"Lenguatge català","romanç cathalà","idioma nostrum" esmentats en cartes reials d'Alfons II, Pere III, Joan I, Ferran I...

Ordinacions de Pere III

Lleida, 25 desembre 1287.

Alfons II encarrega a Jaume de Montjuich la traducció de la Biblia del francès al català.

Jacobo de Montejudayco. cum nos velimos quendam bibliam quod est idiomate gallico mutarin idioma nostrum et intellexerimus quod vos scitis redigere dictum idioma gallicum in linguam nostrum

Arx.Cor.Aragó, reg.71, f.110.
.................................................................................................................................................

València, 9 setembre 1336.

Pere III demana a Pere Olomar, ciutadà de Barcelona, que li enviï el Llibre (dels Miracles) que està traduint del francès al català.

Petrus et cetera, Fideli nostro Petri Oulomarri, civi Barchinone, salutem et cetera. Affectantes quam plurimum penes nos habere illum librum, de gallicum in catalanicum ad opus nostri facitis translatari..

A.C.A, RC 1053, f.187-187 v.

........................................................................................................................................................

Lleida, 28 maig 1352

Pere III demana li sigui lliurat el llibre sarrainesc que el difunt Jaume Roig li feia traduir de moresch en català.

Lo rey d'Aragó.

 Vostra letra havem reebuda per la qual nos significavets que havets trobat lo libre sarraynesch trelladat en romanç, lo qual en Jacme Roig, quondam, nos fahia aesplanar de moresch en romanç cathala, lo qual fo perdut, e aquell te en  Berenguer Tornamira, veguer de Mallorches, la qual letra e les coses en aquella contengudes be enteses, vos responem que nos scrivim per

nostres letres al dit en Berenguer que l dit llibre nos trametra, car nos li farem pagar ço que li costara;

perque volem e us manam que façats en tal guisa que breument hajam lo dit llibre. quan es a la licencia la qual cosa nos suplicavets que donassem de aportar armes a .i. prevere cosi vostre, vos responem que no es honesta cosa, ne da la nostra cort null temps ixen semblants cartes en favor de clergues.

data Leyda, sots nostre segell secret, a XXVIII dies de maig en l'any de nativitat de Nostre Senyor .MCCCLII.

Arx.Cor.Aragó, reg. 1.135, f.56 .

.............................................................................................................................................

Vilafranca del Penedés, 9 gener 1362

Pere III demana un llibre de lectura d'Astrebi que té al seu Arxiu, escrit a dues columnes, una en català, l'altra en sarrainesch.

Lo rey.

Nos havem mester .i. libre, lo qual davall vos designam, qui es en lo nostre archiu de Barchinona. perque volem e us manam que y entrets mantinent e que l nos trametats per A.Torroella. lo qual libre es aytal: es rubrica de lectura de stelabre e es ab cuberta vermella emprentada e ha tancadors d'argent semblants que han comunament libres de dret, e es escrit en pergami a colondells, e la .1. colondell es de letra cristiana en lenguatge catala, e l altre colondell es letra sarrahinesca.

dada en Vilafranca del penedes, sots nostre segell secret, a .IX. dies de jener en l any de la nativitat de Nostre Senyor .MCCCLXII.

Dirigitur Ferrario de Magarola scriptori et Petro de Palau, de domo domini regis.

Arx.Cor.Aragó, reg.1178, f. 113.

...............................................................................................................................................

València, 17 febrer 1362

Pere III demana el llibre de Lançalot en català.

Lo rey.

Manan vos que, vista la present, per persona certa nos trametats aci a la ciutat de Valencia lo libre de Lançalot qui es escrit en lengua catalana e en pergami, e lo qual lo duch primogenit nostre tenie I altre die en Barchinona. e aço no laquiets. dada en Valencia, sots nostre segell secret, a .XVII. dies de ffebrer de I ayn .mcccIxii.

Fuit directa Petro Palau.

A.C.A , reg. 1 337, f.40.

...............................................................................................................................................................

Proposició del rei Pere III el Cerimoniós a les Corts de Montsó de 1376

"El predit Sr Rei, assegut en el seu reial tro, segons correspon a la reial magnificència, va fer la seva proposició en llengua catalana..."

Traducció al castellà:

...............................................................................................................................................

Vilanova d'Avinyó, 30 setembre 1374

Butlla de Gregori XI manant als oficials del bisbe de Barcelona li remetin un llibre de Ramon Llull escrit en català.

Gregorius episcopus servus servorum Dei, dilectis filiis Francisco Borrelle priori prioratus ecessiae Santae Eulaliae de Campo et Petro de Sancto Amantio hospitalario Darthusae officialibus venerabilis fratis nostri Barchinonensis episcopi, salutem et apostolicam benedictione.

Ad audientiam nostram fidedigna relatione perducto, quod dilectus filius Franciscus Vitalis praefati episcopi notarius, quendam libru Raymundo Lulli in pergamenis, et vulgari cathalanico scriptum...

........................................................................................................................................................

Nicolau Eimeric (1320-1399)  teòleg catòlic i inquisidor general de la Inquisició de la Corona catalano-aragonesa durant la segona meitat del segle XIV. Directorium inquisitorum II, q. ix (PEGNA, Roma 1587, 255):

«Postea dominus Papa Gregorius in Consistorio etiam de consilio fratrum interdixit et condemnavit doctrinam cuiusdam Raimundi Lull catalani, mercatoris, de Civitate Maioricarum oriundi, laici, phantastici, imperiti, qui quamplures libros ediderat in vulgari Catalanico..."

.....................................................................................................................................................

Ramon Llull dedica un manuscrit amb diverses obres seves al dux venecià Pietro Gradenigo, finals del 1289.

"Vobis, illustri domino Petro Gradonico, ínclito Venetiarum duci, et honoraboli vestro consilio et communi Venetiarum, ego, magister Raymundus Lul, cathalanus, transmito et do istrum librum ad laudem Dei...".

"A vos, il.lustre senyor Pietro Gradenigo, molt alt dux de Venècia, i als vostres honorable consell i comú de Venècia, jo, mestre Ramon Llull, català, us trameto i lliuro, aquest llibre en lloança de  Déu...".  Biblioteca Nazionale Marciana, Ms. lat. 200, clas VI, foli I

............................................................................................................................................................

Anselm Turmeda Ciutat de Mallorca, 1355 - Tunis, d. 1423) en el seu llibre La disputa de l'ase es presenta ell mateix de la següent manera:

«Molt alt e poderós Senyor, aquell fill d'Adam qui es assegut sots aquell arbre es de nació Cathalana, e nat en la ciutat de Mallorques e ha nom fra Encelm Turmeda, lo qual es home fort saberut en tota sciencia e assats pus en astrologia, e es oficial de la duana de Tuniç per lo gran e noble Mouley Buferiç, Rey e Senyor entre los fills d'Adam, e gran escuder del dit Rey.»

..............................................................................................................................................................

Anselm Turmeda Ciutat de Mallorca, 1355 - Tunis, d. 1423)- Cobles de la divisió del Regne de Mallorques

"Com per alguns honrats mercaders de Mallorques sia estat pregat afectuosament que faés e ordonàs un tractat de a divisió del dit regne, supòs que lo meu enteniment sia grosser e no sobtil en l'art d'atrobar, emperò per dar alguna satisfacció a llurs precs he fetes algunes cobles grosseres en pla català, segons que veurets."

..................................................................................................................................................................

Pere III el Cerimoniós Sant Feliu de Guíxols.  1365. .

“E com los mallorquins e poblats en aquesta illa sian cathalans naturals, e aquell regne sia dit part de Cathalunya, e un altre temps en corts generals sian hauts e reputats per naturals cathalans, vos placia per remoure dubte sien hauts per cathalans e’s puxen alegrar així com indubitats cathalans de offici i beneficis del vostre principat de Cathalunya, e hage a entrevenir en corts cathalans celebradores, e s’hagen alegrar e observar les constitucions generals de Cathalunya, privilegis e usatges de la Ciutat de Barcelona”

.................................................................................................................................................................

Valencia, 1 agost 1382

L'Infant Joan ( futur Joan I ) a precs de la seva germana la reina de Castella li envia una Biblia escrita en català.

Don Pero Boyl: vostra letra havem rebuda e ha ns molt plagut e us tenim en servey gran ço que el rey de Castella, frare nostra, e de la entrada que ha feta en Portugal e de la salut de la reyna, cara sor nostra e muller sua,  e de llurs fills, nebots nostres, e del prenyat de la dita reyna nos havets fet saber ab aquella, volents e pregants vos curosament que per lo feel escuder nostre Johan Bosom, portador de la present, nos certiffiquets de la prosperitat e avançament que Deus ha donada si li plau e dara al dit rey de sos adversaris e de la salut e bon estament dels dits rey e reyna e fills llurs, e encara de la reyna com se porta de son prenyat, e en apres per altres, tota vegada que n haiats avinent e fer nos n ets molt agradable plaer e servey. sabent nos que la dita reyna, cara sor nostra, desitjaca haver una biblia en lenguatge catala, len trametem una de les nostres per lo dit nostre escuder, a fi que y puxa legir tota vegada que y trob plaer. no res meyns vos pregam que notiffiquets tots novells que de quals se vulla partides haiats.

dada ut supra

Dirigitur nobili Petro Boyl

Arx.Cor.Aragó, reg 1666, f. 38.
.................................................................................................................................................

Saragossa, 27 desembre 1385
  
L'infant Joan, futur rei Joan I, escriu al Mestre de Rodes

(...) El obispo de Osana, qui es aqui, nos ha dado el Libro de Justino, abreviador de Trogo Pompeyo; fazémoslo a el tornar de latín a romanç catalán, e porque havemos entendido que vos feytes trasladar las Istorias de los Griegos, et nos trobamos mayor plazer en Libros Istoriales que en otros (...)

A.C.A., reg. 1673, foli 3 v.
....................................................................................................................................................

Tortosa, 4 novembre 1393

Joan I al Monestir de Sant Jeroni de la Vall d'Hebrón.

Manam-vos que la Bíblia nostra scita en paper e en vulgar català, que vos tenits en guarda, liurets a frare Johani lo Royet, frare de Sant Jeroni, com nós aquella haiam donada graciosament al prior e convent del monastir que nostra cara companyona la reyna fa fer en lo bisbat de Barchinona, en reverencia del dit sant Jeroni. E axí mateix, li liurats un alarotja d'aquells que tenits, car vós ab la present manam al maestre racional de nostra cort que en temps del retimeut del vostre compte, vós restituint tan solament la present, los dits Biblia e alarotia rebe en vosbe compte. E sobre aquells no'ns
faca qüestió alguna.

 (A.H.P.B., Joan Eximenis, llig. 8, manual any 1393.)
  ................................................................................................................................................

Saragossa, 4  febrer  1398.

 Martí I l'Humà demana que li entreguin per medi d'en Guillem Pujada els dos volums de la Bíblia escrita en català que són en el seu Arxiu Reial de Barcelona. 

"Lo Rey.
En Pere Palau: per altres lletres vos havem scrit que los dos volums de la Bíblia scrits en cathala que son en lo nostre archiu donasseu...."

Arx. Cor. Aragó, reg. 2 239, f. 119.

..................................................................................

 València, 31 juliol 1400.

Els Jurats de València  s'adrecen a les autoritats de la vila fronterera castellana de Moia (vora Ademús):

"...Com a en Berenguer Porquet, llaurador, vehí nostre e d'aquesta ciutat, sia fugit, pocs dies ha, un captiu de llinatge de tartres, empero batejat e apellat Johan, de edat de XX anys poc més o menys, e paladí en són parlar català, com de poquea (de petit) a ençà se sia nodrit (criat) ací .."

........................................................................................................................................................

1409
Martí l'Humà hereta de l'infanta Joana, comtessa de Foix:

" un libre en pergamí scrit en cathalà en que son les Epistoles d'Ovidi arromançades. Es cubert de posts de cuyr negre"

.................................................................................................................

1411                                                         

Carta de la reina Violant de Bar (vidua de Joan I) als Jurats de València

«los quals testaments, per clarificació de nostra intenció, havem fet splanar de latí en lengua catalana» 

( 65. A.M.V., Lletres missives, g*-7, s. f. [18 r.].
.......................................................................................................................................................
València, 9 agost 1415.

Carta de Ferran I al soldà del Marroc Said Utman III.

(...) Nos, empero, querientes procedir en esto legictimamente e segun dreyto e razón vista una letra  o cartamorisca vuestra e aquella feyta reduir por el alcadí nuestro de Valencia de morisco en romanç cathalán (...)

A.C.A,  reg.2391, f.11v.

.....................................................................................................................................................

Gaeta (regne de Nàpols), 21 de juny 1443.

Carta d'Alfons el Magnànim a  la reina Maria on ordena que les cartes al governador d'Aragó siguin en lingua aragonensi i en lingua calhalana  les enviades als governadors de Catalunya, Rosselló, Cerdanya, Oriola, València, Mallorca, Menorca i Eïvissa i als virreis de Sardenya i Sicília.

"Sub simili forma fuit scriptum officialibus infraescriptis (governadors d'Aragó, Catalunya,València, Mallorca, Menorca i Eïvissa i als virreis de Sardenya i Sicília) videlicet in lingua aragonensi et aliis in lingua cathalana".

....................................................................................................................................................

Brujas, 15 de mayo de 1447

Felip III de Borgonya ( 1396 -  1467), duc de Borgonya, comte de Flandes,Artois i Borgonya, duc de Brabant i Limburg. da respuesta a una carta del rey Alfons el Benigne enviada desde Nápoles y escrita en idioma catalán.


"...regis litteris ydiomate cathalonico expressas, quas in gallico seu vulgari nostro transferri fecimus, vidimus, legimus ac matue actendimus.,.."


................................................................................................................................................................

Barcelona. Monestir de Sant Francesc dels Frares menors,1564.

A les  "Constitucions fetes per la Sacra Catholica y Real Magestat de Don Phelip Rey de Castella..."

(...) Capitol XXII Folio xviiij Que se hage de nomenar una persona natural del Principat y Comtats per a repilogar ordenar y escriure una cronica en lati y una altra en vulgar Cathala (...)

...................................................................................................................................................... 

Actes de les Corts Generals de de 1585. Proposició reial.

"Qua quidem propositione sich ut prefertur in lingua cathalana lecta et publicata in
conspectu omnium predictorum,..)" (Aquesta Proposició ha estat llegida i piblicada en llengua catalana...)

Altres referències: 

"...yo vull seguir la manera d'aquells cathalans qui trasladaren los libres de Tristany e de Lançalot e tornaren-los a lengua francesa en lengua cathalana..." (Curial 1932: 111.3715).

 "piques que, en comun lenguatge cathalà són dites garçes..."  (Curial 1932: 299.10087).