dijous, 12 de febrer de 2009

Discurs pronunciat a les Corts de Perpinyà de 1406 pel rei Martí I'Humà

Discurs pronunciat a les Corts de Perpinyà de 1406 pel rei Martí I'Humà


Tomba del rei Marti l'Humà

Versió 1831 [1]

Bona Gent: Nos volents seguir la manera antiga é acostumada per nostre predecessors, que en lo principi de llurs Corts acostuman de dir algunes coses per edificació de llurs pobles; nos havem proposat de parlar de la gloria del principat de Cathalunya; é pen sants en axo, ocorrentnos un dit de Isaies, que diu: Clama, quid clamabo? Omnis caro fænum et omnis gloria ejus quasi flos agri; exitatum est fæenum et cecidit flos. Nostre Senyor dix al profeta: Crida, dix lo profeta, qué cridaré? respon nostre Senyor: Crida, que tota carn es fe, y tota la gloria axi com a flor del camp, en loqual secat es lo fe y caygué la flor. Per lo que: Nos vehent, que nostre Senyor havia en tan poca reputacio la gloria mundanal, ue sabiam de quens parlassem; sino que estants en aquest ¿?nsament, venchnos entre mans un dit d'un sanct Doctor ¿?lemne y aprobat de sancta mare Esglesia, que hom appela sanc¿?eduli, de Carmine paschali, que en lo primer llibre séu nos ¿?na regla é motiu al nostre dubte, dihent: si los gentils ab pom¿? hant fet llibres de llurs ficcion é mil falséas, segons diu Ovidi en lo Metamorfosi; é si los gegants é los centaures per crueltat fehien posar escrits de llahors, e archs triumphals, é columnes, ¿?r memoria de llurs batalles, segons diu Suetonio; é si de coses ¿? veres, impertinents é impossibles han volguda tenir la trompa ¿? mendida per llahors de llurs amichs, segons fa Homero in ¿?ade: qué devem nosaltres fer, que som christians é seguim la ¿?ritat, que vehem la causa manifesta, é ohim la veu divinal tot ¿?a? Nos direm les gracies, que nostre Senyor a fetes à tots; e ¿? dirém les llahors d'aquells quiu mereixen, é no divulguerém ¿? merits d'aquells, que han virtuosament treballat? E no ¿?u lo Ecclesiastich: Laudemus viros gloriosos et parentes nos¿?s in generatione sua, cap. 44, llohem los varons gloriosos, ¿?s nostres parents en la sua generacio? E donchs: Nos volents ¿?guir aquesta ordenança en vos altres, que sots una part insigne ¿?poderosa de nostre senyoria, no fictament, no manlevadement, ¿? per faules, no per llahor pintada, quare non sunt mihi loquelæ ¿?que sermones; mes tan solament pera manifestar la gloria de nos¿?e Senyor, que ha obrada en vosaltres. E per tal, com no devem ¿?llar la virtut, la gloria é la noblesa del principat de Cathalunya ¿? dels Cathalans, podem verificar la paraula per Nos commençada: ¿?loriosa dicta sunt de te.

Noble Cort, é noble principat de Catalunya, é vosaltres Cathalans: glorioses coses son dites de vosaltres; per les quals paraules ¿?ont demonstrades dues conclusions fort singulars: primo com ¿? virtut molt famosa es clarament demonstrade, quia gloriosa ¿?icta sunt: secundo de la gent fort valerosa per tot lo mon ¿?omenade, quia de te.


(Segueix un elogi dels Catalans, i la numeració històrica de les accions i esdeveniments més memorables. El Discurs termina amb la peroració següent:)


Péro per conclusio de nostres paraules vos volem dir un acte fort virtuos, quel Rey nostre besavi feu, quant tramés lo Rey nostre avi son fill en la conquista de Sardenya; lo qual tenint la bandera nostra real en las mans, li dix aquestas paraulas: Fill, yous do la Bandera nostra amiga del principat de Cathalunya, la qual ha un singular privilegi, que es ops que guardets be, lo qual privilegi no es res falsificat, ne inprovat, ans es pur é net, é sens falsia é macula alguna, é bollat ab bulla d'or, y es aquest, ço es: que null temps en camp, hon la nostra bandera real sia estada ja mes no fou vençuda, ni desvaratada, é aço per gracia de nostre Senyor, é per la gran feeltat é naturalesa de nostres sotsmesos; et per aquesta raho podem atribuir à vosaltres ço que dix Julio Cesar, venint de la conquista de Alemanya, als seus sotsmesos:

Alçats, alçats les vostras Banderas, car dignes sots de haver la senyoria de Roma, axiu recita, Luca en lo primer Llibre seu de les Batalles. Be donchs podem dir à vos altres:

Alçats, alçats les vostras banderas, car dignes sots de possehir lo principat de Cathalunia.


Versió 1857 [2]

Bona Gent: Nos volents seguir la manera antigua é acostumada per nostres predecessors, que en lo principi de llurs Córts acostuman de dir algunas coses per edificació de llurs pobles; nos havem proposat de parlar de la gloria de Cathalunya; é pensant en axó, ocorrentnos un dit de Isaias, que diu: Clama, quid clamabo? Omnis caro fænum et omnis gloria ejus quasi flos agri; exitatum est fæenum et cecidit flos.....

(...)

Nos volent seguir aquesta ordenança en vosaltres que sots una part insigne y poderosa de nostre senyoría, no fictament, no manlevadament, no per faules, no per llahor pintada, quare non sunt mihi loquelæ neque sermones; mes tan solament pera manifestar la gloria de nostre Senyor, que ha obrada en vosaltres. E per tal, com no debem callar la virtut, la gloria y la noblesa del principat de Cathalunya é dels catalans, podem verificar la paraula per nos començada: Gloria dicta sunt de te.

Noble Cort, é noble principat de Catalunya, é vosaltres catalans, gloriosas cosas son ditas de vosaltres; per les quals paraules son demostradas duas conclusions fort singulars: primo com la virtut molt famosa es clarament demostrada, quia gloriosa dicta sunt: secundo de la gent fort valerosa per tot lo mon nomenada, quia de te.

(...)

Peró per conclusió de nostres paraulas vos volem dir un acte fort virtuós, quel Rey nostre besaví feu, quant tramés lo Rey nostre avi son fill en la conquista de Sardenya; lo qual tenint la bandera nostra real en las mans, li dix aquestas paraulas: Fill, yous do la bandera nostra antigua del principat de Catalunya, la cual ha un singular privilegi, que es ops que guardets be, lo qual privilegi no es res falsificat, ne improvat, ans es pur é net, é sens falsia é macula alguna, é bollat ab bolla d'or, y es aquest, ço es; que null temps en camp, hon la nostra bandera real sia estada, ja mes no fou vençuda, ni desvaratada, é açó per gracia de nostre Senyor, é per la gran feeltat é naturalesa de nostres sotsmesos; é per aquesta rahó podem atribuir à vosaltres ço que dix Julio César, venint de la conquista de Alemanya, als seus sotsmesos.

Alçats, alçats las vostras Banderas, car dignes sots de haver la senyoría de Roma, axiu recita Luca en lo primer Libre seu de las batallas. Be donchs podem dir á vosaltres:

Alçats, alçats les vostras banderas, car dignes sots de possehir lo principat de Catalunya.



Fonts

  1. MELANGES SUR LES LANGUES, DIALECTES ET PATOIS; RENFERMANT, ENTRE AUTRES, UNE COLLECTION DE VERSIONS DE LA PARABOLE DE L'ENFANT PRODIGUE EN CENT IDIOMES OU PATOIS DIFFÉRENS, PRESQUE TOUS DE FRANCE; PRÉCÉDÉS D'UN ESSAI D'UN TRAVAIL SUR LA GÉOGRAPHIE DE LA LANGUE FRANÇAISE, PARIS, 1831. I dintre d'ell, RECHERCHES HISTORIQUES SUR LA LANGUE CATALANE, par M. Fr. Jaubert de Passa, p.412-414, que duu la inscripció següent: (Pedro Miquel Carbonnel: Chronica de Espana, fol.252).
  2. Historia de la lengua y de la literatura catalana, desde su origen hasta nuestros dias, Barcelona, Imprenta de José Tauló, 1857, p.141-142, que duu la inscripció següent: (CARBONELL, Crónica de España, fol. 252)

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada