleis pròpies , independents de qualsevol altre regne . Fins ara , llurs privilegis han estat sempre conservats íntegrament i la més mínima aparent violació ha servit com a motiu perquè el poble s'alcés en armes . [...] ¿ Quina importància té la vida quan no hi ha llibertat ? Llurs avantpassats els van llegar sencers llurs privilegis de fa segles . ¿ És que ara han de renunciar-hi deshonorablement, i han de deixar darrere d'ells una raça d'esclaus ? No ; prefereixen morir tots ; o la mort o la llibertat , això és llur decidida elecció . Michael B. Strubell , «The case of the catalans considered» , 1714 El genio de los naturales por lo general es , como siempre ha sido , amante de la libertad . José Patiño , president de la Real Junta Superior de Justicia y Gobierno , 1714 Como en Cataluña , según el genio de los naturales , se abusaba de la libertad , han siempre odiado a los ministros de Justícia . José Patiño , president de la Real Junta Superior de Justicia y Gobierno , 1714 No faltó quien aconsejó al Rey Felipe asolar la ciudad ( Barcelona ) , y plantar en medio una columna . No había rigor que no mereciese , ciudad que había sido el origen de tantos males , y que había quitado a la Monarquía tantos reinos . El Rey se excedió en clemencia , y la conservó ; pero abatida . Vicente Bacallar y Sanna , Marqués de San Felipe , 1715 [...] Aquel grande orgullo está abatido , y respetan ya los preceptos de V.M. y la Justicia , no por afecto y amor , sí por la fuerza superior de las Armas , de modo que la quietud y obediencia debe afianzarse en éstas [...] José Patiño , president de la Real Junta Superior de Justicia y Gobierno , 1715 [...] Son apasionados a su patria , con tal exceso que les hace trastornar el uso de la razón , y solamente hablan en su lengua nativa [...] José Patiño , president de la Real Junta Superior de Justicia y Gobierno , 1715 [...] Que en las escuelas no se permitan libros en lengua catalana , escribir ni hablar en ella dentro de las escuelas y que la doctrina cristiana sea y la aprendan en castellano [...] José Patiño , president de la Real Junta Superior de Justicia y Gobierno , 1715 Solamente ablan en su Lengua materna y ningún común ( ajuntament ) asta ahora escribía sinó es en Cathalán , sin practicarse el uso de la lengua Española . José Patiño , president de la Real Junta Superior de Justicia y Gobierno , 1715 Siempre queda que temer en la propensión a sus intereses la adversión a subministrar de sus haberes a las Arcas Reales por via tributo exasperando , en lo lucroso de su trabajo , el genio , que tiene al interés con tanto anelo que posponen sus comodidades al provecho de lo que pueden ahorrar; y una vez que reconozcan no poder en el discurso de todo el año apenas satisfacer los tributos , dificulto se pueda con el solo rigor de Justicia reducir el genio de estos Naturales a una afianzada quietud . José Patiño , president de la Real Junta Superior de Justicia y Gobierno , 1715 [...] No se deben elegir medios flacos y menos eficaces , sino los más robustos y seguros borrándoles de la memoria a los Cathalanes todo aquello que pueda conformarse con sus antiguas abolidas constituciones , ussáticos , fueros y costumbres [...] Consejo de Castilla , 1715 [...] La importancia de hacer uniforme la lengua se ha reconocido siempre por grande , y es señal de la dominación o superioridad de los Príncipes o naciones , ya sea porqué la dependencia o adulación quieren complacer o lisonjear , afectando otra naturaleza con la semejanza del idioma , o ya sea porqué la sujección obliga con la fuerza [...] José Rodrigo Villalpando , fiscal del consejo de Castilla , 1716 [...] pero como a cada Nación parece que señalo la Naturaleza su idioma particular , tiene en esto mucho que vencer al arte y se necesita de algún tiempo para lograrlo, y más cuando el genio de la Nación como el de los Catalanes es tenaz , altivo y amante de las cosas de su País, y por eso parece conveniente dar sobre esto instrucciones y providencias muy templadas y disimuladas , de manera que se consiga el efecto sin que se note el cuidado [...] José Rodrigo Villalpando , fiscal del consejo de Castilla , 1716 I se manifiesta por lo que sucedía antes en Cataluña : porque su Mag. establecía Leyes con el consentimiento de aquellos vasallos , y no las derogava sin ellos . Tenían Diputados que eran como procuradores o defensores del Principado ; y siendo Administradores , y teniendo a su mano el tributo principal que llaman Generalidades se hallavan Cabeças del Principado y Dueños del dinero , con que su obediencia al Rey N.S puede decirse que era voluntaria . José Rodrigo Villalpando , fiscal del consejo de Castilla , 1716 Con la sola diferencia que como antes todo lo judicial se actuaba en Lengua Cathalana , se escriba en adelante en idioma Castellano o Latín , como así la Real Junta lo practica , pues se logrará la inteligencia de qualesquiera Jueces Españoles , sin haver de estudiar en lo inusitado de la lengua de este País . Instrucción secreta , Consejo de Castilla , 1716 La tenaz resistencia de los Catalanes contra la debida sujección a mi legítimo dominio que desconoció su Perfídia , en que se inducieron muchos sujetos notables de las Universidades literarias de aquel País , provocó mi Justicia y obligó mi Providencia a mandar que se cerrasen las Universidades , que eran fomento de maldades cuando debían serlo de virtudes . Felip V , 1717 Previniendo , se procure mañosamente ir introduciendo la lengua castellana en aquellos pueblos . Felip V , 1717 Ells han estat sempre guerrers , i els muntanyencs , sobretot , han estat ferotges . Però malgrat llur valor i llur amor extrem per la llibertat , han estat subjugats sempre . Voltaire , «Le Siècle de Louis XIV» , pàg 341 . Barna estigué escitiada 14 mesos sens tenir ajuda de ningú antes no se volgué donar i després s'hagué d'entregar i se romperen tots els privilegis de Catalunya de on plorem i plorarem nosaltres i nostres descendents . Hi hagué grandíssimes contribucions que tots els pobles s'hagueren d'empenyar . Que Santa Coloma s'hagué d'empenyar per més d'onze mil lliures sens innumerable multitud de talles se feren en dit temps , emperò lo més gran sentiment que tingué aquesta terra en lo any 1726 que fou lo primer any que comensaren a quintar per fer soldats . Arxiu particular de Lluís Esteve i Corbera ( pagès de Santa Coloma de Farnés ) , mitjans segle XVIII Cuando se imaginan agraviados : son difíciles de deponer su rencor , amantes en demasía de la libertad , más confiados en sí mismos de lo que deberían . Pedro Murillo ( jesuita andalús ) , «Geografia històrica» , pàg 77 , 1752 Son ( els catalans ) muy amigos del comercio , el cual entienden con perfección , y lo fomentan sin perdonar fatigas . Pedro Ángel de Tarazona , 1762 Los castellanos quieren quitarnos aún la memoria de nuestra antigua libertad : gente enemiga de todo género humano . Gregori Maians , 1763 Finalmente mando , que la enseñanza de primeras letras , Latinidad , y Retórica se hagan en lengua Castellana generalmente , dondequiera que no se practique , cuidando de su cumplimiento las Audiencias y Justicias respectivas , recomendándose también por el Mi Consejo a los Diocesanos , Universidades y Superiores Regulares para su exacta observancia y diligencia en extender el idioma general de la Nación para su mayor armonía y enlace recíproco . Article VIII de la Real Cédula , 1768 [...] manda el Maestro de la Bisbal a todos sus discípulos que en adelante hablen y repitan los libros en lengua Castellana ; previniendo que no mirará con indiferencia los defectos que en este asunto se cometieron , pues no son dignos de compasión , los que con todas sus potencias no cumplen la voluntad de nuestro Amabilísimo Monarca . Ordre del mestre de La Bisbal , Francisco Fina , 1768 Amonestamos a todos los Predicadores ( atendido el mandato de Nuestro Rey que Dios guarde ) procuren que se extienda la lengua castellana , predicando en ella , a lo menos , los sermones Panegíricos . Decret del Bisbe de Vic , Bartolomé de Sarmentero , 1769 En este año he comenzado a continuar las partidas en castellano , en virtud de repetidas órdenes que para la extensión de este Idioma en Cataluña ha havido del Rey ( que D. guarde ) . Anotació en el llibre d'òbits de la parròquia de Gurb , 1769 Son muy pocos los catalanes que la hayan aprendido en otro idioma ( la doctrina cristiana ) , y el común del pueblo ni la sabe ni la entiende en castellano . Sisternes i Feliu , fiscal de l'Audiència de Barcelona , 1771 [...] que todos los Mercaderes y Comerciantes de por mayor y menor , Naturales y extranjeros , observen la Ley del Reino que se inserta y previenen lleven sus libros en Idioma Castellano . De la Real Cédula del Rei Carles III , 1772 No se duda que Cataluña paga en tributos , aun fuera de las leyes de la proporción , más que cualquier otra provincia [...] Francisco Mariano Nifo , 1779 La industria y aplicación de los catalanes es uno de los mayores argumentos que se pueden hacer a las demás provincias de España , para acusarles su negligencia . Francisco Mariano Nifo , 1779 Aman su patria , fueros y libertad ; pero no se privan de salir de aquella , y son animosos y obstinados por ésta . Pascual Ramón Gutierrez , Descripción general de Europa y particular de sus estados y cortes , pàg 278-279 ,1791 Cataluña puede reputarse por una de las provincias más pobladas de Europa , y los catalanes por tan trabajadores como los de las que más trabajan . Pedro Murillo , 1792 El catalán es bravo , activo , trabajador, enemigo de España ; ha estimado siempre la libertad , y cuando vea unirse a ella la Igualdad , esa reina de las naciones , pronto se reunirá con los que combaten por estos principios . General Dugommier , 1794 Los preconizadores de la revolución obtenían algun éxito en Barcelona y en el litoral ; pero como la ternura de los catalanes por la libertad no es , en el fondo , más que un amor exclusivo por la independència absoluta , si se enamoraban de nuestros principios era para traducirlos a su manera y no estaban menos dispuestos a rechazar la mano que se los traía . Fervell , «Campagnes de la revolution française dans les Pyrenées orientales» , finals segle XVIII Ninguna provincia gozaba mayores bienes ni más feliz libertad que Catalunya , porque ella era señora de sí misma , se gobernaba por sus mismos fueros , estilos y costumbres , vivía en suma paz y quietud , teniendo un rey muy poderoso , más para su defensa y para gozar de su protección , de sus mercedes y favores y de todos los bienes de sus reinos y estados , que para ejercer en ella su soberanía . Diego Saavedra Fajardo ( diplomàtic i polític castellà ) , «Locuras de Europa . Dialogos entre Mercurio y Luciano» . Los catalanes , de las piedras sacan panes . Francisco Gregorio de Salas La introducción del lenguaje forastero es nota indeleble de haber sido vencida la nación a quien se despojó de su antiguo idioma . Feijoo

 "Al fin, al amanecer del día 11 de septiembre se dio general. Cincuenta compañías de granaderos empezaron la tremenda obra; por tres partes seguían cuarenta batallones y seiscientos dragones desmontados"

"La defensa fue más obstinada y feroz. Tenían armadas las brechas de artillería, cargadas de bala menuda, que hizo gran estrago. No fueron rechazados los que asaltaron, pero morían en el fatal lindar, sin vencer, hasta que, entrando siempre gente fresca, aflojó precisamente la fuerza de los sitiados, menores en número"

"Todos a un tiempo montaron la brecha, españoles y franceses; el valor con que lo ejecutaron no cabe en la ponderación. Más padecieron los franceses, porque atacaron lo más difícil"

"ya estaban los franceses dentro de la ciudad, pero entonces empezaba la guerra, porque habían hecho tantas retiradas los sitiados, que cada palmo de tierra costaba muchas vidas"

"Todo se vencía a fuerza de sacrificada gente, que con el ardor de la pelea ya no daba cuartel, ni la pedían los catalanes, sufriendo intrépidamente la muerte"

"Fueron éstos rechazados hasta la plaza Mayor; creían los sitiadores haber vencido, y empezaron a saquear desordenados. Aprovecháronse de esta ocasión los rebeldes, y los acometieron con tal fuerza, que los hicieron retirar hasta la brecha."

"Empezóse otra vez el combate, más sangriento, porque estaban unos y otros rabiosos. Los españoles, que por los lados poseían gran parte de la ciudad, viendo habían retrocedido los franceses, también ellos se retiraron a la brecha"

"No se ha visto en este siglo semejante sitio, más obstinado y cruel"
Vicente Bacallar y Sanna, Marqués de San Felipe (1669-1726)
"Comentarios de la guerra de España e historia de su rey Felipe V, El Animoso" ~Biografia Oficial de Felip V~

Pere III el Cerimoniós Sant Feliu de Guíxols. Any 1365. .

“E com los mallorquins e poblats en aquesta illa sian cathalans naturals, e aquell regne sia dit part de Cathalunya, e un altre temps en corts generals sian hauts e reputats per naturals cathalans, vos placia per remoure dubte sien hauts per cathalans e’s puxen alegrar així com indubitats cathalans de offici i beneficis del vostre principat de Cathalunya, e hage a entrevenir en corts cathalans celebradores, e s’hagen alegrar e observar les constitucions generals de Cathalunya, privilegis e usatges de la Ciutat de Barcelona” 


Enllaços importants:


 - L'Estat Català Medieval i la Monarquia Catalana. Blog Amnèsia Històrica Induïda

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada