Lenin- El dret d'autodeterminació de les nacions. Referéndum i independència de Noruega.

"La unió entre Noruega i Suècia no era voluntària. Noruega fou cedida a Suècia pels monarques durant les guerres napoleòniques, contra la voluntat dels noruecs; i els suecs hagueren de dur tropes a Noruega per sotmetre-la.

Malgrat la gran autonomia que gaudia Noruega (tenia parlament propi, etc.), hi hagué topades constants entre Noruega i Suècia durant moltes dècades després de la unió, i els noruecs hagueren de treballar dur per lliurar-se del jou de l'aristocràcia sueca. Finalment, l'agost del 1905, ho aconseguiren: el parlament noruec resolgué que el rei suec ja no era rei de Noruega i, en posterior referèndum, la immensa majoria del poble noruec  votaren la secessió completa de Suècia. Després d'un breu període d'indecisió, els suecs es rendiren al fet de la secessió. És deure dels obrers amb consciència de classe de realitzar una propaganda sistemàtica i preparar el terreny per la solució dels conflictes que puguin sorgir de la secessió de nacions, no «a la russa», sinó tan sols a la manera com se solucionà el 1905 entre Noruega i Suècia. Això és exactament el que s'hi diu en el programa pel reconeixement del dret d'autodeterminació de les nacions".