La bandera quatribarrada és barcelonina i catalana, no d'origen aragonès

 Els documents de la Cancelleria reial, les cròniques i els mateixos reis afirmen la catalanitat de la quatribarrada

•  A la Crònica dels Reis d'Aragó i Comtes de Barcelona es diu que Alfons el Cast "mudá armes e senyals daragó e pres bastons" ^[12]. A la versió catalana d'aquesta crònica, que Pere terç envià al monestir de Ripoll perquè la guardessin, una miniatura representa el comte Guifré el Pilós amb l'escut barrat en homenatge a Carlemany. L'autor va projectar l'emblema del llinatge al pare i fundador de la dinastia.
• A la Genealogia encarregada pel futur rei Joan I a Jaume Domènech, el 1380, hi diu que Ramon Berenguer IV, després de casar-se amb Peronella, "no canvià les armes comtals que ara són les armes reials"^[13]
• El rei Pere el Cerimoniós, el 1373 "señales Daragón antiguos, y es a saber, el campo cárdano y las cruzas blanchas, segund que antigament los reyes Daragón los solían fazer", és a dir, d'abans de la unió.
• El mateix rei Pere el Cerimoniós, el 1385, manà posar escuts barrats a les tombes del comte Ramon Berenguer II, del qui diu que "per Gràcia de Déu nos descendim de línia recta" (agnatícia)^[14] i de la comtessa Ermessenda.
• La reina Maria de Luna, el 1396, a les Corts catalanes de Barcelona "que les galees no porten banderas, cendals ne panyos de senyal alcú sinó del comptat de Barchelona, ço es, barres grogues e vermelles tant solament."
• Una descripció del joiells del rei el 1399 on s'hi diu "Item un reliquiari, en lo qual peu ha 6 esmalts, los 3 a senyal Daragó e los 3 a senyal reyal de comte de Barchinona."^[9]
• El rei Martí l'Humà, el 1406, a les Corts catalanes de Perpinyà "Fil, yo us do la bandera nostra antiga del principat de Cathalunya (...) la dita nostra bandera reyal."
• A la guerra contra Joan II [[]] els dos bàndols utilitzaren l'emblema. Entre la documentació generada per la Generalitat el 1462 hi trobem textos com ara "qual es la virtut dels braços dels cathalans los quals ab los victoriosos bastons grochs e vermells qui son armes llurs (...)" i "Que daciavant per tot lo Principat sie intitulat e cridat per comte de Barchinona e de Rossello e de Cerdanya lo senyor rey de Castella e sien alçades banderes ab les armes de Castella e de Cathalunya(...)"^[15].
•  El notari de la Generalitat Jaume Safont, el 1466, quan descriu les exèquies del rei Pere IV el Conestable (†1466) a Barcelona, "E los 4 d'aquests 8 cavallers portaven 4 banderes (a)rossegants, les dues ab armes de Cathalunya barrades d'or i vermell, e una de Sicília e l'altra blava d'Aragó ab la dita crehueta blancha"^[16].
• A la crònica de la mort i exèquies del rei Joan II, 1479 dels preveres de Santa Maria del Mar "Foren corregudes les armes del senyor Rey D.Johan e foren 8 cavallers ells i els caballs cuberts de forras los jinets aportaren banderes les dues ab les armes barrades de Catalunya e les altres de Navarra, Sicília e Aragó (...)"^[17]
 

Armorials:

- El de Gelre (1370-1395) que diu que l'escut de Barcelona era “D’or, à quatre pals de gueules” i el d'Aragó blau amb la creu blanca.

 

	637. Pierre IV, R. d'Aragon Die Coninc v. Arragoen
	Description : D'or, à quatre pals de gueules (Barcelone).
	Cimier : Un buste de dragon d'or, lampassé de gueules, dans un vol de chauve-souris du même, issant d'une couronne sur une capeline d'Aragon ancien. (638)

	638. Royaume d'Aragon (bannière) Arragoen
	Description : D'azur, à la croix pattée et fichée en pointe, d'argent.
	Cimier : Non représenté.

 - el de Urfé (1380) dice que el escudo de los cuatro palos son las “armes de le conte de Cathalogne”

 - el de Vermandois (1285-1300) describe el escudo del conde de Barcelona como “dor a 3 paulx de gueulles” 

- el de Charolais (1425) dice que el rey de Aragón lleva las armas de los condes de Barcelona; 

- el de Le Blancq, que referencia fuentes 1420, también dice que los palos que usa el rey de Aragón le vienen de los condes Barcelona

Quins eren els símbols  del regne d'Aragó ?. Testimonis:

           

- El rei Pere III el Cerimoniós a les seves Ordinacions de la casa Reial, el 1345 "un escut en lo qual sien les armes Daragó (territorials) que son aytals, una creu per mig del escut e a cascún carté un cap de sarray"(creu d'Alcoraz).

- Pere III deixa clar que la quatribarrada, "nostre senyal real", no és la mateixa que el "senyal antich del rei d'Aragó".

- Més endavant, parlant dels ornaments de les vestimentes reials i ornaments del Palau: "Nos plus placent serà, ornats de nostre Senyal Reyal, del senyal antich dels Reys Daragó, o de sant Jordi, sien fets, è honradament aparellats"

- En les mateixes Ordinacions del rei Pere Terç, en el capítol "De la manera de sagellar ab segells de cera e ab bulla": "e de laltra part un escut en lo qual sien les armes Darago que son aytals una creu per mig del escut e a cascun carte un cap de sarray".

- El rei Pere III el Cerimoniós, el 1349: "colore livido intigatur in quo antiqui reges aragonum sua signa...".

- El rei Joan I, el 1348: “senyal antich d'Aragó, lo camp blau e la creu blancha”
- La reina Margarida de Prades, el 1410: “dos draps blaus de terre ab creu blanca Daragó [...] un estandart de tafetà blau ab creu blanca Daragó [...] tres senyals Daragó de la creu blanca”
- El rei Alfons el Magnànim, el 1453, concedeix al noble aragonès Claver les armes del nostre Regne d'Aragó: creu de Sant Jordi amb quatre caps de moro, un a cada quarter (cruz de Alcoraz).

Real Capilla de Barcelona: la mayor y mas principal de los reynos de la ...

Per Manuel Marià Ribera

.

- En la Primera Cronica General del rey Alfonso X de Castella «Este rey don Alfonso de Aragón el Batallero traía las armas del campo blanco y la cruz bermeja, y en los cuatro cuarteles del campo traía cuatro cabezas de moros negros y hacía esto por cuatro reyes moros que venciera y matara en un día en una batalla».
- Les Corts aragoneses de 1678, van aprovar que “las vanderas de las compañías lleven los bastones de Borgonya en el mejor lugar y para que se diferencien de los de Cataluña”


Cap de les cròniques d'Aragó més antigues publicades a Aragó atribueix l'origen del senyal als aragonesos.

-Una crònica anònima de Terol del temps de Joan II,1458-1479, diu que les barres eren de Catalunya i la creu d'Alcoraz l'emblema d'Aragó.
- La Corónica de Aragón, 1499, de F Vagad diu que la bandera d'Aragó és la creu d'Alcoraz.
- La De Aragoniae regibus et eorum rebus gestis, 1509, de Maríneo Sículo "insignias de Aragón que son segun primero diximos una cruz blanca en campo azul"; "Colorado y amarillo que son las armas del condado de Barcelona",
- Els Anales de la Corona de Aragón, 1562, de Jerónimo Zurita "armas del conde de Barcelona, bastones rojos en campo de oro"; "se preferían las armas de Cataluña por descender los reyes por línea de varón de aquellos príncipes",
- La Aragonensium rerum commentarii, 1588, de Jerónimo de Blancas "fueron preferidas las armas de Barcelona a las reales de Aragón".
- Els estatuts universitaris de la Universitat de Saragossa, del 1583, s'indica que l'emblema d'Aragó és la Creu d'Alcoraz

Historiografia medieval i moderna

Imatge 1	Imatge 2	Nom, Data, Autor, Text
		Ordinacions fetes per lo Senyor en Pere terç rey dArago (1344) Rei Pere IV d'Aragó "el Cerimoniós" «De la manera de sagellar ab segells de cera e ab bulla: (...) En apres declaram que en la bulla deu esser duna part ymage reyal la qual sega sobre cadira en la man dreta sceptre e en la sinistra pom reyal tenga e de mantell reyal vestida e de corona reyal en lo cap decorada e en torn letres nostre propri nom ab titol de nostre regne Darago e alscuns allies ab aquell contenens: e de laltra part un escut en lo qual sien les armes Darago que son aytals una creu per mig del escut e a cascun carte un cap de sarray. En torn empero sien letres les quals esprimen tots altres titols de regnes e de comtats romanens» [1]
		Crònica dels Reis d'Aragó i Comtes de Barcelona (o Crónica de San Juan de la Peña) (~1359~1370) Rei Pere IV d'Aragó "el Cerimoniós" Explica que va ser el rei Alfons II d'Aragó "el Cast" (1157-1196), fill del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona i de la reina Peronella d'Aragó, qui va modificar les antigues armes i senyals d'Aragó i va adoptar els bastons. En la versió escrita en aragonès s'explica que el rei Alfons II d'Aragó: "mudó las armas a seynnales de Aragón e prendió bastones". En la versió escrita en català: "mudá armes e senyals daragó e pres bastons". [2] En una altre còpia més luxosa escrita en català, i que fou enviada al monestir de Ripoll, hi ha una miniatura que representa el pare del comte Guifré el Pilós amb l'escut dels quatre pals en homenatge a Carlemany.
		Genealogia regum Navarrae et Aragoniae et comitum Barchinonae (1380) Rei Joan I d'Aragó «el Caçador» i fra. Jaume Domènec És una genealogia encarregada pel futur rei Joan I d'Aragó "el Caçador" a fra. Jaume Domènec on es detalla que Ramon Berenguer IV, després de casar-se amb Peronella: «[Ramon Berenguer IV] mai no va voler ser anomenat rei, sinó administrador del regne, ni va canviar les armes comtals, i àdhuc el signe reial és aquell era del comte de Barcelona» ("Numquam tamen voluit rex appellari, sed administrator regni, nec arma comitatus mutare, unde adhuc signa regalia sunt illa que comitis Barchinone erant")[3]

Imatge 1	Imatge 2	Nom, Data, Autor, Text
		Crònica universal de 1425 (1425) (Anònim) En aquesta crònica anònima es recull novament la Doctrina de Pere IV d'Aragó: «E lavors lo dit rey Alfonso mudà ses armes e feu senyal de bastons, car devans feya la creu blave e lo cap de moro».[4]
		Crònica aragonesa del segle XV (segle XV) (Anònim) En aquesta crònica aragonesa anònima es repeteix novament la Doctrina de Pere IV d'Aragó: «Aquesti lexó las armas de Aragón, que eran el campo blanco, la cruz vermella con quatro cabeças de moros, et tomó las armas de Catalunya: los bastones de oro et flama».[5]
		Histories e conquestes dels Reys de Arago e Comtes de Barcelona (1438/1495) Pere Tomic "que los reys d'Aragó haguessen aportar les armes del comte de Barcelona".

Historiografia de l'edat moderna

Imatge 1 Imatge 2 Nom, Data, Autor, Text Crónica de Aragón (1499) Gualberto Fabricio de Vagad "ese dia levo la bandera o Seña Real de Aragón Diego Denbun, fidalgo especial dese mismo reino, porque los aragoneses le suplicaron que pues las armas tomava de Catalueña, que el dizen que fue el primer que truxo los bastones o palos de Catalueña por armas, que le pluguisse dar cargo de la Seña Real de Aragón a fidalgo aragones". De Aragoniae Regibus et eorum rebus gestis libri V (1509) Lucio Marineo Sículo "rubu colous et crocei: que sunt arma Barcinone comitatus" Crónica d'Aragón (1524) Lucio Marineo Sículo; traducció de Juan de Molina "Colorado y amarillo que son las armas del condado de Barcelona". [Armas de Aragón]: "insignias de Aragón que son segun primero diximos una cruz blanca en campo azul" Chròniques de Espanya fins ací no divulgades (1547) Pere Miquel Carbonell Repeteix la Doctrina de Pere IV d'Aragó i atribueix l'origen de totes les insígnies reials al comte Ramon Berenguer IV: «[el comte de Barcelona] nunqua volgué pretitular rey sinó príncep de Aragó, ne volgué mudar les insígnies o armes del comtat e comte de Barcelona ans aquelles soles usà, e no de les del regne, ne del rey de Aragó, com aquelles que reputava més insígnies de totes altres, e són aquestes armes del comtat e comte de Barcelona quatre pals vermells o fogaiants en camp d'or».[6] Segunda parte de la crónica general de España (1551) Pere Antoni Beuter "Y el emperador, viendo que havía sido en aquella batalla tan valeroso que, con muchas llagas que recibiera, hiziera maravillas en armas, llegóse a él, y mojóse la mano derecha de la sangre que le salía al conde, y passó los quatro dedos ansí ensangrentados encima del escudo dorado, de alto a baxo, haziendo quatro rayas de sangre, y dixo: “Éstas serán vuestras armas, conde.” Y de allí tomó las quatro rayas, o bandas, de sangre en el campo dorado, que son las armas de Cathaluña, que agora dezimos de Aragón" Anales de la Corona de Aragón (1562) Jerónimo Zurita "armas del conde de Barcelona, bastones roxos en campo de oro" [Armas de Aragón]: "cruz roxa en campo de plata, con las quatro cabeças" [Los reyes]: "preferían las armas de Cataluña por descender los reyes por línea de varón de aquellos príncipes". Crónica de la ínclita y coronada ciudad de Valencia y de su Reyno (1564) Rafael Martí de Viciana "quatro barras coloradas en campo de oro, dadas a don Jofre, primer conde de Barcelona" [1] Ad Regum Aragonum veterumque comitum effigies, in Regia Cæsaraugustanensi Deputationis Aula positus, Inscriptiones (1587) Jerónimo de Blancas y Tomás Versió en castellà: Inscripciones latinas a los retratos de los reyes de Sobrarbe, condes antiguos, y reyes de Aragon, puestos en la Sala real de la Diputacion de la ciudad de Zaragoça, de Diego José Dormer (1680) "fueron preferidas las armas de Barcelona a las reales de Aragón". Col·lecció de retrats dels reis d'Aragó de Filippo Ariosto (1586-1587) Jerónimo de Blancas y Tomás i Filippo Ariosto "fueron preferidas las armas de Barcelona a las reales de Aragón". Col·lecció de retrats dels comtes de Barcelona de Filippo Ariosto (1587-1588) Francesc Calça i Filippo Ariosto Aragonensium rerum commentarii (1588) Jerónimo de Blancas y Tomás "fueron preferidas las armas de Barcelona a las reales de Aragón".

Garcia Ximénez de Sobrarbe

Guifré I de Barcelona (el Pilós)

Íñigo Arista de Pamplona

Ramon Berenguer I de Barcelona (el Vell)

Ramir Sanxes d'Aragó

Ramon Berenguer II de Barcelona (el Cap d'Estopes)

Sanç I d'Aragó i Pamplona

Ramon Berenguer III de Barcelona (el Gran)

Ramir II d'Aragó (el Monjo)

Alfons I d'Aragó i Pamplona (el Batallador)

Pere I d'Aragó i Pamplona (el d'Osca)

Ramon Berenguer IV de Barcelona (el Sant)

Peronella I d'Aragó

Alfons I (el Cast)

Els sobirans eren del llinatge dels comtes de Barcelona.

El linaje se transmitía por varón en toda Europa y Aragón no era una excepción. Con la donación de Ramiro, el linaje de los condes de Barcelona pasó a regir el trono aragonés. Lo demuestran todos los documentos medievales que se conservan y hablan del tema. Por ejemplo:

- Llibre dels feyts de Jaume I: «Car nostre linyatge el Comte de Barçalona per nom, ha feyt aquest nostre linyatge»

- Pere III en redactar la Crònica general, anomenada també Crònica de Sant Joan de la Penya (1366-73). Capítol XXI, el títol del qual és "Com finà la generació masculina dels reis d'Aragó", diu així: "Ací fem fi e terme als reis d'Aragó. E per tal com lo dit regne, en defalliment d'hereu mascle, pervenc a comte de Barcelona"  Bernat Desclot en el prólogo de su Llibre del rey En Pere e dels seus antecessors passats dice que nos hablará de "los nobles reyes que hubo en Aragón que fueron del alto linaje del conde de Barcelona" [14]. 
- el Llibre del Feyts del rey Jaime I el Conquistador, antes de 1276, transcribe una conversación con Guillem de Moncada en la cual éste le dice que gracias al linaje de los condes de Barcelona su linaje es tan poderoso  

Llibre dels feits del rei en Jacme (a baix a la dreta)

La quatribarrada apareix a les monedes catalanes i provençals més de 200 anys abans que a l'Aragó

Diner de doblenc amb l'escut de les barres i la llegenda Barcino, Catalunya (1220). Jaume I

 

Revers de un diner de belló de Ramon Berenguer V de Provença (1209-1245) acunyat probablement a Arlés entre 1212 i 1243. Presenta un escut amb tres pals i la llegenda: + R(aimundus):B(erengarius):CO.MES

 

Sicília. El pirral és el nom que reberen les monedes d'or i d'argent fetes encunyar pel comte-rei Pere II a Sicília, després de la conquesta de l'illa, l'any 1283. La d'or tenia una llei de 23'75 quirats, pesava 4'35 grams i equivalia a 14 sous barcelonesos. Els catalanoparlants anomenaven aquesta moneda "agostar".^[1]
Pel que fa al pirral d'argent serví de model del croat.
Pere II (1276-1285). Sicília. Pirral. (Cru.V.S. 328). Anv.: Águila coronada.
@5COSTA5DEI5GRA5ARAG´ SICIL´ REGIA5. Rev.: Armes catalanes entre rosetes.
@5P5DEI5GRA5ARAGON5SICIL´REX5

Ducat de ca: Sardenya, també anomenat Principat, de Pere III, ca:rei de Sardenya, 1336-1387, amb les quatre barres catalanes.

Joan II (1458-1479). València. Ral

Joan II . (1458-1479). Zaragoza, Aragó. Real

......................................................................................................................................................

1/2 Pacífic. PERE DE PORTUGAL. BARCELONA. Anv.: ¶PETR:QVARTVS:DEI:GRA:REX:ARAG. Efigie coronada de frente sosteniendo cetro. Rev.: ¶DEVS:IN:ADIVTOR:MEVM:INTEDE:. Armas catalanas en forma de lágrima. 1,59 grs. AU. Pere IV, Condestable de Portugal (1463-1466), nieto de Jaume d´Urgell y descendiente de la dinastía de los Condes de Barcelona, fue proclamado en enero de 1464 en la Ciudad Condal, Conde Rey de los Estados Catalano-Aragoneses. Creó el Pacífic durante la guerra contra Joan II. Ideó este tipo monetario que recordará el prestigioso cruzado portugués de 20 quilates en lugar de 18 como el Florí. Esta moneda alcanzó gran renombre internacional llegándose a comparar con el prestigioso Ducado veneciano. Fue adoptada incluso por su oponente Joan II y por el otro pretendiente Reiner de Anjou.

Escuts de les capitals d'Aragó i Catalunya: Saragossa i Barcelona.

 L'escut de Saragossa està documentat des del segle XIII. És d'origen lleonès i prové de l'ocupació que va fer el rei Alfonso VII de Castella i Lleó de part d'Aragó i la creació del Reino de Zaragoza (CesarAugusta) per part del monarca castellà. Ramiro II es va haver de refugiar en terres catalanes i el regne d'Aragó va estar a punt de desaparèixer. Ramiro II, davant el perill de ser absorvit per Castella es veu obligat a fer donació del seu regne a Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona.

L'escut de Barcelona
amb la cimera reial
(segle XVII-XVIII)

L’escut de la ciutat de Barcelona és organitzat mitjançant la unió en un camper quarterat dels senyals municipal (l’anomenada "creu de Sant Jordi", que hom suposa que podria tractar-se de la mateixa creu de la catedral, que es troba sota l’advocació de la Santa Creu) i comtal-reial (els anomenats "Quatre Pals"). El seu blasonament, per tant, és el següent: escut quarterat: 1r i 4t quarters, d’argent, una creu plena de gules; 2n i 3r d’or, quatre pals de gules. Aquesta composició la trobem per primera vegada el 1329, tanmateix, com que la bandera de la ciutat és una bandera heràldica, o sigui, que és la conversió de l’escut en bandera, podem afinar més i dir que a principis del segle XIV ja l’escut de la ciutat-comtal era el mateix que l’esmentat abans.

    Per la documentació que tenim, sembla que l’escut encara no s’havia configurat o organitzat el 1288, perquè, en un pergamí d’aquest any, el segell que hi penja de la ciutat de Barcelona, encara porta els dos senyals (el municipal i el comtal-reial) separats: és una creu cantonada amb quatre escudets amb les armes comtals-reials.

    El 1345, Pere III el Cerimoniós va concedir als consellers del Consell de Cent el privilegi que llurs heralds o nuncis poguessin portar signo nostro et signo dicte civitatis, o sigui, els dos senyals, el municipal i el comtal-reial. Des del segle XIV i fins a principis del XVIII, l’escut ha estat representat amb algunes variants que sempre han afectat els quarters dels pals. Tot i que Pere III, ja des del 1344, va fixar definitivament en quatre el nombre de pals del seu escut, els artistes i picapedrers van representar l’escut de la ciutat amb un, dos, tres, quatre i fins a cinc pals a cada quarter i també amb el que en heràldica hom diu "palat", o sigui, sense camper, començant amb l’or o el gules i acabant respectivament amb el gules o l’or. Durant aquell període hom pot dir que hi ha més representacions de l’escut amb dos pals a cada quarter que amb quatre.

Societat Catalana de Geneologia 

Recull de respostes:

1- …¿y por qué la bandera de la Provenza lleva los cuatro palos si su relación con nosotros proviene de la boda de Ramon Berenguer III y Dulce de Provenza?… es decir, si es un condado cuyo linaje viene directamente de la casa de Barcelona (de la cual proceden 3 de sus condes, antes de que se produzca la unión con Aragón) (y no me digas que se la dio Alfonso nosequé, porque es anterior)… Por otra parte, ninguna de las crónicas aragonesas más antiguas atribuye el origen a los aragoneses; solo algunos autores aragoneses del siglo XX, rompiendo la tradición historiográfica aragonesa, han reivindicado el supuesto origen aragonés…. ¿es que suponeis que vuestros propios cronistas e historiadores mentían?

2- Un armorial es una recopilación de escudos de armas. En cuanto a los grandes armoniales medievales tenemos el de Gelre (1370-1395) que dice que el escudo de Barcelona era “D’or, à quatre pals de gueules”; el armorial de Urfé (1380) dice que el escudo de los cuatro palos son las “armes de le conte de Cathalogne”; el de Vermandois (1285-1300) describe el escudo del conde de Barcelona como “dor a 3 paulx de gueulles”; el de Charolais (1425) dice que el rey de Aragón lleva las armas de los condes de Barcelona; finalmente, el de Le Blancq, que referencia fuentes 1420, también dice que los palos que usa el rey de Aragón le vienen de los condes Barcelona…. Y el propio Jerónimo Zurita en el libro II de los Anales de la Corona de Aragón dice: “por vía de concordia fue convenido que el conde no tomase el título de rey, sino que se llamase príncipe de Aragón, y que se titulase a doña Petronila, su mujer, reina, y que las armas reales fuesen las de los condes de Barcelona, que son cuatro bastones rojos en campo de oro”. No entiendo porqué esa obsesión en renunciar a vuestro escudo real: Primera Cronica General del rey Alfonso X de Castella «Este rey don Alfonso de Aragón el Batallero traía las armas del campo blanco y la cruz bermeja, y en los cuatro cuarteles del campo traía cuatro cabezas de moros negros y hacía esto por cuatro reyes moros que venciera y matara en un día en una batalla».

3- Teoría de la institución del casamiento en casa en el s.XII. El escudo sería propio del linaje de Aragón puesto que Alfonso el Casto heredó el linaje de su madre Petronila, y no el de su padre, al haberse aplicado la figura jurídica del derecho aragonés del Casamiento a casa en la donación del reino de Ramiro a Ramon Berenguer IV. Esta teoría fue refutada el 1997 por el doctor en derecho José Serrano Daura. Puesto que no existe ningún rastro documental de esta institución en el siglo XII, su existencia sería incompatible con las diferentes compilaciones de los fueros de Jaca hasta finales siglo XIV y con los fueros de Aragón de 1247; además, los juristas aragoneses que más han estudiado la institución sólo la remontan hasta el siglo XVIII. Además, si Alfonso hubiera heredado el linaje de su madre éste hubiera sido el de la casa de Pamplona, propio de los reyes de Aragón anteriores a la llegada de la casa catalana.

4-  El Liber maiolichinus de gestis pisanorum illustribus («Libro mallorquín de los hechos de los pisanos ilustres») es una epopeya en latín medieval que narra la expedición cruzada bajo el liderazgo de la república de Pisa a las Baleares en 1113–1115. Fue escrito entre 1117 y 1125 por un autor pisano. En esta obra a Ramón Berenguer III de Barcelona le llama dux Catalanensis («duque catalán») y rector Catalanicus hostes («rector de los ejércitos catalanes»). Por otro lado, alaba a Ramón Berengeuer y al conde de Empúries (Hug II) llamándoles Catalanicus heros («héroe catalán»); a sus tropas se refiere como Christicolas Catalanensesque («catalanes cristianos»)… lástima que el autor lleve tantos siglos muerto y no podrás replicarle que se lo inventó todo porque no existíamos.

5-  … veo que listas territorios con que compratimos bandera. Te has olvidado concretar uno: la Provenza (¿quizás porque la relación es previa a la unión de Cataluña con Aragón?). Provenza se relaciona con el casal de Barcelona desde la boda de Ramon Berenguer III con Dolça de Provenza. Les sucede su hijo Berenguer Ramon I de Provença (hermano de Ramon Berenguer IV de Barcelona) y a éste, su hijo Ramon Berenguer III de Provença. A la muerte de éste, hereda su esposa, y la sucede finalmente el primo de su marido (Alfonso II de Aragón, hijo de Ramon Berenguer IV… y bautizado Ramon). El linaje, indiscutiblemente, es el de la casa de Barcelona… y tienen una cuatribarrada como bandera… Según explica Jacques Meurgey, en su obra Notice Historique sur les Blasons des Provinces de France: “Le drapeau provençal vient des armes des princes de la maison de Barcelone: ” d’or à quatre pals de gueules”.”

6-  La Cruz de Alcoraz aparece por primera vez en un sello en 1281. Se encuentra en el reverso de un sello de plomo de Pedro III de Aragón, con la inscripción: «Les armes Daragó». Según el heraldista Menéndez Pidal de Navascués los emblemas situados en el reverso de los sellos tienen un carácter territorial y se incluyen así en los sellos cuando el emblema no coincide con las armas personales del monarca. Y cita literalmente: “(…) los sellos reales aragoneses desde el siglo XIII, en los cuales la cruz cantonada, llamada de Alcoraz (armas del reino de Aragón), ocupa siempre el reverso, mientras que las figuras ecuestres se arman invariablemente con los palos”.

7-  Por el tratado de Corbeil el rey de Francia Luis IX renuncia expresamente a los derechos que, como heredero de Carlomagno, reclamaba sobre Cataluña. Eso no significa para nada la no existencia e independencia de Cataluña. Mucha gente ha reclamado derechos, territorios, y títulos durante la historia. Los reyes de Inglaterra reclamaron, durante la Guerra de los Cien Años y mucho después, derechos sucesorios sobre el reino de Francia, hasta el punto de que se hacían llamar reyes de Inglaterra, Francia e Irlanda. ¿Vamos por ello a negar la existencia de Francia durante ese período como país? Sus reyes en esa época aparecen en todas las fuentes históricas, y con plenas facultades, eh! En fin, no sé a que te dedicas, pero deja la historia, que no es lo tuyo.