dilluns, 29 de maig de 2017

Interessants testimonis estrangers antics sobre Catalunya: independència, llibertat, economia, costums...

Diego de Saavedra Fajardo (1584 – 1648), escritor y diplomático. Locuras de Europa. / dialogo posthumo de don Diego Saavedra Fajardo. 1748. 


-" ...ninguna provincia gozaba mayores bienes ni más feliz libertad que Cataluña, porque ella era dueña de sí misma, se gobernaba por sus mismos fueros, estilos y costumbres...(El rey) No le imponía tributos ni la obligaba a asistencias -si alguna le daba, eran donativos, concedidos por graciosa libertad, no por apremio. Si le enviaban comisarios, representaban la autoridad de embajadores. Sus órdenes (del rey) no eran mandatos, sino proposiciones. (...) En ella no representaba la majestad del rey, sino la del conde, y aun en muchas cosas se podía dudar si era señor o ciudadano de Barcelona..."




Pierre de Marcahistoriador i arquebisbe francès, (1594-1662). Fou enviat del rei Lluís XIV de França durant l'administració francesa del Principat de Catalunya de la Guerra dels Segadors. El 1656 se li va confiar la missió de delimitar la nova frontera sorgida del Tractat dels Pirineus a la Conferència de Ceret.

- "Els catalans, uns i altres, rics i pobres, joves i grans; somien en una independència i llibertat absoluta amb un govern que els hi sigui propi". 




Comte d' Espenan. Informe de 10 d'agost de 1640.


- "Els catalans es volen alliberar de la monarquia d'Espanya i fer del seu país una República de la que Barcelona en sigui el cap "...les moyens qui ils ont dy parvenir et de faire sont est extremement public et riche et la diputation possède des tresors immenses depuis longues anées" 

Nicolas de Fer (francés), (1646-1720) va ser un dels grans productors de mapes del segle XVII.  1706


 - " Els catalans son treballadors, forts i espirituals, amants de la indepèndencia i pateixen amb la dominació dels seus veins"

- " Los catalanes son trabajadores, fuertes y espirituales, amantes de la independencia y sufren con la dominación de sus vecinos". 

Louis Le Gendre (1655-1733), historiador, canonge de Notre-Dame de Paris. 


Imatge relacionada- "Els catalans, gelosos de les seves llibertats, s'acabaven de revoltar. El Rei d'Espanya els hi havia imposat els quarters d'hivern de les seves tropes, imposts i noves lleis, totes elles contraries a les seves antigues lleis, segons les quals aquesta Província es governava com un Estat lliure des de feia molt temps; els catalans tenien ambaixadors a la mateixa cort del seu Rei, i no obeïen les seves ordres si aquestes no eren conformes als Usos i Costums del seu País."
Nouvelle histoire de France depuis Pharamond jusqu'à ce jour (Musier, Paris, 1699)


Voltaire (François Marie Arouet),  França, 1694-1778. Escriptor i filòsof, pare de l’enciclopedisme francès.
Dins la seva àmplia obra va escriure un llibre sobre el Rei Sol que va titular Le Siècle de Louis XIV, en el qual fa referència a la Guerra de Successió i a la lluita dels catalans per les seves llibertats.




Voltaire (François Marie Arouet),  França, 1694-1778. Escriptor i filòsof, "Catalunya és un dels països més fèrtils de la terra i dels més ben situats. Regada per bells rius, rierols i fonts, tant com la vella i la nova Castella n’estan privats, produeix tot l’indispensable per a les necessitats de l’home i tot el que pugui afalagar els seus desitjos: arbres, grans, fruits i llegums de tota mena. Barcelona és un dels més bells ports d’Europa, i el país proporciona tot el necessari per a la construcció de vaixells. Les seves muntanyes estan plenes de pedreres de marbre, de jaspi, de cristall de roca i fins i tot s’hi troben també moltes pedres precioses. Les mines de ferro, d’estany, de plom, d’alum, de sulfats, són abundants; la costa oriental produeix corall. Catalunya, en fi, pot prescindir de l’Univers sencer i els seus veïns no poden prescindir d’ ella.
L’abundor i les delícies no han pas ablanit els habitants de Catalunya, sinó que aquests sempre han estat guerrers i els muntanyencs sobretot han estat ferotges; però, a despit de llur valor i de llur amor extremat a la llibertat, han estat subjugats en tots els temps: els romans, els gots, els vàndals, els sarraïns els dominaren".


Le Siècle de Louis XIV, 1751



Voltaire. Oeuvres complètes de Voltaire; Chap. XXIV, pàge 183:

- "La Catalogne est un des pays les plus fertiles de la terre, et des plus heureusement situés. Autant arrosée de belles rivières, de ruisseaux, et de fontaines, que la vieille et la nouvelle Castille en sont dénuées, elle produit tout ce qui est nécessaire aux besoins de l’homme, et tout ce qui peut flatter ses désirs, en arbres, en blés, en fruits, en légumes de toute espèce. Barcelone est un des beaux ports de l’Europe, et le pays fournit tout pour la construction des navires. Ses montagnes sont remplies de carrières de marbre, de jaspe, de cristal de roche; on y trouve même beaucoup de pierres précieuses. Les mines de fer, d’étain, de plomb, d’alun, de vitriol, y sont abondantes: la côte orientale produit du corail. La Catalogne, enfin, peut se passer de l’univers entier, et ses voisins ne peuvent se passer d’elle".

Francisco Sebastián Manuel Mariano Nipho y Cagigal (AlcañizAragón, 1719 - Madrid, 1803), periodista aragonés.


- " No se duda que Cataluña paga en tributos , aun fuera de las leyes de la proporción , más que cualquier otra provincia [...]  La industria y aplicación de los catalanes es uno de los mayores argumentos que se pueden hacer a las demás provincias de España , para acusarles su negligencia" . 




Charles Maurice de Talleyrand-Périgord (ParísFrança2 de febrer de 1754 - 17 de maig de 1838) fou un prelat i diplomàtic francès, duc de Talleyrand-Périgord, príncep de Benevento.


- "Catalunya és la menys espanyola de totes les províncies d'Espanya".








La Principautè de CatalogneOsterreichisches Staastarchiv. Viena. Spanien Varia,80. Document d'autor italià. Trieste. 1765.
Mercat del Born. Barcelona. S.XVIII..
 - "Els catalans passen per ser una nació laboriosa, plena de coratge, d'honor i amor per la llibertat, han tingut sovint, a exemple dels holandesos, la idea d'esdevenir independents. Veiem avui evidències de la seva industria ofegada pels impostos que l'aixafen i per la rudesa i duresa  amb que són governats (per Espanya)
Referent al seu coratge, en van donar proves esclatants durant tota la guerra de Successió d'Espanya. Els habitants de Barcelona són encara fidels a la memòria de l'Emperador Carles (d'Austria) de qui en conserven  en els seus soterranis i caves retrats il.luminats per llums al seu voltant. Quan els catalans poden oblidar una mica l'opressió sota la qual gemeguen, són alegres per naturalesa. Catalunya és una nació amb molt de geni i molt industriosa. Un estranger que no conegués cap altre punt d'Espanya, si hi entrés per Barcelona, i jutgés per aquesta ciutat tots els habitants d'aquest vast reialme, els creuria la gent més laboriosa del món. Després de la reducció i sotmetiment del Principat de Catalunya, li resta encara una ombra de la seva antiga llibertat "


"Les catalans passen pour une nation laborieuse, reemplie de courage, d'honneur et d'amour pour la liberté. Ils eurent plus d'une fois l'idée de se rendre indépendents a l'exemple des hollandais. On voit aujord'hui encore des preuves de leur industrie au milieu des impots qui les écrasent, et de la rudesse avec laquelle ils son gouvernés. Et quant à leur courage, ils en donnerent des preuves éclatantes dans toute la guerre de la Succession d'Espagne. Les habitants de Barcelone sont encore si attachés à la mémoire de l'Empereur Charles VI qu'ils conservent son portrait dans les caves et les souterrains, oú ils mettent des lumières autour.
Les catalans des qu'ils oublient un peu l'oppression sous laquelle ils gemissent, sont naturellement gais. C'est une nation de beaucoup de genie et très industrieuse. Un étranger qui ne conetrait point l'espagne, s'il y entre par Barcelone, et qu'il juge par cette ville tous les habitants de ce vaste royaume, les croira les gens du monde les plus laborieux (...).
Depuis la réduction de la Principauté de Catalogne, il lui est plus resté l'ombre de son ancienne liberté..."


 Maximilien Sébastien Foy, (1775-1825), general de divisió del Primer Imperi francès, estadista i escriptor.

General Maximilien Sébastien Foy
"Catalunya és menys una província d'Espanya que un petit Estat sotmès al ceptre dels monarques catòlics. Tenen uns altres costums, una altra llengua, una organització social diferent de la de Castella.(...) Enlloc més de la Península no se sent tanta set de llibertat i d'independència (...) (Els catalans) no perdonen (als francesos) d'haver-los impost, a principis del segle XVIII, el rei que ha humiliat el seu orgull i destruït els seus privilegis.(...)" 

Un observador francès de l'època (1808), citat per Pierre Conard.

- "Els catalans en general són entusiastes partidaris de la independència. El seu caràcter orgullós fa que considerin el rei d'Espanya més aviat com un dèspota els avantpassats del qual els han subjugat, que con un rei, un pare i un suport; així mateix els catalans són considerats com una nació particular, independent i enemiga mateixa dels habitants de  Castella i de les altres províncies d'Espanya". 

Claude-François-Xavier, abbé Millot (1726-1785) Eclesiàstic, historiador, membre de l'Académie Française

- "Els catalans sempre estan  disposats i a punt per alliberar-se del jou d' Espanya. 
Poble revoltat,  valent,  coratjós, molt gelós de les seves llibertats. Desitgen la dominació francesa, menys pel desig de servir a França que amb l'esperança que els francesos siguin garantia contra l'opressió espanyola". (fa referència a la Guerra dels 9 anys. 1694).

El caràcter rebel i indòcil dels catalans, el seu odi als castellans, els quals  no els odien pas menys; l'altivesa  d'aquests darrers (els castellans), les seves invectives contra els altres, també les seves intrigues, oposades a l'èxit d'un cas tan important, tot multiplica els obstacles". (fa referència a les Corts convocades per Felip V el 1702) 

Mémoires politiques et militaires pour servir à l'histoire de Louis XIV et de Louis XV (1777)

Jacques-François Duggomier (1738-1794). General francès, Cap de l'exèrcit dels Pirineus. Va escriure una Mémoire sur la Catalogne, l'any 1794



- "El català és brau, actiu, laboriós, enemic d'Espanya,  ha estimat sempre la Llibertat, i quan vegi afegir-si la Igualtat, aquesta reina de les Nacions, s'unirà aviat a aquells que lluiten pels seus principis"

" Le Catalan est brave, actif, laborieux, ennemi de l’Espagne; il a toujours aimé la Liberté, et lorsqu’il lui verra adjoindre l’Egalité, cette reine des nations, il se réunira bientôt à ceux qui combattent pour ses principes.".



José Cadalso y Vázquez de Andrade  (1741-1782), militar i literat espanyol.



"Acabo de llegar a Barcelona: lo poco que he visto de ella me asegura ser cierto el informe de Nuño; el juicio que formé por instrucción suya del genio de los Catalanes y utilidad de este Principado. Por un par de provincias semejantes pudiera el Rey de los cristianos trocar (cambiar ) sus dos Américas. Más provecho redunda a su corona de la industria de estos pueblos, que de la pobreza de tantos millones de indios . Si yo fuera Señor de toda España, y me precisaran a escoger los diferentes pueblos de ella, por criados míos haría a los catalanes mis mayordomos..(...) Algunos les llaman los holandeses de España".
"Los catalanes son los pueblos mas industriosos de España. Manufacturas, pescas, navegacion, comercio, asientos, son cosas apénas conocidas en otras Provincias de la península respecto de los catalanes No solo son útiles en la paz sino del mayor
castellana.
Cartas Marruecas, publicada al Correo de Madrid 

 Henry Swinburne (1743 - 1803), escritorviajero e hispanista inglés. Travels through Spain in the years 1775 and 1776... (Londres, 1779)


 - definia a los catalanes como gente de “espíritu violento” con un “entusiasmo apasionado por la libertad”, por cuyo motivo habían protagonizado el mayor número de insurrecciones que ningún otro lugar de Europa. Swinburne, veía la guerra de Sucesión como la más enérgica lucha sostenida por los catalanes para romper sus cadenas y convertirse en una nación libre.

  • Jean-François de Bourgoing, baró de Bourgoing (1748-1811), noble, diplomàtic, escriptor i traductor francès. Embaixador de França a Espanya.

- "Els catalans són els més industriosos, actius i laboriosos entre els espanyols. Es consideren ells mateixos un poble. Sempre estan a punt per revoltar-se i, més d'un cop, han iniciat el projecte de constituir el seu país com a república. Des de fa uns segles Catalunya s'ha convertit en el bressol de les arts i el comerç d' Espanya, on han sofert un grau de persecució que no es repeteix en cap altra part del regne"

"Noveau Voyage en Espagne, ou Tableau de l´etat actuel de cette monarchie. Regnault. Paris, 1789".


Georges Auguste Couthon (1755-1794). Diputat de l' Assemblea francesa i president de la Convenció Nacional 


- "Cal mirar de fer de Catalunya una petita República independent (...) inspirant-li la fermesa republicana i el geni de la llibertat, que trenqui les cadenes que l'oprimeixen i la uneixen a Espanya ".






Jacques Grasset de Saint-Sauveur  (1757-1810), escriptor i diplomàtic francès.


- "Els catalans són els més actius i coratjosos d'entre tots els espanyols; el seu caràcter per naturalesa inquiet i independent els fa indòcils davant el jou i l'opressió. La memòria de la seva antiga llibertat és gravada encara en els seus cors. Els esforços que van fer el 1640 per sostreure's de la dominació espanyola els ha fet perdre tots els privilegis (...) Aquesta província (Catalunya) alimenta una part d' Espanya". 

Encyclopédie des voyages, contenant l'abrégé historique des moeurs, usages, habitudes domestiques ... Paris : Deroy, 1795-96




Alexandre Louis Joseph , marqués de Laborde, (1773-1842) conde del Imperio. Escritor, viajero, anticuario y político francés. Itinéraire descriptif de l’Espagne.Paris.1809.
Barcelona des del Desert de Sarrià Gravat publicat a Voyage Pittoresque et Historique en Espagne d'Alexandre de Laborde
"Les Catalans sont des travailleurs infatigables il ont en îiorreur l oisivelé aucun obstacle n est capable de les rebuter La mobilité dé leur génie l ambition qui l accompagne les conduisent dans toutes les parties de l univers il n ya point de ville point de port en Espagne dans les Indes dans l Amé Tique espagnole où il ne se trouve des Catalans on les rencontre en France eu Italie en Angleterre en Allemagne dans toutes les colonies dans tous les ports de l Europe Ils sont braves courageux quelquefois même téméraires les plus grands dangers ne sauroient les effrayer à la guerre ils ne reculèrent jamais et jamais encore ils n abandonnèrent une entreprise Ils sont avec les Aragonnais et les Galiciens les meilleurs soldais de l Espagne Leur bravoure et leur fermeté se sont développées si souvent qu elles ne sont plus mises en doute depuis des siècles elles se montrèrent plusieurs fois avec la plus grande énergie et dès les temps les plus éloignés i Elles soutinrent au commencement du XVII  siècle les efforts réunis des armées de la France et de l Espagne contre la Catalogne" 

-  "Le Catalan a un orgueil national qui lui est propre il ne voit rien au dessus de lui Il ne fait point de cas des autres Espagnols il en méprise même nue partie et sa haine est au dessus de toute expression coutie le Castillan..."

-  afirma que los catalanes tenían un sentido de independencia que se ha mantenido durante mucho tiempo, y finalmente degeneró en un espíritu republicano”, que cada uno de ellos “suspira siempre por alcanzar la libertad, la independencia, a la cual intenta siempre llegar (...). El Catalán tiene un orgullo nacional”, por el cual “mantiene en su corazón una aversión invencible contra la nación que les subyuga".


Jean François Peyron.  Nouveau Voyage en Espagne fait en 1777&1778. Theophile Barrois, Paris / P. Elmsly, London. 1782.




- "No és gens estrany escoltar els catalans dient que el rei d' Espanya no és el seu sobirà, que no hi altre títol a Catalunya que el de comte de Barcelona."




Gabriel Laffaille.  (1778-1838), coronel d'enginyers i mariscal de camp francès.

- "L'esperit d'independència, o si voleu de revolta, dels catalans era proverbial. El govern espanyol era lluny de creure totalment extingit aquest desig i tenia cura en contenir l'antiga animositat dels catalans contra els castellans; aquesta animositat no era res comparada amb l'odi contra els francesos, odi que havien alletat des de petits i l'origen del qual es remuntava a les guerres contra Lluís XIV, o potser fins i tot molt abans.
Els catalans sempre recorden i enyoren encara els temps en que, sota els seus prínceps, van formar un estat independent que gaudia de grans privilegis i d'un govern representatiu,.Aquesta va ser la causa primera de les  llargues revoltes que els van fer famosos i en les quals la ciutat de Barcelona figura sempre al capdavant de tot". Mémoires sur la campagne du corps d'armée des Pyrénées O., 1826 . Précis des campagnes de Catalogne de 1808 à 1814, Anselin et Pochard, 1826

Jacques Matter (1791-1864). Oficial de la légion d'honneur i cavaller de l'ordre de l'Aigle rouge de Prússia.


Jacques Matter.jpg- "Els catalans havien trencat amb el jou d'Espanya abans que els portuguesos, però amb menys èxit (...) la seva independència venia de temps antics (...) Desposeits de les seves llibertats, aclaparats d'impostos, vexats per un virrei insolent; havien portat les seves queixes al conde-duque i totes havien estat refusades.(...) 
Quan van veure que el virrei s'apropiava d'una suma de diners que pertanyien a la ciutat de Barcelona i aquest feia empresonar els magistrats que s'oposaven a l'espoli; el furor dels catalans no va tenir fre: van prendre les armes i van assassinar el virrei. Entre tots els catalans va retronar immediatament el crit: O  LLIBERTAT O MORT ! ". Histoire des doctrines morales et politiques des trois derniers siècles, Paris, AB. Cherbuliez et Cie, 1836-1837



Pierre Sylvain Maréchal (1750-1803). poeta, assagista, filòsof, teòric polític francès


- "Els catalans han protagonitzat diversos intents de fer reviure el caràcter nacional dels seus avantpassats. Darrerament els hem vist defensar, pagant-ho amb el preu de la seva sang, el seu anhel d'independència. (...) 
En els gloriosos temps de Grècia, l'èxit hauria coronat la seva generosa audàcia. 
Catalunya ha rebut el tractament de Província rebel per part dels Reis espanyols; i els habitants actius i coratjosos, treballadors i honrosos, han atret  damunt  d'ells l'ull vigilant del Gobierno com si fossin subjectes sospitosos. La Inquisició té un Palau a la capital d'aquesta Província i  amaga,i oculta a la llum tots els passatges, texts i episodis. Els catalans no s'atreveixen a llegir". 
-Costumes civils de tous les peuples connus (1788)

Anatole Nikolaïevitch Demidoff  príncep de San Donato (1813-1870), industrial, col.leccionista d'art i mecenes rus.

- "Som a Barcelona,  ciutat ardent que respira en l'agitació com en la  brisa marinera que regenera els seus pulmons bullents. Barcelona la independent, cos viu i àgil, audaç, intel.ligent; que porta en el front la marca de les bombes de tots els règims i conflictes i que, com un soldat valent, s'enorgulleix en mostrar-les. Catalunya s'ha revoltat sempre contra qualsevol règim que hagi amenaçat les seves antigues llibertats. Barcelona no és una ciutat espanyola (...) és una porta oberta al progrés. Barcelona té tot el dret a estar orgullosa de la seva intel.ligència i industria. Els barcelonins són francesos que s'obstinen a parlar català".  Etapes maritimes sur les cotes d'Espagne. De la Catalogne a la Andalusie. Souvenirs d'un voyage excarté en 1847.
Simón Bolívar( 1783 - 1830descendent de bascos, va ser  líder de la independència de VeneçuelaColòmbia, el Perú i Equador. És considerat un heroi de l' Amèrica Llatina



- " Ojalá que en el Perú y en América hubiera el patriotismo que tienen los catalanes "13 de desembre de 1823.




Joseph-Napoleón Fervel  1811.1877- historiador i coronel francès

- "La tendresa dels catalans per la llibertat no és, en el fons, res més que un amor exclusiu per la independència absoluta". 


Imatge relacionada

Campagnes de la Révolution française dans les Pyrénées orientales. 1793-1794-1795 Revélation d'un militaire français sur les agraviados d'Espagne, où sont dévoilées les véritables causes de l'insurrection de la Catalogne en 1827. Paris 1829.

Resultat d'imatges de constitucions catalanes
- "Si bé  les lleis conformen les formes i costums, s'ha de buscar en les seves pròpies institucions el caràcter nacional dels catalans. Aquí és on aquest petit poble, abans independent, ha nodrit el seu respecte per les lleis, el  seu amor per la justícia, el seu horror per l'arbitrarietat i el seu compromís amb les seves immunitats (Constitucions), les quals sovint  han defensat  amb les armes a la mà. Els reis (de la corona catalano-aragonesa) no exercien la seva sobirania sinó que com a comtes de Barcelona. No podien exigir jurament de fidelitat si abans no havien jurat el manteniment de les lleis nacionals i els privilegis (Constitucions catalanes), no és doncs sorprenent que els catalans es consideressin ells mateixos com a vassalls de pacte i acord".

 


Robert Studley Forrest Hughes (1938-2012), conegut com a Robert Hughes, escriptor i crític d'art australià.

"A més, el desig de reviure les glòries (...) era compartit per escriptors, pintors i escultors, i estava  impregnat dels anhels d’independència política de Madrid i d’un sentit de continuïtat cultural expressat en la lluita per l’idioma català". 

Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada