ELS PRIMERS TEXTOS CATALANS (1028-1272)

ELS PRIMERS TEXTOS CATALANS (1028-1272)

Aquí teniu una petita selecció dels primers texts coneguts en llengua catalana escrits entre els anys 1028 i 1272 i, per tant, anteriors al Libre dels Feyts de Jaume I.

El motiu de fer aquest llistat comentat és el cridar l’atenció sobre un fet. Sovint la gent no experta en medievalisme que s’informa de la història del català a llibres o webs destinades al gran públic coneix només els documents més famosos que es citen normalment per comentar els inicis del català escrit.

Per això molta gent creu falsament que no es coneix cap altre document que els tres clàssics citats arreu: “Chansó de la Santa Fe” (2a meitat del XI), traducció catalana del “Liber Iudiciorum” (XII), i les famoses “Homilies d’Organyà” (finals XII-inicis XIII).

El creure això dona una idea falsa de precarietat documental dels inicis escrits del català que, de retruc, afavoreix que, sense cap rigor, hagi qui discuteixi, per exemple, la catalanitat de la llengua de València basant-se en especulacions forassenyades sense fonament científic.

Entre aquestes hi ha les que diuen que la llengua de València prové del mossàrab perquè aleshores a Catalunya es parlava occità. Inclús hi ha qui diu que el mossàrab de València va passar a Catalunya desprès de la conquesta (!!!!) a través de unes suposades migracions massives de les que, òbviament, no es te absolutament cap constància documental. En fi, cabòries extravagants que és prediquen absurdament i sense sentit comú per “demostrar” un origen diferent del català parlat a València.

El fet de que la gent popularment cregui que, abans de “Libre dels Feyts” de Jaume I (1a de les 4 Grans Cròniques), escrit 37 anys desprès de la presa de València, només es coneixen 3 documents en català (i un d’ells en un català occitanitzat) dona peu a que aquestes teories absurdes prosperin o be la gent es qüestioni la realitat creient que aqui es parlava occità o llemosí.

La realitat és però que les recerques medievalístiques catalanes avancen amb rapidesa des de fa ja molts anys i la ingent quantitat de documents conservats als arxius catalans es segueix estudiant. Òbviament hi ha molta feina a fer perquè la quantitat de documents sense estudiar com deu mana es immensa, però a hores d’ara ja es coneixen un centenar llarg de texts catalans anteriors al segle XIII. Això du a considerar actualment el català una llengua d’orígens molt ben documentats, cosa que la gent no especialista no sap.

Es evidentíssim, inclús sense coneixements d’especialista, que es absolutament impossible que, en menys de 40 anys d’ençà de la presa de València, aquesta suposada llengua mossàrab valenciana s’estengués com la pólvora pel Principat i les Illes i dugués a que el propi rei Jaume I abandonés la seva llengua anterior (occitana segons aquestes teories) i redactés el seu “Llibre dels Feyts” usant el mossàrab valencià. Com es evidentment impossible que aquest suposat mossàrab arribés a les illes i calés tant fort en els reconqueridors catalans que Ramon Llul (que no tenia res a veure amb València) només 10 anys després de la presa de València escrigués el extens “Llibre de les Meravelles” en aquesta suposada llengua mossàrab valenciana que, segons la opinió de certes eminents lluminàries de la parapsicologia històrica valencianista ens il•luminà a tots els catalans de sud a nord i ens convertí amb una rapidesa portentosa en mossararaboparlants. El mon al revés vaja...

Avui es sap de manera documentadissima que català de Llull, Jaume I, Arnau de Vilanova, Desclot, Eiximenis, Ausiàs March, Muntaner, Pere el Cerimoniós, Joanot Martorell, etc... (i no l’occità com diuen parahistoricistes valencianistes), s’escrivia normalment a Catalunya com a mínim ja 2 segles abans de la presa de València, i es parlava de manera diferenciada del occità des de feia molt més temps encara. Avui es coneix perfectament la lenta evolució de la nostra llengua des de els primers documents fins el segle XIII i, perquè ningú tingui el més mínim dubte, aquí teniu una selecció cronològica de només 19 texts catalans del més d’un centenar llarg que és coneixen anteriors al Libre dels Feyts de Jaume I.

Al llistat comentat li afegeixo algunes notes sobre qui eren els governants i on eren els límits de reconquesta de cada època perquè els que no domineu la cronologia medieval us podeu orientar.

PRIMERA MEITAT DEL SEGLE XI

En aquesta època governen Barcelona successivament els comtes Ramon Borrell I i Berenguer Ramon I.

El límit sud de reconquesta es al Penedès Nord – Montsec. Som a l’època de la famosa expedició militar catalana a Còrdova

Alguns documents catalans coneguts al període:

- vers 1028-1047 Document de Jurament feudal de Radulf Oriol a Ramon IV, comte de Pallars Jussà.

És el primer text català conegut actualment. Fou redactat en català i s’usa el llatí només a l’encapçalament i al final del text per a les parts més protocol•làries.

Es un clàsic document de vassalltge feudal.

- vers 1031-1035 Document judicial feudal de compareixença.

Fou redactat en una època de violència feudal en un llatí vulgar molt catalanitzat i amb sintaxi ja purament romànica.

En ell un personatge jura presentar-se dos cops l’any davant la porta de la catedral de Barcelona per donar satisfacció a un acord pres desprès d’unes querelles presentades contra seva.

SEGONA MEITAT DEL SEGLE XI

En aquesta època governen successivament el comtat de Barcelona Ramon Berenguer I “el Vell”, Ramon Berenguer II “Cap d’Estopa” i Berenguer Ramon II “el Fratricida”.

Els límits de reconquesta segueixen, si fa o no fa, al mateix lloc que a la primera meitat del XI pel cantó Sud i, pel Nord, comença l’expansió cap a Occitana (comtats de Carcassona, Rasés, ...)

Alguns documents catalans coneguts al període:

- vers 1047-1098 Document de Jurament feudal de dos personatges.

Fou redactat en llatí vulgar absolutament catalanitzat.

Es un document vassallàtic típic en el que els personatges es presenten citant la seva filiació materna i no paterna com era característic als documents catalans solemnes de la època.

- vers 1054-1076. Chansó de la Santa Fe

Fou redactat en un català molt influenciat per l’occità.

És un text sobre la vida de Sta Fe d’Agen que fou trobat al Rosselló i que es creu que fou compost per un autor anònim al monestir de Sant Miquel de Cuixà o de Sant Martí del Canigó. Es força conegut i citat sovint en medis no especialitzats com el primer text en llengua catalana.

- vers 1080-1095 Document de Memorial de greuges (=rancuras) de Guitard Isarn, senyor de Caboet.

Fou redactat en llatí i català amb una total preponderància del català.

En ell Guitard Isarn demana la reparació dels danys i greuges a un vassall seu que havia trencat el pacte feudal contret amb ell.

PRIMERA MEITAT DEL SEGLE XII

En aquesta època governen successivament el comtat de Barcelona Ramon Berenguer III i Ramon Berenguer IV.

Cap al sud es conquereixen Tarragona, Lleida i Tortosa. Paral•lelament hi ha l’apogeu de l’expansió Occitana i els dominis dels comtes de Barcelona s’estenen per tot el S de la actual França fins la frontera amb Itàlia i, per la cara N del Pirineu, fins gairebé la costa cantàbrica (marquesat de Provença, comtats de Narbona, Besiers, Magalona, Carlat, Gavaldà Bearn, Bigorra, Cominges, Foix, etc...). Te lloc la unió matrimonial amb el regne d’Aragó i la conquesta efímera de l’illa de Mallorca. A partir de la creació de la Corona d’Aragó la Cancelleria Reial s’instal•là permanentment a Barcelona i adoptà com a llengua oficial el català cosa que du a que augmentin molt el nombre de texts administratius en la nostra llengua. L’arxiu de la Cancelleria Reial fou la continuació de l’antic arxiu comtal i actualment es coneix com Arxiu de la Corona d’Aragó. Des del segle XII, hostatja la documentació reial de tots els regnes de la confederació catalano-aragonesa juntament amb la dels comtes de Barcelona. Aquest arxiu es el més ric de Europa en documentació diplomàtica anterior al segle XII. .

- vers 1098-1112 Document de Jurament de Pau i Treva de Pere Ramon, comte de Pallars Jussà, a Ot d’Urgell, bisbe d’Urgell.

Fou redactat exclusivament en català de manera intencionada prescindint totalment del llatí.

Aquest document, tot i no ser conegut pel públic en general, es coneix des de 1908. El descobrí Joaquim Miret i Sans que el considerà el primer text català.

En ell Pere Ramon de Pallars Jussà es compromet davant el bisbe Ot d’Urgell a mantenir als seus dominis la Pau i Treva impulsada per l’església.

- vers 1100-1150 Document de Memorial de Greuges dels homes de Sant Pere de Graudescaldes.

Fou redactat exclusivament en català.

En ell es relaten durament els danys i ofenses causats per un soldat a una zona del Solsonès, especialment a l’església de Sant Pere de Graudescaldes.

- vers 1100-1150 Llibre dels Judicis (Llibre Jutge)

Fou redactat exclusivament en català com una traducció del Liber Iudiciorum o Forum Iudicum on es recollien en llatí les lleis visigòtiques del s. VII que es seguiren aplicant a Catalunya i Septimània desprès de la reconquesta franca.

Es conserven fragments a l’arxiu del Monestir de Montserrat que corresponen al nucli antic de la traducció (1a meitat del XII) i al més modern (1180-1190).

SEGONA MEITAT DEL XII

En aquesta època governen successivament el comtat de Barcelona i el regne d’Aragó Ramon Berenguer IV “el Sant” (príncep d’Aragó) i Alfons I (rei d’Aragó).

Es conquereix el darrer reducte musulmà de Catalunya (Siurana de Prades) i també Terol. S’incorpora a Barcelona el control directe d’altres comtats catalans fins aleshores vassalls (Rosselló, Pallars Jussà,...).

- 1189 Capbreu de Castellbisbal

Fou redactat integrament en català.

En ell (com en tots els capbreus) s’anoten els impostos i deures que han de pagar els vassalls del senyor de Castellbisbal. Normalment aquests textos es feien fins aleshores en llatí però, en aquest cas, es creu que es feu en català directament perquè els pagesos l’entenguessin i perquè conté una relació molt llarga de bens i, potser, l’ autor ja no dominava prou be el llatí com per fer-la en aquesta llengua.

- vers 1150-1200 Homilies d’Organyà

Foren redactades integrament en català.

És la traducció d’un text occità que feu un capellà d’Organyà per usar-la per a fer un sermó en una missa. Es, juntament amb les Homilies de Tortosa, la primera traducció coneguda entre dues llengües romàniques de tota Europa. Son molt conegudes perquè tradicionalment se les considerà el primer text literari en català per be que actualment ja se’n coneixen altres.

- vers 1150-1200 Homilies de Tortosa

Foren redactades integrament en català.

És una traducció de un text occità que feu un capellà de Tortosa per usar-la per a fer un sermó en una missa. Es, juntament amb les Homilies d’Organyà, la primera traducció coneguda entre dues llengües romàniques de tota Europa.

PRIMERA MEITAT DEL XIII

En aquesta època governen successivament el comtat de Barcelona i regne d’Aragó (i després Mallorca i València) Pere I “el Catòlic” i Jaume I “el Conqueridor”.

Aleshores s’assolí la màxima expansió a Occitània, poc després hi ha la derrota de Muret i es perden pràcticament tots els territoris occitans tret de Provença (separada de la Corona d’Aragó) i Montpeller. Es conquereixen els regnes musulmans de Mallorca, València i Dènia.

- 1211 Document de rendició de Guerau de Cabrera del l castell de Llorenç a Pere I

Fou redactat completament en català.

En ell Guerau de Cabrera es rendeix a Pere I desprès d’un enfrontament militar provocat a per un plet successori al comtat d’Urgell.

- vers 1215-1225 Carta de Bernat IV de Saportella a Aspàreg de la Barca, bisbe de Tarragona.

Fou redactada completament en català.

En ella el noble berguedà respon la requisitòria de l’arquebisbe de Tarragona que li demanava acudir a Tarragona a retre comptes a la seva dona. La seva dona deia que la havia abandonada per anar-se’n amb una altra i Bernat ho nega. Es la primera carta escrita en català que es conserva.

- vers 1200-1225 Document de reconeixement de deutes de Pere de Canet

Fou redactat completament en català per l’escrivà Benet, capellà de Valldoreix.

En ell es parla de uns deutes a Pere de Canet contrets per la seva senyora feudal, Guillema de Castellví, que demana que li siguin pagats.

- vers 1200-1250 Usatges de Barcelona

Fou redactat completament en català.

Es una reescriptura de la compilació de lleis, costums i constitucions usades per a governar els Comtats Catalans que es feu en una data anterior a 1150. Es el primer codi de lleis feudal de tota Europa.

-1240-1261 Costum de València (=Furs de València)

Fou redactat en català.

Es tracta de la recopilació de lleis, costums i constitucions usades per a governar el Regne de València. La primera compilació que formaria el nucli inicial es feu el 1240 i la primera general de caracter oficial el 1261

SEGONA MEITAT DEL XIII

En aquesta època governen successivament el comtat de Barcelona i el regnes d’Aragó, Mallorca i València (i desprès Sicília) Jaume I “el Conqueridor” i Pere II “el Gran”.

Es conquereix el regne musulmà de Múrcià i, desprès de repoblar-lo amb catalans, s’entrega al rei de Castella. Es conquereix Sicília, Malta, i illes tunisenques de Djerba i Kerquenah (Gerba i els Quèrquens a la època).

- 1251 Carta de Bernat de Lliri, comanador de Vilamur, a Ponç de Vilamur, bisbe d’Urgell.

Fou redactat completament en català.

En ella es descriu la confrontació entre el bisbat d’Urgell i el comtat de Foix pel control de les valls d’Andorra, Cabó i Sant Joan.

-1260-1270 Nucli inicial del Llibre del Consolat de Mar

Fou redactat completament en català.

Es una compilació de normes i lleis que regulen els temes mercantils i els afers maritims que aviat serien aplicades per una institució anomenada Consolat de Mar que seria creada a Barcelona (1282), València (1283) i Mallorca (1326). Es el primer codi naval i mercantil d’Europa.

- 1272 Pròleg dels Costums de Tortosa.

Fou redactat en català i amb una sintaxi molt elaborada.

Es el pròleg d’un recull de les lleis pròpies dels dominis de Tortosa.

Lectura recomanada:

Moran, Josep & Rabella, Joan Anton 2003 “Primers textos de la llengua catalana” Editorial Proa (Barcelona)

Josep Moran es professor de la Universitat de Barcelona i director de Onomàstica del Institut d’Estudis Catalans. Aquest llibre, a banda d’aportar dades sobre els primers documents escrits en català, analitza pas a pas la evolució natural de la llengua catalana des de la seva aparició aracaica fins que esdevingué llengua culta en temps de Ramon Llull.

Extret del Fòrum d'Estat Català