dimecres, 18 de febrer de 2009

1-La pàtria del rei és Catalunya. La Corona és catalana.

Jaume I

"E, fe que devem a Déu, pus aquells de Cathalunya, que és lo millor regne d'Espanya (concepte geogràfic, no polític) el pus honrat, el pus noble, per ço car hi ha quatre comtes, ço és, lo comte d'Urgell, i el comte d'Ampúries, i el comte de Foix, i el comte de Pallars, i hi ha richs hòmens, que per un que aquí n'aja (a Aragó) n'à quatre en Cathalunya, i, per un cavaller, n'à en Cathalunya cinc, i per un clergue que ací aja, allà n'à deu, i per un ciutadà honrat n'à en Cathalunya cinc"
Llibre dels feits del rei Jaume I, capítol 392

A la tardor de 1347, tornant de Saragossa, el rei Pere III el Cerimoniós explica així la seva arribada a les portes de Catalunya:
"E com fos en vista la Fraga, mossen Bernat de Cabrera nos dix:
-Senyor,veets aquell lloc?
E nós li diguem: -Hoc (sí).
-Doncs, de Catalunya és.
E nós en aquella hora diguem:
- O terra beneïda, poblada de lleialtat. Beneït sia nostre Senyor Déus, qui ens ha lleixat eixir de la terra rebel e malvada (Aragó) i punirem aquells qui hi miren mal (a Catalunya)".
Crònica de Pere III el Cerimoniós

Trobant-se el rei Pere II el Gran a Saragossa, reuní als nobles i rics hòmens d'Aragó i els digué les següents paraules:
"Barons: llong temps só estat en aquesta terra ab vosaltres...Mas jo no em puix aturar per neguna res, per tal car jo sé per cert que el rei de França ab tot son poder ab ajuda de l'apostoli, s'aparella de venir sobre mi e ma terra, ço és a saber, Catalunya...i, com jo hagués perduda la terra de Catalunya, ja no en cobraria d'ara tant bona".
Llibre del rei en Pere. Crònica de Bernat Desclot-capítol 132.


Discurs del rei Martí I l'Humà a les Corts de Perpinyà el 29 gener 1406.

Bona Gent : Nos volenls seguir la manera antiga é acostumada per nostre predecessors, que en lo principi de llurs Corts acostu- man de dir algunes coses per edificació de llurs pobles ; nos havem proposat de parlar deia glòria del principat de Cathalunya ; é pen sants en axo, ocorrenlnos un dit de Isaies, que diu : Clama, quid clamabo ? Omnis caro fatnum et omnis glòria ejus quasi flos agrí ; eMtatum est janum et cecidit flos. Nostre Senyor dix al profeta : Crida, dix lo profeta, què cridaré? respon nostre Senyor : Crida, que tota carn es fe, y tota la glòria axi com a flor del camp, en loqual sccat es lo fe y caygué la flor. Per lo que : Nos vehent, que nostre Senyor havia en tan poca reputació la glòria munda- n.al, ue sabiain de quens parlassem ; sinó que estants en aquest solemne y aprobat de sancta mare Església, que hom appela sanc- Seduli, de Carminé paschali^ que en lo primer llibre seu nos dona regla é motiu al nostre dubte > dihent : si los gentils ab pompa hant fet llibres de llurs ficcion é mil falséas, segons diu Ovi- di en lo Metamorfosis ; é si los gegants é los centaures per crueltat se fehien posar escrits de llahors, é archs triumphals, é columnes, per memòria de llurs batalles, segons diu Suetonio ; é si de coses no veres, impertinents é impossibles han volguda tenir la trompa de mendida per llahors de llurs aínichs, segons fa Homero in Iliade : què devem nosaltres fer, que som christians é seguim la veritat, que vehem la causa manifesta, é ohim la veu divinal tot dia ? Nos direm les gràcies, que nostre Senyor a feies à tots ; é no direm les llahors d'aquells qtiiu mereixen, é no divulguerém los mèrits d'aquells, que han virlnosament treballat ? E-no diu lo Ecclesiaslich : Laudemus viros gloriosos et parentes nos- tros in generatione suà, cap. 44> Hohem los varons gloriosos , é los nostres parents en la sua generació ? E donchs, : Nos volents seguir aquesta ordenança en vos altres, que sots una part insigne y poderosa de nostra senyoria, no fictament, no manlevadement, no per faules , no per llahor pintada, quare non sunt mihi loquelce, neque sermones ; mes tan solament pera manifestar la glòria de nostre Senyor, que ha obrada en vosaltres. E per tal, com no devem callar la virtut, la glòria é la noblesa del principat de Cathalunya é dels Cathalans, podem verificar la paraula per Nos commençada: Gloriosa dicta sunt de te.
Noble Cort, é noble principat de Catalunya, é vosaltres Calha- lans : glorioses coses son dites de vosaltres ; per lesquals paraules sont demonstrades dues conclusions fort singulars : primo com la virtut molt famosa es elarament demonstrade, guia gloriosa dicta sunt : secundo de la gent fort valerosa per tot lo mon nomenade , quia de te.

^Suit l'éloge des Catalans, et rénuméralion historique des actions et des évènemens les plus memorables.) Ce Discours est terminé par la péroraison suivante :

Peró per conclusió de nostres paraulas vos volem dir un acte fort virtuós, quel Rey nostre besaví feu, quant tramés lo Rey nostre avi son fill en la conquista de Sardenya; lo qual tenint la bandera nostra real en las mans, li dix aquestas paraulas: Fill, yous do la bandera nostra antigua del principat de Catalunya, la cual ha un singular privilegi, que es ops que guardets be, lo qual privilegi no es res falsificat, ne improvat, ans es pur é net, é sens falsia é macula alguna, é bollat ab bolla d'or, y es aquest, ço es; que null temps en camp, hon la nostra bandera real sia estada, ja mes no fou vençuda, ni desvaratada, é açó per gracia de nostre Senyor, é per la gran feeltat é naturalesa de nostres sotsmesos; é per aquesta rahó podem atribuir à vosaltres ço que dix Julio César, venint de la conquista de Alemanya, als seus sotsmesos.

Alçats, alçats las vostras Banderas, car dignes sots de haver la senyoría de Roma, axiu recita Luca en lo primer Libre seu de las batallas. Be donchs podem dir á vosaltres:

Alçats, alçats les vostras banderas, car dignes sots de possehir lo principat de Catalunya.


1 comentari :

  1. Sólo quiero quiero comentar con el fragmento de texto que precede al que aquí se muestra:

    "E direm nos: Gran maraueylans donam de uosaltres, car sots dura gent dentendre rao, car be deuriets guardar lo negoci qual es, e deuriets guardar siu fem nos per bon enteniment o per mal: car creem per cert que nuyl hom nons poria en real notar aço, car nos ho fem la primera cosa per Deu, la segona per saluar Espanya, la terça que nos e uos haiam tan bon preu e tan gran nom que per nos e per uos es saluada Espanya".

    Si España es algo "a salvar" una de dos: Es un concepto político (aún por construir y al que aspiraban la mayor parte de monarcas hispanos), o si lo es geográfico como indicais en el la entrada, estaríamos ante el primer ecologista conocido en la historia...

    ResponElimina